No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Des de molt petita, l’art ha format part de tot allò que faig i que sóc. No recordo cap etapa de la meva vida en què no hagi sentit la necessitat de crear, moure’m o expressar-me. Mentre altres infants jugaven amb nines o joguines, jo preferia el paper, les tisores, els retoladors i les pintures. Passava hores dibuixant, retallant i imaginant nous projectes. Aquella curiositat i ganes d’explorar amb les mans van ser el meu primer contacte amb el món artístic, molt abans de ser conscient del que significava l’art. Amb els anys, aquestes inquietuds es van anar transformant en diferents formes d’expressió com la dansa, el teatre i la música, tres camins que m’han acompanyat i ajudat a construir la meva identitat. Cada experiència artística ha estat una font d’aprenentatge, emoció i autodescobriment, i m’ha ajudat a entendre qui sóc i com vull comunicar-me amb el món.
La dansa ha estat sempre la meva manera més natural de comunicar-me. De petita m’agradava ballar lliurement a casa, inventant moviments sense cap pauta. Ballar era, per mi, una manera d’expressar sentiments que no sabia posar en paraules. A sisè de primària vaig començar a formar-me en una escola de dansa moderna, on vaig descobrir la tècnica, la disciplina i el treball en equip. Aquell espai es va convertir en una segona casa per a mi; passava hores assajant, preparant coreografies i compartint moments amb companyes que vivien la mateixa passió. Amb el temps vaig entendre que el moviment pot transmetre emocions tan profundes com la veu o la mirada. Ballar em va ensenyar a confiar en el meu cos, a expressar-me sense por i a valorar la diversitat d’expressions. També em va inculcar valors essencials com la constància, l’esforç i la cooperació. Quan ballo, sento que tot el que em preocupa desapareix per uns instants i només existeix el moviment, el ritme i la connexió amb el que sento. És una sensació de llibertat i plenitud que poques coses em proporcionen.
Amb els anys, la dansa també m’ha ensenyat que l’art pot ser una eina poderosa de comunicació i transformació. He participat en projectes on el moviment servia per expressar emocions col·lectives, per denunciar injustícies o simplement per celebrar la vida. Aquesta dimensió social de la dansa m’ha fet comprendre que l’art no és només un acte individual, sinó també una experiència compartida que pot unir persones molt diferents a través d’un llenguatge comú.
El teatre va aparèixer més endavant com una nova via per canalitzar la creativitat. A través de la interpretació vaig aprendre a posar-me en la pell dels altres, a comunicar emocions i a entendre perspectives diferents. Recordo la intensitat dels assajos, els nervis abans de sortir a escena i la satisfacció d’haver-me superat. El teatre em va ajudar a treballar la veu, el gest i la presència corporal, però sobretot em va donar confiança i seguretat. Tot i que amb el temps vaig haver de deixar-lo per motius d’estudi, va deixar una empremta profunda: vaig comprendre que les arts escèniques no són només entreteniment, sinó una manera poderosa de comunicar, educar i connectar amb les persones.
En el teatre vaig descobrir el valor del treball col·lectiu i la importància de l’escolta. Cada obra era un petit univers que només podia existir gràcies a la col·laboració i la confiança entre els actors. Aprendre a dependre dels altres, a improvisar i a adaptar-me a situacions noves em va preparar per moltes altres experiències vitals. També vaig entendre que la vulnerabilitat pot ser una fortalesa: quan et mostres tal com ets davant del públic, sense màscares, és quan realment connectes amb els altres.
La música, per la seva banda, ha estat sempre present en la meva vida com un espai d’intimitat i d’inspiració. De jove vaig aprendre a tocar la guitarra i el piano, i tot i no fer-ho de manera professional, aquests instruments s’han convertit en un refugi emocional. Quan toco, sento que entro en un espai propi on tot flueix. La música em connecta amb records i emocions que sovint no sé expressar amb paraules, m’ajuda a concentrar-me i a relaxar-me. M’agrada combinar-la amb altres formes artístiques, com la dansa o el dibuix, deixant que un art inspiri l’altre. Per a mi, la música és una forma de comunicació universal capaç d’unir persones molt diferents i, per això, considero que és també una eina educativa fonamental. A més, he comprovat que la música pot transformar l’ambient d’un espai, estimular la creativitat i fins i tot millorar l’estat d’ànim.
