Debat0el El meu entorn i la meva companyia bestial. Primera entrega de l’activitat 3
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per
Debat0el Primer registre visual
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el L’aula de flamenc: un espai de transformació i un “llindar” entre el món quotidià i l’escena artística
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per 
Debat0el Registre 1: les vies sota la rambla
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el Relat sobre la meva relació amb les arts
- Cris Papell Trilla says:
Hola, Alba!
Comento sobre el teu relat, perquè m’ha portat molts records una de les coses que has comentat, la lectura a la nit per agafar el son. Jo també era incapaç de dormir, i encara em passa, quan m’endinso en els llibres que llegeixo.
La diferència d’edat entre tu i jo segurament és notable, pel que expliques, però m’ha sobtat que una de les col·leccions que tens és “Los Cinco” i jo quan era petita, i soc del 1973, també era una de les meves lectures. Ja veus, m’has fet recordar moltes coses.
Moltes gràcies per compartir. Una abraçada.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Mapa de les meves pràctiques artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el Relat de l’educació artística
- Alba Guarner Viedma says:
Bon dia Ingrid, m’ha encantat llegir el teu relat! Jo també, de petita, estava obsessionada amb les fades i les sirenes, però en comptes de dibuixar-les, que mai se m’ha donat bé, m’encantava maquillar les meves nines i familiars com si fossin fades.
Amb la lectura em passava una cosa molt semblant a tu: hi havia dies que a la nit no podia dormir i la meva mare, que mai ha sigut gaire lectora, em deia que agafés un llibre per agafar la son… i al cap d’una hora tornava i jo estava completament endinsada en la lectura.
També m’he sentit molt identificada amb la part del ball: vaig fer hiphop durant 11 anys i finalment em vaig desapuntar; però em passa com a tu, tinc els meus moments espontanis de ball per casa. I el mateix amb la guitarra, vaig intentar aprendre’n quan feia batxillerat, però vaig desistir! M’ha semblat molt maco el que expliques sobre adonar-te que el dibuix no era la teva professió, sinó el teu salvavides. Els dibuixos que has compartit són preciosos, i et desitjo moltíssima sort amb la publicació del llibre que estàs escrivint!Alba
- Oriol Fernández Lozano says:
Hola Íngrid, gràcies per compartir el teu relat, és una experiència que dista molt de la que he viscut jo i això em fa conèixer molt més altres maneres de viure l’art. És molt interessant veure com les diferents formes d’art en algun moment de la nostra vida poden ser un salvavides, expressar les emocions i aprendre-les a gestionar amb alguna forma d’art és una eina indispensable. Ànims amb la novel·la!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Marta!
Em sembla molt valent que puguis expressar les emocions a través del cos davant d’una càmera; és una manera molt potent de comunicar i connectar amb els altres. Jo vaig estudiar cinema i el meu lloc és darrera la càmera, a davant no seria capaç de colocar-m’hi!
Crec que aquesta experiència et pot ser molt útil a l’hora de treballar amb infants, ja que els podràs ajudar a expressar-se de formes creatives, lliures, i amb seguretat amb ells/es mateixos/es. Segur que sabràs transmetre aquesta passió a l’aula i inspirar els teus futurs alumnes!