Bon dia a tothom,

En aquest quart registre he volgut experimentar amb el dibuix d’un paisatge que configura el meu esdevenir diari, per on passo cada dia. És el passeig dels pins, anomenat així perquè hi ha pins a banda i banda del passeig, amb branques enllaçades formant un càlid i acollidor recorregut. El passeig té bancs a banda i banda, en els quals es produeixen interaccions diverses entre el veïnat…  Converses, històries de vida i batalles lliurades en aquests bancs consolida la idea de territori i fronteres. Aquest passeig configura, tal com es fa esment de (Kremer et al., 2018):

“interacciones sutiles, fluidas i dinàmicas como combinaciones particulares…. allí emergen tensiones, dilemas, desafíos y paradojas inherentes a toda experiencia paisajística; así, la geografía trabaja sobre múltiples configuraciones del sujeto y del paisaje desde diferentes pràcticas humanas. Cada una de estas tramas de tiempos, cuerpos i afectos son entrelazadas por el lugar y sus actores, dado que uno y otro de sen afectados y (con)movidos…” (Kremer et al., 2018, p. 65).

Quan miro com les branques semblen entrellaçar-se a l’infinit, imagino aquestes converses esborrant fronteres i consolidant-ne d’altres… a banda d’aquestes idees, també he volgut difuminar aquest infinit pel que fa a com el pas del temps i de tots aquells veïns/es que ja no hi són han deixat part de la seva essència i aprenentatges de vida com a legat de la seva contribució a la construcció de la convivència i la pau entre cultures.

Referències bibliogràfiques

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia. https://fadmon.unal.edu.co/fileadmin/user_upload/investigacion/centro_editorial/libros/entre_lugares_de_la_cultura.pdf

https://drive.google.com/drive/folders/1An5e3o1G-ILqt4ZO0GeNtFplgH47eU9y?usp=drive_link

Bon dia, companys/es.

En aquest tercer registre he volgut incorporar, la música, les festes populars i les tradicions, com a element d’identitat i expressió cultural dels pobles. Bellvitge i la seva comissió de festes organitza diferents actes culturals, i té en compte, les diferents procedències i maneres d’expressió dels seus veïns/es. El vídeo mostra activitats infantils, castanyeres, infants disfressats amb motius de Haloween… tot plegat en un ambient en què la convivència i l’expressió musical i el ball envaeix tots els infants de la plaça. En aquest sentit, i com es fa esment de (Hadad y Gómes, 2007, citat a Kremer et al., 2018, p. 65) :

“…És la producción identitaria atravesada por “circuitos globales [que] traspasando fronteras, volviendo porosos los tabiques nacionales o étnicos, haciendo que cada grupo pueda abastecerse de repertorios nacionales o étnicos, […] influyen, modifican y/o moldean la identidad grupal”

Així doncs, la seva festa major incorpora trobades geganteres, correfocs, exposicions, teatres, activitats infantils, però també, per exemple, danses tradicionals del món, amb la representació del Perú, Paraguai i Bolívia, entre altres actes que representen i fan visible l’expressió cultural com a tret d’identitat dels pobles. Com es descriu a (Kremer et al., 2018), quan les persones poden sentir-se “dintre” d’un territori, no se senten amenaçades, sinó segures i protegides, i més forta serà, d’aquesta manera, la seva identitat.

Referències bibliogàfiques:

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia. https://fadmon.unal.edu.co/fileadmin/user_upload/investigacion/centro_editorial/libros/entre_lugares_de_la_cultura.pdf

https://drive.google.com/drive/folders/1Sio6_9m2QcMx2VeCpvTSZxcEI6Jbh7Vc?usp=drive_link

El barri de Bellvitge va ser construït entorn dels anys seixanta en resposta als moviments migratoris de mà d’obra que venien de la resta de comunitats autònomes en cerca d’una oportunitat de vida. Un barri molt característic pel que fa a les seves edificacions, blocs molt alts, alineats, amb habitatges funcionals, no gaire grans, per donar resposta als milers de famílies que venien a treballar a Catalunya.

Aquest barri ha protagonitzat des dels seus inicis un fort moviment veïnal i social per a la construcció de parcs, escoles i serveis públics, que en un primer moment no es van tenir en compte. Un barri on les carreteres, el camp i les vies del tren marcaven clarament les fronteres respecte del nucli de Barcelona ciutat.