La creativitat ha estat una companya constant des de la infància. Mentre altres infants preferien joguines convencionals, jo buscava materials per crear, dibuixar o inventar coses noves. Aquella inclinació natural per les manualitats em va ensenyar la paciència, la concentració i la importància de mirar el món des d’una perspectiva pròpia. Ara, amb perspectiva, entenc que aquells moments van ser la meva primera educació artística informal. Sense adonar-me’n, estava aprenent valors, habilitats i sensibilitat estètica a través del joc creatiu i de l’experimentació lliure. Aquell aprenentatge espontani m’ha fet entendre que la creativitat no necessita grans recursos, només espais i temps per florir.
Durant la meva escolaritat, l’educació artística formal sovint va tenir un paper secundari. Les hores dedicades a la música o a les arts plàstiques eren poques i les activitats massa pautades. Tot i això, sempre hi vaig trobar una manera per explorar i expressar-me. Fora de l’aula, en canvi, vaig descobrir que l’art podia ser llibertat, emoció i descobriment personal. Les experiències viscudes en tallers, dansa i teatre m’han ensenyat molt més sobre mi mateixa que moltes altres assignatures. Aquesta diferència entre l’art “acadèmic” i l’art “viscut” m’ha fet entendre la importància de donar més espai a la creació lliure, a la imaginació i a l’expressió personal dins del sistema educatiu. Crec fermament que l’art no hauria de ser vist com un complement, sinó com un pilar essencial de l’aprenentatge integral.
Ara que em formo per ser mestra, comprenc que totes aquestes experiències han estat fonamentals per configurar la meva visió de l’educació. Per mi, l’art no és només una matèria: és una manera d’aprendre i de comunicar-se amb el món. Vull que els meus futurs alumnes trobin a l’aula el que jo vaig trobar en les meves vivències artístiques: llibertat per expressar-se, espai per equivocar-se i emoció per aprendre. L’art ensenya valors essencials com la cooperació, la sensibilitat, la paciència i la confiança en un mateix. El meu objectiu com a docent és crear un entorn on cada infant pugui descobrir la seva pròpia creativitat i desenvolupar una mirada curiosa, crítica i sensible cap al món.
Com a futura mestra, m’agradaria incorporar l’art com a eix transversal a totes les àrees. Per exemple, treballar la música i el ritme per aprendre llengua, o utilitzar la dramatització per comprendre millor la història i les emocions dels personatges. Crec que l’aprenentatge és molt més profund quan s’activa la part emocional i sensorial de l’infant. L’art permet aprendre fent, experimentant, creant, i això genera records més duradors i significatius. A més, pot ser una eina d’inclusió molt poderosa: tots els infants, independentment del seu nivell o les seves habilitats, poden trobar una manera d’expressar-se a través de l’art.
Mirant enrere, veig com totes aquestes experiències, dibuixar, ballar, interpretar o fer música, han configurat la meva identitat personal i professional. L’art m’ha ajudat a entendre’m, a comunicar-me i a connectar amb els altres, i per això vull que sigui també un pilar central en la meva manera d’ensenyar. Educar a través de l’art és educar des de l’emoció, la llibertat i la bellesa. És oferir als infants la possibilitat de descobrir-se i de créixer com a persones creatives, sensibles i reflexives.
En definitiva, l’art és el fil conductor de la meva vida, una manera de mirar el món amb curiositat, de donar sentit a les experiències i de transmetre valors que van més enllà del color, el so o el moviment. He après que l’art no és només allò que es veu, sinó tot allò que et transforma mentre el vius. Per això, la meva vocació com a mestra i com a persona està profundament lligada a aquesta manera d’entendre el món: des de la sensibilitat, la creativitat i la connexió humana que només l’art pot oferir.
Bona nit,
Amb moltes ganes de compartir amb vosaltres el meu relat.
Espero que us faci entendre la meva trajèctoria i estic segura que molts de vosaltres us sentireu identificats.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola a tots i totes!
A continuació veureu un “mapa” visual on s’aprecia quin és el meu camí actual sobre les disciplines artístiques. No soc molt recurrent i no li he fet massa cas al llarg de la meva vida al meu sentit artístic, però us mostro com de vegades vull reflectir coses que no em deixen veure. A més, com a públic, solc recorre a la música. La que més m’agrada es la Rosalia. Aqui podeu veure una cançó que em fa recordar el meu germà, qui fa anys que no veig.
