Els teus dos registres mostren una mirada molt atenta i simbòlica sobre la quotidianitat, capaç de transformar elements aparentment banals —com un semàfor o una porta— en metàfores profundes sobre els límits, la llibertat i la relació amb l’altre. En el primer registre, la idea del semàfor com a dispositiu que regula, ordena i, alhora, condiciona el moviment és especialment interessant. Has sabut captar molt bé la tensió entre la norma i la llibertat, i la manera com el gest més senzill —creuar el carrer— pot adquirir un significat interior i reflexiu.
En el segon registre, continues amb aquesta línia poètica i conceptual, treballant amb les portes i finestres com a símbols de la relació amb la diferència. Les imatges tenen una lectura clara i coherent amb el teu discurs, i el text acompanya molt bé la intenció educativa i humanista que hi subjau.
Tot i això, seria interessant que aprofundissis més en la reflexió sobre el procés creatiu: per què has triat la fotografia com a llenguatge per expressar aquestes idees? Quins reptes o descobriments t’ha comportat? Has tingut alguna dificultat tècnica o conceptual durant la realització? Incorporar aquest tipus de reflexions donarà més profunditat al teu Folio.
Et recomano també que, en els propers registres, experimentis amb altres llenguatges artístics —com el vídeo, el collage, l’àudio, el dibuix digital, …— per veure com poden aportar noves perspectives al teu treball. Pots continuar explorant aquesta mirada simbòlica sobre la vida quotidiana, però jugant amb formats diferents que enriqueixin la teva expressió.
Malgrat el petit retard en la publicació del segon registre, ara ja estàs al dia i la línia de treball és molt bona. Endavant, i continua desenvolupant aquesta sensibilitat tan fina i reflexiva.
Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!
Debatcontributions 3el Relat de l’educació artística
Mireia Marín Otero says:
Visibilitat: Públic
Hola Laura!
M’ha agradat molt aquesta reflexió que has fet: “l’art no és només un acte individual, sinó també una experiència compartida que pot unir persones molt diferents a través d’un llenguatge comú” i hi estic totalment d’acord. Quan l’art uneix i quan és compartit és una experiència excepcional.
Hola Laura, bona tarda!
M’ha agradat molt llegir el teu text i veure com connectes la teva experiència amb la dansa, el teatre i la música amb la construcció de la teva identitat i la teva futura pràctica docent. Em sembla molt encertat com destaques que l’art és molt més que una activitat creativa: és un mitjà d’autoexpressió, de comprensió emocional i de connexió amb els altres. També comparteixo la teva reflexió sobre l’educació artística formal i com sovint limita la creativitat; l’espai per a l’experimentació lliure és fonamental per al desenvolupament personal i per fomentar la sensibilitat i la curiositat dels infants.
Trobo molt interessant la teva idea d’integrar l’art com a eix transversal a l’aula i com a eina inclusiva, permetent que cada infant trobi la seva manera d’expressar-se. M’ha fet pensar en com les experiències artístiques pròpies poden marcar profundament la manera d’ensenyar i relacionar-se amb els alumnes.
Moltes gràcies per descriure tant bé la teva experiència,
salutacions,
Beatriz Diaz.
Hola, Laura,
M’ha agradat molt poder llegir la teva història i relació amb l’art perquè expliques una ben diferent de la meva. En el meu cas, no vaig tenir tanta connexió amb la dansa, el teatre o la música, sinó amb les arts més plàstiques i visuals. Tot i això, he connectat molt amb la passió amb què descrius com l’art t’ha ajudat a expressar-te i a construir la teva identitat.
Com diu també la Beatriz, les propostes que fas com a futura docent m’han ajudat a veure una nova manera d’enfocar l’art a les aules, sobretot la proposta d’utilitzar la música per treballar la llengua o la dramatització per comprendre millor la història i les emocions dels personatges. Crec que és una manera molt interessant d’entendre l’aprenentatge i de fer-lo més viu i significatiu per a l’alumnat.
Coincideixo amb tu que l’art és una molt bona eina per fomentar la curiositat, la inclusió i la sensibilitat a l’aula, i crec que la teva manera de veure-ho reflecteix una gran vocació docent i sensibilitat artística.
Laia.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Laura,
Els teus dos registres mostren una mirada molt atenta i simbòlica sobre la quotidianitat, capaç de transformar elements aparentment banals —com un semàfor o una porta— en metàfores profundes sobre els límits, la llibertat i la relació amb l’altre. En el primer registre, la idea del semàfor com a dispositiu que regula, ordena i, alhora, condiciona el moviment és especialment interessant. Has sabut captar molt bé la tensió entre la norma i la llibertat, i la manera com el gest més senzill —creuar el carrer— pot adquirir un significat interior i reflexiu.
En el segon registre, continues amb aquesta línia poètica i conceptual, treballant amb les portes i finestres com a símbols de la relació amb la diferència. Les imatges tenen una lectura clara i coherent amb el teu discurs, i el text acompanya molt bé la intenció educativa i humanista que hi subjau.
Tot i això, seria interessant que aprofundissis més en la reflexió sobre el procés creatiu: per què has triat la fotografia com a llenguatge per expressar aquestes idees? Quins reptes o descobriments t’ha comportat? Has tingut alguna dificultat tècnica o conceptual durant la realització? Incorporar aquest tipus de reflexions donarà més profunditat al teu Folio.
Et recomano també que, en els propers registres, experimentis amb altres llenguatges artístics —com el vídeo, el collage, l’àudio, el dibuix digital, …— per veure com poden aportar noves perspectives al teu treball. Pots continuar explorant aquesta mirada simbòlica sobre la vida quotidiana, però jugant amb formats diferents que enriqueixin la teva expressió.
Malgrat el petit retard en la publicació del segon registre, ara ja estàs al dia i la línia de treball és molt bona. Endavant, i continua desenvolupant aquesta sensibilitat tan fina i reflexiva.
Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!
Neus