Debat0el Mapa de les pròpies pràctiques culturals i artístiques.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per 
Debat3el Relat de l’educació artística
- Anna Borràs Ros says:
Hola Cris! M’ha agradat molt la teva autobiografía artística.
He notat com al llarg del relat has experimentat com un “despertar”. De petita, a l’escola de monges, vas tenir poca llibertat, i a casa se’t va privar de practicar dansa però amb l’edat has pogut reconectar i has pogut experimentar amb llibertat i gaudi acompanyada del teu company. M’ha semblat un procés precios.
I pensó que com a Mestres que volem acompañar els infants haurem de tenir en compte dos aspectes primordials: Primer, mirar de no privar de llibertat, de no crear un malestar amb els nostres judicis i avaluacions. Segon, mirar d’ajudar a mantener intactes la curiositat i la creativitat innates pròpies de la infancia, perquè quant els infants que acompanyem siguin adults no hagin de reconectar amb la seva essència, sinó que puguin experimentar una continuitat des de la infancia.
També m’ha agradat la forma discursiva que has utilitzat, pensó que la forma seqüencial (com diuen Aiello, Irarte i Sassí, 2011) on presentes cronològicament els esdeveniments viscuts és molt visual i m’ha permès copsar el teu procés.
Per cert, jo també sóc una amant de la serra del Montsec! I m’he adonat que et segueixo a Instagram! Fa pocs dies vaig pujar a la Font Blanca i a l’Hostal Roig. I a l’estiu em banyo a Tórrec i a la Font Figuera. Em falta, però, aconseguir el vostre llibre.
Moltes gràcies per obrir-te a compartir amb tanta sensibilitat.
- Cris Papell Trilla says:
Hola Anna!
Moltes gràcies pels teus comentaris. Vaig creure, després de llegir el que ens van recomanar, que s’entén molt millor un relat d’aquest tipus quan hi ha aquest ordre.
Estic totalment d’acord en els dos aspectes que anomenes: no privar la llibertat i mantenir la curiositat i la creativitat. La curiositat és un dels pilars centrals de tota la pedagogia i l’obra de Gianni Rodari. Per a ell, la curiositat no era només un desig passiu de saber coses, sinó l’autèntic motor de la imaginació, de la creativitat i de l’aprenentatge. Et recomano llegir La Gramàtica de la Fantasia.
Quina il·lusió que ens segueixis per Instagram i que siguis una amant de la Serra del Montsec, perquè és la gran desconeguda. El llibre el pots aconseguir a qualsevol llibreria, no sé on vius, però en algunes Abacus el tenen.
Doncs qualsevol cosa que necessitis d’informació ens dius, sempre contestem quan ens envien missatges per Instagram, o et passo el meu telèfon. :)
Una abraçada.
- Andrea Hortal Jimenez says:
Hola Cris! :)
En primer lloc, moltíssimes gràcies pel teu relat, és genial! Volia dir-te que m’ha agradat molt com has explicat les teves primeres experiències que vas tenir amb l’art, i sobretot m’ha agradat molt la manera com has descrit la diferència que hi va haver entre el dibuix a l’escola i l’atracció que senties pel moviment i per la música. A la vegada, m’ha semblat molt interessant com expliques que, tot i que no vas poder anar a classes de dansa de petita, aquesta frustració que vas sentir et va fer prendre consciència sobre el fet de poder tenir accés a l’art depèn molt sovint del context i de les possibilitats, penso que és un aspecte molt realista que molts obliden.
Per un altre costat, també m’ha cridat l’atenció la part que comentes del descobriment de l’orgue, quan vas veure a un noi tocant amb les dues mans i el peu esquerre i vas dir “això és el que vull tocar!”, m’ha agradat, perquè m’ha transmès molt bé l’emoció que vas sentir de trobar un llenguatge artístic propi. A la vegada, trobo molt enriquidora la connexió que has fet entre la Història de l’Art al Batxillerat i el teu interès per l’arquitectura, així com també el vincle amb l’art i les emocions que descrius amb els musicals i el Ponte Vecchio, penso que has mostrat molt bé com l’art pot fer emocionar a una persona moltíssim.
Finalment, m’ha semblat molt inspirador el projecte de la Serra del Montsec i com combines la música, l’arquitectura i la recerca per així crear un projecte vital i que sigui creatiu, i demostrant que l’art pot ser una part molt central de la vida, encara que no sigui a nivell professional.