Referències
ROSALÍA (2022, 18 de març). ROSALÍA – G3 N15 (Official Audio) [vídeo en línia]. Youtube. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=XlNtBPvPUTM&list=RDXlNtBPvPUTM&start_radio=1
Hola Mireia, m’agrada molt la forma com veus l’art, per expressar secrets que amagues o per transmetre coses que no pots dir amb paraules.
És molt bonica la lletra de la cançó de la Rosalia que adjuntes i segur que té un significat especial :)
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Des de petita, el dibuix va ser la meva primera forma d’expressió, però amb el temps el cinema es va convertir en el punt de trobada de totes les meves passions artístiques. Aquest recorregut m’ha ensenyat que crear i aprendre són processos col·lectius, on la sensibilitat i la col·laboració donen sentit a tot allò que fem.
En el següent enllaç, trobareu el: Relat sobre l’educació artística
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Bona tarda, companys/es,
Comparteixo amb vosaltres el meu relat sobre la pròpia educació artística.
Espero que us agradi.
Gràcies,
Montserrat.
Hola, Montserrat.
El teu relat expressa una situació que a molts ens ha passat com a alumnes: l’art és sols per a alguns, pels qui tenen aquest don, com bé dius. També he pogut connectar amb tu i la teva passió per la lectura. Per a les persones imaginatives, els llibres són bons companys.
Per acabar, m’ha cridat l’atenció la teva passió pel flamenc. Veig que toques la guitarra, ho fas per oci o has tingut ja alguna actuació?
Merci,
Mireia E.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Bona tarda, companys/es,
Comparteixo amb vosaltres el meu mapa de pràctiques culturals i artístiques.
Gràcies,
Montserrat.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Bon dia a totes i a tots,
La meva relació amb les arts sempre ha estat molt viva i emocional. Si hagués de resumir-la, diria que gira al voltant del modelatge i de l’actuació davant la càmera, dues de les meves grans passions. A través d’aquestes experiències he après que l’art no només es crea amb les mans o amb la veu, sinó també amb el cos, amb la mirada i amb la capacitat d’expressar sentiments que van més enllà de les paraules.
Quan faig sessions de fotos, intento transmetre emocions, estats d’ànim i històries només amb la postura, el gest i l’expressió facial. Cada sessió és com un petit viatge interior, una oportunitat per descobrir parts de mi mateixa que potser no coneixia. És un llenguatge sense paraules, on la llum, el moviment i el silenci es converteixen en les meves eines principals.
L’altra gran part d’aquesta relació amb l’art és l’actuació en front d’una càmera. He participat en diversos curtmetratges on he hagut de posar-me en la pell de personatges molt diferents entre ells, cadascun amb la seva pròpia història i emocions. Aquest procés és tan intens com gratificant: m’obliga a observar, comprendre i sentir d’una manera profunda per poder transmetre autenticitat. Cada rodatge ha estat un repte, però també una experiència d’aprenentatge que m’ha permès créixer com a persona i com a artista.
A més, una altra de les meves grans passions és assistir a concerts en directe. M’encanta veure com la música, la veu i la posada en escena es combinen per crear una energia col·lectiva que només es pot viure en aquell instant. Observar els artistes sobre l’escenari, la seva connexió amb el públic i la manera com l’art es converteix en una experiència compartida, m’inspira molt i em recorda el poder que té la creativitat per unir les persones.
Per a mi, totes aquestes experiències artístiques són formes d’expressió que em connecten amb mi mateixa i amb els altres. Tant el modelatge com l’actuació o la música en directe són camins que em permeten comprendre millor les emocions humanes i valorar la bellesa que hi ha en la diversitat d’expressions i sensibilitats. L’art, en totes les seves formes, s’ha convertit en una part essencial de la meva vida, una manera de comunicar-me i de créixer personalment.
Bona tarda Marta!
M’ha agradat molt llegir la teva reflexió. És molt interessant com expresses que l’art pot ser corporal, visual i emocional, més enllà de les paraules. La manera com combines modelatge, actuació i l’experiència dels concerts reflecteix molt bé com l’art ens connecta amb nosaltres mateixos i amb els altres. M’ha semblat especialment enriquidor el teu enfocament sobre l’expressió d’emocions i la comprensió de la diversitat de perspectives. Gràcies per compartir la teva experiència; em fa pensar en com cada forma d’art ens permet explorar diferents dimensions de la creativitat i la sensibilitat humana.