Des de fa uns anys, es va construir un hotel de cinc estrelles en ple centre del barri de Bellvitge, estratègicament ubicat, precisament per ampliar l’oferta hotelera de Barcelona ciutat en determinats moments que quedava desbordada.

El contrast entre els edificis i l’hotel, amb la seva cúpula i el seu restaurant de luxe, mostra com els límits inclouen i exclouen, com a pocs metres de distància, aquests límits separen grups, persones, classes socials i cultures, tal com fa esment Kremer et al., (2018).

A més, les imatges, mostren una altra edificació, una ermita del segle. XI que contrasta radicalment amb les edificacions i l’hotel de luxe. Una ermita amb un valor patrimonial que va representar i representa un sentiment religiós i de pertinença a una comunitat.  El  contrast de cultures, ara present al barri de Bellvitge, es fa sentir amb un mural que caracteritza la plaça de la cultura i què formarà part d’un proper registre: “Esforç, acollida i lluita. Bellvitge és Bellvitge”, acord amb un barri culturalment divers.

Espero que us agradi!

Montserrat.

https://drive.google.com/drive/folders/1Sin1I7gcEIVmYgN74qj8XjJadGWWnAXs?usp=drive_link

Bona tarda, companys/es,

Comparteixo amb vosaltres el meu relat sobre la pròpia educació artística.

Espero que us agradi.

Gràcies,

Montserrat.

Bona tarda, companys/es,

Comparteixo amb vosaltres el meu mapa de pràctiques culturals i artístiques.

Gràcies,

Montserrat.

Les vies del tren que passen a l’altura de l’estació de Bellvitge-el Gornal, sempre han representat una frontera divisòria entre el veïnat de Bellvitge i el veïnat del polígon Gornal. Una frontera visible que separa identitats i maneres d’expressar-se diferents.

“La conectividad, la interactividad y la posicionalidad son carecterísticas vinculadas al hecho de estar ligado a lugares “(Escobar, 1999, citat a Kremer et al 2018, p.65).

El polígon Gornal, amb la majoria dels veïns/es d’ètnia gitana conviuen amb el veïnat del barri de Bellvitge desdibuixant aquest límit divisori quan es comparteix un dels dos  espais, però ambdues comunitats senten com a seu el territori delimitat per aquestes vies del tren.

La imatge mostra el tren aturat a l’estació, un tren que alhora, connecta fronteres invisibles i que en seu interior viatgen persones que, sense ni adonar-se’n s’estudien en silenci intentant detectar les diferències que reafirmen les seves pròpies identitats. A dins esdevenen realitats molt diferents… culturals, polítiques, socioeconòmiques, realitats que suposen l’alteritat d’una societat culturalment diversa i que en funció de quines siguin aquestes diferències, el nostre imaginari serà capaç de detectar com a amenaça o com a font de riquesa, separant o enllaçant un nosaltres d’un ells, definint a l’altre, reafirmant d’aquesta manera, el nosaltres, com es descriu a Kremer et al, 2018.

En aquest primer registre, he volgut mirar amb uns altres ulls el pont per a on passo més d’un cop a la setmana, creuant d’un barri a un altre. Identificat com, aquest pont, aquestes escales i aquestes vies, representen molt més que unes estructures inerts.

Salutacions,

Montserrat.

Referències bibliogràfiques

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia. https://fadmon.unal.edu.co/fileadmin/user_upload/investigacion/centro_editorial/libros/entre_lugares_de_la_cultura.pdf

https://drive.google.com/drive/folders/1s6ujPSTc7Mt8c2vogeHv2_mKfTN_mUDV?usp=drive_link

Bon dia a tothom,

Comparteixo amb vosaltres la meva presentació, deixo adjunt un enllaç a una entrevista del David Bueno en la qual es parla de com la música i l’art ajuden en termes d’aprenentatge i autoconeixement.

Moltes gràcies,

Montserrat.

Criazzola , I [Isbel] i Márquez, D. [Danilo]. (2022, 2 d’agost). La Música y el Aprendizaje. El Arte de Educar. [vídeo en línia]. You Tube.

https://www.youtube.com/watch?v=y83M3OjwTQ4