Moltes gràcies! :)
-Andrea
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat2el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
- Marta Pericás Palmero says:
Hola, Cris!
Em pareix molt interessant la teva activitat artística, mai l’havia sentit anomenar. Em podries comentar com és que la vares descobrir i què és exactament el que fas? M’encanta!
- Cris Papell Trilla says:
Hola, Marta!
Doncs fa ja uns quants anys, vaig conèixer una noia que era d’Alòs de Balaguer, que per suposat no tenia ni idea d’on estava, i un dia vaig quedar amb ella al seu poble. Aquell dia vaig descobrir el congost de Mu (si no ho coneixes et recomano que hi vagis, és fantàstic) i em vaig meravellar. Junt amb la meva parella vam començar a descobrir tot el territori i veure que no hi havia informació digitalitzada i vam crear la web de serradelmontsec.cat on anàvem penjant petits articles sobre allò que descobríem. Arrel d’això, ens van contactar d’una editorial per escriure el llibre Serra del Montsec 101 propostes que es va publicar fa bora 2 anys.
La veritat és que estic molt feliç i la meva vida està al voltant de la Serra del Montsec, quan no treballo. ;)
Moltes gràcies per interessar-te!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Mapeig de les pròpies pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per 
Debat1el L’eco del que no soc
- Maria Neus Carles Roqué says:
Hola Mireia,
Els teus registres mostren una mirada molt introspectiva i sensible, amb una clara voluntat d’explorar la relació entre percepció, identitat i entorn. El primer registre destaca especialment per la seva potència conceptual i estètica: aconsegueixes crear una atmosfera inquietant i poètica alhora, on el vídeo i la música es combinen per transmetre la desconnexió i la despersonalització que descrius. Aquesta manera de mirar el món des de dins, amb una atenció al detall i una sensibilitat per l’estranyesa del quotidià, és un dels punts més forts del teu treball.
Tot i això, és imprescindible que referenciïs tot el material que no sigui propi, especialment la música que acompanya el vídeo. Encara que provingui d’un banc de sons gratuït o d’una plataforma oberta, cal citar-ne l’origen, i si l’has generada amb una aplicació d’intel·ligència artificial, també s’ha d’indicar. Aquesta transparència forma part del procés artístic i és essencial per mantenir la coherència i la integritat del projecte.
Pel que fa al segon registre, les fotografies no acaben de transmetre amb força allò que expliques al text. Potser et podria ajudar explorar un altre llenguatge artístic —com el dibuix, el collage, el vídeo o fins i tot un registre sonor o poètic— que permeti expressar millor aquesta sensació de buit i distància. També podries treballar més l’edició o el tractament visual de les imatges per reforçar el missatge emocional que vols comunicar.
El segon registre no és accessible des de l’Àgora dels Folios, potser la tens amb la visibilitat configurada com a privada. Revisa-ho per tal que tothom la pugui consultar.
Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!
Neus
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Registre 1: Les ruïnes com a frontera del temps
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Les perspectives d’un cel a Barcelona
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona tarda Marta!
M’ha agradat molt llegir la teva reflexió. És molt interessant com expresses que l’art pot ser corporal, visual i emocional, més enllà de les paraules. La manera com combines modelatge, actuació i l’experiència dels concerts reflecteix molt bé com l’art ens connecta amb nosaltres mateixos i amb els altres. M’ha semblat especialment enriquidor el teu enfocament sobre l’expressió d’emocions i la comprensió de la diversitat de perspectives. Gràcies per compartir la teva experiència; em fa pensar en com cada forma d’art ens permet explorar diferents dimensions de la creativitat i la sensibilitat humana.
Salutacions,
Beatriz Diaz
Hola Marta, m’ha agradat molt el teu relat.
Es nota que vius l’art amb molta passió i sensibilitat, i que per a tu és una manera d’expressar el que sents més enllà de les paraules. La part del modelatge i de l’actuació m’ha semblat molt bonica, sobretot quan expliques com et permeten descobrir parts de tu mateixa.
També m’ha agradat molt com descrius els concerts i aquesta energia que es crea entre els artistes i el públic, és una sensació que costa d’explicar però que tothom pot sentir.
En general, m’ha semblat un relat molt sincer i inspirador, es nota que l’art forma part de qui ets.