Salutacions,
Beatriz Diaz
Hola Marta, m’ha agradat molt el teu relat.
Es nota que vius l’art amb molta passió i sensibilitat, i que per a tu és una manera d’expressar el que sents més enllà de les paraules. La part del modelatge i de l’actuació m’ha semblat molt bonica, sobretot quan expliques com et permeten descobrir parts de tu mateixa.
També m’ha agradat molt com descrius els concerts i aquesta energia que es crea entre els artistes i el públic, és una sensació que costa d’explicar però que tothom pot sentir.
En general, m’ha semblat un relat molt sincer i inspirador, es nota que l’art forma part de qui ets.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Revisió de la meva educació artística, amb l’objectiu d’afavorir l’anàlisi crítica d’allò que m’ha portat a viure l’art al llarg de la meva vida.
Hola Cris! M’ha agradat molt la teva autobiografía artística.
He notat com al llarg del relat has experimentat com un “despertar”. De petita, a l’escola de monges, vas tenir poca llibertat, i a casa se’t va privar de practicar dansa però amb l’edat has pogut reconectar i has pogut experimentar amb llibertat i gaudi acompanyada del teu company. M’ha semblat un procés precios.
I pensó que com a Mestres que volem acompañar els infants haurem de tenir en compte dos aspectes primordials: Primer, mirar de no privar de llibertat, de no crear un malestar amb els nostres judicis i avaluacions. Segon, mirar d’ajudar a mantener intactes la curiositat i la creativitat innates pròpies de la infancia, perquè quant els infants que acompanyem siguin adults no hagin de reconectar amb la seva essència, sinó que puguin experimentar una continuitat des de la infancia.
També m’ha agradat la forma discursiva que has utilitzat, pensó que la forma seqüencial (com diuen Aiello, Irarte i Sassí, 2011) on presentes cronològicament els esdeveniments viscuts és molt visual i m’ha permès copsar el teu procés.
Per cert, jo també sóc una amant de la serra del Montsec! I m’he adonat que et segueixo a Instagram! Fa pocs dies vaig pujar a la Font Blanca i a l’Hostal Roig. I a l’estiu em banyo a Tórrec i a la Font Figuera. Em falta, però, aconseguir el vostre llibre.
Moltes gràcies per obrir-te a compartir amb tanta sensibilitat.
Hola Anna!
Moltes gràcies pels teus comentaris. Vaig creure, després de llegir el que ens van recomanar, que s’entén molt millor un relat d’aquest tipus quan hi ha aquest ordre.
Estic totalment d’acord en els dos aspectes que anomenes: no privar la llibertat i mantenir la curiositat i la creativitat. La curiositat és un dels pilars centrals de tota la pedagogia i l’obra de Gianni Rodari. Per a ell, la curiositat no era només un desig passiu de saber coses, sinó l’autèntic motor de la imaginació, de la creativitat i de l’aprenentatge. Et recomano llegir La Gramàtica de la Fantasia.
Quina il·lusió que ens segueixis per Instagram i que siguis una amant de la Serra del Montsec, perquè és la gran desconeguda. El llibre el pots aconseguir a qualsevol llibreria, no sé on vius, però en algunes Abacus el tenen.
Doncs qualsevol cosa que necessitis d’informació ens dius, sempre contestem quan ens envien missatges per Instagram, o et passo el meu telèfon. :)
Una abraçada.
Hola Cris! :)
En primer lloc, moltíssimes gràcies pel teu relat, és genial! Volia dir-te que m’ha agradat molt com has explicat les teves primeres experiències que vas tenir amb l’art, i sobretot m’ha agradat molt la manera com has descrit la diferència que hi va haver entre el dibuix a l’escola i l’atracció que senties pel moviment i per la música. A la vegada, m’ha semblat molt interessant com expliques que, tot i que no vas poder anar a classes de dansa de petita, aquesta frustració que vas sentir et va fer prendre consciència sobre el fet de poder tenir accés a l’art depèn molt sovint del context i de les possibilitats, penso que és un aspecte molt realista que molts obliden.
