El vídeo captura el meu gos corrent i jugant lliurement a la sorra de la platja de nit, amb el mar i les llums de la ciutat al fons. Aquesta escena de llibertat aparent es presta a una anàlisi crítica sobre les fronteres i la justícia social en l’accés a l’espai públic.

Aplicant la mirada de Liliana Kremer et al. (2018) –que entenen la frontera com a barrera i com a pont–, la platja emergeix com un espai la inclusió del qual és dinàmica i temporal. Durant el dia, la majoria de platges imposa una barrera normativa i social estricta per a l’accés dels gossos. Aquesta regulació limita el dret a l’oci i al benestar per a un segment important de la població (persones amb animals de companyia), creant una forma de desigualtat en l’ús d’un bé comú.

La nit, però, actua com un element que desdibuixa aquesta demarcació. El moment filmat esdevé un “entre-lloc”, un espai on les normes es relaxen. Per a l’acompanyant del gos i l’animal, la platja de nit es transforma en un pont cap a la inclusió que els és negat a ple dia.

Aquesta anàlisi ens obliga a reflexionar sobre la justícia social en l’ordenació del territori. L’escena nocturna, a la vegada que és un refugi per a la llibertat, posa en relleu les restriccions del dia. L’educació inclusiva ha de mirar més enllà de les barreres físiques i examinar com les normatives d’ús del sòl i els horaris generen límits i exclusions. El contrast entre la llibertat del gos i la ciutat il·luminada ens recorda que la plena inclusió als espais comunitaris encara es juga, sovint, als marges.

En aquest registre audiovisual nocturn, el meu objectiu ha estat observar i analitzar l’entorn proper amb un enfocament crític i reflexiu. El vídeo mostra un passeig amb el meu gos per un barri turístic, on es perceben elements característics com alguns cotxes de lloguer i carrers tranquils, indicatius del final de la temporada turística. Tot i la presència d’elements que podrien suggerir activitat i moviment, l’ambient és pausat, cosa que permet centrar-se en els detalls visuals que habitualment passen desapercebuts.

Des d’una mirada educativa, aquest registre ofereix oportunitats per explorar com l’entorn físic i social pot ser un recurs per a l’educació artística a primària. L’observació atenta de l’espai urbà —arquitectura, il·luminació, mobiliari urbà i senyals de presència humana— pot estimular la capacitat dels infants per fixar-se en detalls visuals, desenvolupant la seva percepció i sensibilitat estètica. La tranquil·litat del barri facilita l’anàlisi dels contrastos entre espais més densos i més buits, afavorint la reflexió sobre com l’entorn influeix en la nostra experiència i en la construcció de significats artístics.

Aquest registre visual mostra com els límits i fronteres es manifesten en elements tangibles, com ara barreres físiques, delimitacions dels carrers i organització de l’espai, i en elements intangibles, com la sensació de calma i ordre. La presència d’alteritat i diferència es pot explorar en la coexistència de la vida quotidiana local i el turisme, encara que sigui en moments de baixa activitat. Aquesta reflexió crítica permet als infants aprendre a veure més enllà del que és immediat, identificant detalls i relacions espacials que normalment passen desapercebuts.

En termes de llenguatge artístic, el vídeo s’aprofita de la composició visual: la il·luminació nocturna, els angles de càmera i els moviments del passeig creen una narrativa implícita sobre la vida urbana i les seves dinàmiques. Això pot inspirar activitats a primària com dibuixar l’entorn, representar-lo amb materials diferents o crear històries a partir de l’observació directa, fomentant la creativitat i la reflexió crítica dels alumnes.

En conclusió, aquest registre nocturn evidencia com la pràctica reflexiva i l’observació crítica del propi entorn poden enriquir l’educació artística a primària. Permet comprendre com els espais quotidians poden convertir-se en fonts d’inspiració, com identificar detalls que normalment passen desapercebuts i com utilitzar els llenguatges visuals per expressar experiències personals. El valor principal del registre no resideix en la perfecció tècnica del vídeo, sinó en el procés d’aprenentatge, l’anàlisi crítica de l’entorn i la capacitat de transformar l’observació en creació artística.

Bon dia a totes i a tots,

La meva relació amb les arts es resumeix en el modelatge i actuar en front a una càmera, dues de les meves passions. Fer sessions de fotos expressant diferents sentiments i emocions a travès del meu cos és una forma artística i actuar en front una camèra també. He fet diversos curtmetratges en els que havia de mostrar diferents emocions, i tots han estat molt enriquidors i desafiants.

A més a més altres de les meves passions artístiques també inclouen la visualització de concerts en directe.

El vídeo parteix de l’observació del meu entorn quotidià a través d’un gest senzill i recurrent: el passeig nocturn amb el meu gos. Aquest hàbit, aparentment trivial, m’ha permès explorar de manera atenta com canvia la percepció de l’espai segons l’època de l’any, les presències humanes i les condicions sonores i lumíniques del moment.

Durant els mesos d’estiu, el barri on visc es transforma radicalment. Els carrers esdevenen un escenari turístic on predominen les veus foranes, les terrasses plenes i un ritme accelerat que altera la relació dels veïns amb l’espai públic. L’excés de soroll i de moviment genera una sensació de desplaçament simbòlic: els habitants habituals passem a ocupar un segon pla dins del nostre propi territori.

Amb l’arribada de la tardor, aquest mateix entorn canvia. Les nits són més silencioses i el passeig es converteix en una experiència íntima i contemplativa. La lluna plena i la llum tènue dels fanals creen una atmosfera que convida a redescobrir el paisatge urbà des d’una altra mirada. Els sons substitueixen el soroll constant de l’estiu i obren un espai per a la reflexió.

Aquesta observació sostinguda en el temps m’ha fet prendre consciència de com els espais urbans no són neutres, sinó que estan condicionats per dinàmiques socials, econòmiques i temporals. El turisme massiu, per exemple, redefineix els límits entre l’espai públic i el privat, entre qui pertany i qui només transita. La presència o absència de gent modifica no només l’ús dels espais, sinó també la seva identitat simbòlica i afectiva.

El vídeo resultant busca transmetre aquesta dualitat a través de la combinació d’imatge i so. La llum de la lluna, el moviment del gos i el silenci del barri funcionen com a metàfores de la recuperació d’un espai que havia estat transformat per la pressió turística. D’aquesta manera, el projecte es converteix en una exploració visual i sonora de les tensions entre calma i soroll, apropiació i pèrdua, presència i absència.

En definitiva, el procés m’ha permès desenvolupar una mirada crítica sobre el meu entorn proper, entenent que observar-lo de manera continuada i conscient pot revelar no només transformacions físiques, sinó també socials i simbòliques que sovint passen desapercebudes.