Debat1el Registre 2: La Música Com a Pont i Com a Manca

  1. Maria Neus Carles Roqué says:

    Hola Cris,

    La teva proposta parteix d’una observació molt interessant i personal: la despoblació com a frontera física, social i simbòlica. En el primer registre aconsegueixes transmetre molt bé aquesta idea, no només per la tria de l’espai —el poble abandonat d’Escarlà—, sinó per com en parles. La justificació és clara, reflexiva i ben articulada; expliques les decisions visuals, els símbols que hi intervenen i fins i tot les dificultats del procés, cosa que dona solidesa al treball. A més, les fotografies tenen una bona qualitat i mostren sensibilitat en la mirada i en la composició.

    Pel que fa al segon registre, tot i que la idea de treballar la frontera des del món del so és suggeridora, el resultat queda una mica desconnectat de la intenció que expliques. Si vols explorar la diferència i l’alteritat a través del so, seria important que aquesta diferència es pogués percebre realment en el vídeo. Ara mateix, la música que hi has incorporat no dialoga amb les imatges, i això fa que el conjunt no acabi de funcionar com a peça audiovisual. També és molt breu (uns 23 segons), i només hi apareixen quatre imatges fixes; podries aprofitar el format vídeo per generar més continuïtat o ritme visual. Et recomano reflexionar sobre quin llenguatge artístic s’ajusta millor al que vols explorar. 

    Recorda que és imprescindible citar tot el material que no sigui propi. Si la música que has utilitzat prové d’un banc de sons, encara que sigui gratuït, cal especificar-ne la font i l’autor. En cas que la peça sonora s’hagi generat amb alguna aplicació d’intel·ligència artificial, també s’ha d’indicar clarament quin recurs s’ha fet servir i com s’ha produït. Aquesta transparència és fonamental per reconèixer la procedència del material i garantir la coherència i l’autoria del treball.

    Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!

    Neus

Debat1el L’eco del que no soc

  1. Maria Neus Carles Roqué says:

    Hola Mireia,

    Els teus registres mostren una mirada molt introspectiva i sensible, amb una clara voluntat d’explorar la relació entre percepció, identitat i entorn. El primer registre destaca especialment per la seva potència conceptual i estètica: aconsegueixes crear una atmosfera inquietant i poètica alhora, on el vídeo i la música es combinen per transmetre la desconnexió i la despersonalització que descrius. Aquesta manera de mirar el món des de dins, amb una atenció al detall i una sensibilitat per l’estranyesa del quotidià, és un dels punts més forts del teu treball.

    Tot i això, és imprescindible que referenciïs tot el material que no sigui propi, especialment la música que acompanya el vídeo. Encara que provingui d’un banc de sons gratuït o d’una plataforma oberta, cal citar-ne l’origen, i si l’has generada amb una aplicació d’intel·ligència artificial, també s’ha d’indicar. Aquesta transparència forma part del procés artístic i és essencial per mantenir la coherència i la integritat del projecte.

    Pel que fa al segon registre, les fotografies no acaben de transmetre amb força allò que expliques al text. Potser et podria ajudar explorar un altre llenguatge artístic —com el dibuix, el collage, el vídeo o fins i tot un registre sonor o poètic— que permeti expressar millor aquesta sensació de buit i distància. També podries treballar més l’edició o el tractament visual de les imatges per reforçar el missatge emocional que vols comunicar.

    El segon registre no és accessible des de l’Àgora dels Folios, potser la tens amb la visibilitat configurada com a privada. Revisa-ho per tal que tothom la pugui consultar.

    Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!

    Neus

Debat0el L’aula de flamenc: un espai de transformació i un “llindar” entre el món quotidià i l’escena artística

No hi ha comentaris.