Per un altre costat, també m’ha cridat l’atenció la part que comentes del descobriment de l’orgue, quan vas veure a un noi tocant amb les dues mans i el peu esquerre i vas dir “això és el que vull tocar!”, m’ha agradat, perquè m’ha transmès molt bé l’emoció que vas sentir de trobar un llenguatge artístic propi. A la vegada, trobo molt enriquidora la connexió que has fet entre la Història de l’Art al Batxillerat i el teu interès per l’arquitectura, així com també el vincle amb l’art i les emocions que descrius amb els musicals i el Ponte Vecchio, penso que has mostrat molt bé com l’art pot fer emocionar a una persona moltíssim.
Finalment, m’ha semblat molt inspirador el projecte de la Serra del Montsec i com combines la música, l’arquitectura i la recerca per així crear un projecte vital i que sigui creatiu, i demostrant que l’art pot ser una part molt central de la vida, encara que no sigui a nivell professional.
Moltes gràcies! :)
-Andrea
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Amb aquest mapa vull mostrar l’activitat artística que m’ha ocupat i m’ocupa intensament durant els últims 3 anys: la literatura de viatges.
Hola, Cris!
Em pareix molt interessant la teva activitat artística, mai l’havia sentit anomenar. Em podries comentar com és que la vares descobrir i què és exactament el que fas? M’encanta!
Hola, Marta!
Doncs fa ja uns quants anys, vaig conèixer una noia que era d’Alòs de Balaguer, que per suposat no tenia ni idea d’on estava, i un dia vaig quedar amb ella al seu poble. Aquell dia vaig descobrir el congost de Mu (si no ho coneixes et recomano que hi vagis, és fantàstic) i em vaig meravellar. Junt amb la meva parella vam començar a descobrir tot el territori i veure que no hi havia informació digitalitzada i vam crear la web de serradelmontsec.cat on anàvem penjant petits articles sobre allò que descobríem. Arrel d’això, ens van contactar d’una editorial per escriure el llibre Serra del Montsec 101 propostes que es va publicar fa bora 2 anys.
La veritat és que estic molt feliç i la meva vida està al voltant de la Serra del Montsec, quan no treballo. ;)
Moltes gràcies per interessar-te!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Laura!
M’ha agradat molt aquesta reflexió que has fet: “l’art no és només un acte individual, sinó també una experiència compartida que pot unir persones molt diferents a través d’un llenguatge comú” i hi estic totalment d’acord. Quan l’art uneix i quan és compartit és una experiència excepcional.
Hola Laura, bona tarda!
M’ha agradat molt llegir el teu text i veure com connectes la teva experiència amb la dansa, el teatre i la música amb la construcció de la teva identitat i la teva futura pràctica docent. Em sembla molt encertat com destaques que l’art és molt més que una activitat creativa: és un mitjà d’autoexpressió, de comprensió emocional i de connexió amb els altres. També comparteixo la teva reflexió sobre l’educació artística formal i com sovint limita la creativitat; l’espai per a l’experimentació lliure és fonamental per al desenvolupament personal i per fomentar la sensibilitat i la curiositat dels infants.
Trobo molt interessant la teva idea d’integrar l’art com a eix transversal a l’aula i com a eina inclusiva, permetent que cada infant trobi la seva manera d’expressar-se. M’ha fet pensar en com les experiències artístiques pròpies poden marcar profundament la manera d’ensenyar i relacionar-se amb els alumnes.
Moltes gràcies per descriure tant bé la teva experiència,
salutacions,
Beatriz Diaz.
Hola, Laura,
M’ha agradat molt poder llegir la teva història i relació amb l’art perquè expliques una ben diferent de la meva. En el meu cas, no vaig tenir tanta connexió amb la dansa, el teatre o la música, sinó amb les arts més plàstiques i visuals. Tot i això, he connectat molt amb la passió amb què descrius com l’art t’ha ajudat a expressar-te i a construir la teva identitat.
Com diu també la Beatriz, les propostes que fas com a futura docent m’han ajudat a veure una nova manera d’enfocar l’art a les aules, sobretot la proposta d’utilitzar la música per treballar la llengua o la dramatització per comprendre millor la història i les emocions dels personatges. Crec que és una manera molt interessant d’entendre l’aprenentatge i de fer-lo més viu i significatiu per a l’alumnat.
Coincideixo amb tu que l’art és una molt bona eina per fomentar la curiositat, la inclusió i la sensibilitat a l’aula, i crec que la teva manera de veure-ho reflecteix una gran vocació docent i sensibilitat artística.
Laia.