Debat1el Relat de l’educació artística

  1. Alba Guarner Viedma says:

    Bon dia Ingrid, m’ha encantat llegir el teu relat! Jo també, de petita, estava obsessionada amb les fades i les sirenes, però en comptes de dibuixar-les, que mai se m’ha donat bé, m’encantava maquillar les meves nines i familiars com si fossin fades.
    Amb la lectura em passava una cosa molt semblant a tu: hi havia dies que a la nit no podia dormir i la meva mare, que mai ha sigut gaire lectora, em deia que agafés un llibre per agafar la son… i al cap d’una hora tornava i jo estava completament endinsada en la lectura.
    També m’he sentit molt identificada amb la part del ball: vaig fer hiphop durant 11 anys i finalment em vaig desapuntar; però em passa com a tu, tinc els meus moments espontanis de ball per casa. I el mateix amb la guitarra, vaig intentar aprendre’n quan feia batxillerat, però vaig desistir! M’ha semblat molt maco el que expliques sobre adonar-te que el dibuix no era la teva professió, sinó el teu salvavides. Els dibuixos que has compartit són preciosos, i et desitjo moltíssima sort amb la publicació del llibre que estàs escrivint!

    Alba