Bon dia!

Aquest és l’últim registre i l’última oportunitat per mostrar l’art d’una manera diferent. En aquest registre utilitzaré fotos, però m’agradaria centrar l’atenció en els colors.

Sense dir d’on es tracta i només veient els colors típics, s’entén de quin lloc estic parlant. Aquest pont de desembre vaig anar a un lloc on les seves cases acolorides, la seva barana blanca típica i els colors de la tardor en la seva naturalesa; criden molt l’atenció. Veient les fotografies trobo que és un lloc molt pintoresc, mai millor dit, i que a més utilitzen els colors per diferents coses. Les cases són de colors vistosos perquè es vegin des del mar i es reconeguin els pobles pesquers. Per tant, l’art s’ha fet servir d’una forma molt específica. La forma de la barana i el color és reconeixible arreu del món. També vull destacar el dibuix impressionant de la platja on es mostra l’art en màxim esplendor. Un complement d’una platja buida pel fred que acompanya a un paisatge increïble.

Com a reflexió final, m’ha encantat aquest projecte perquè només amb una petita reflexió a cada registre, es poden veure diferents perspectives de l’art, i que hi ha més de les que veiem a simple vista.

Avui m’agradaria parlar de com fan servir l’art per celebrar festivitats. Com Barcelona s’omple de música i llums per crear un esperit nadalenc. Un sentiment de festa i família i una cara nova a la ciutat que tan acostumats estem de veure. Les nadales que se senten pels carrers, els establiments plens de decoració, els pumpkin spice latte de les cafeteries que fan que l’olor de canyella es quedi impregnat en l’aire. Les casetes d’arbres de Nadal que ens regalen olor de pi i festa. Com també s’utilitza a Halloween i les festes majors. Com aquestes decoracions assenyalen un inici d’etapa. Però em vull centrar en les llums, aquestes que fan que la gent es reuneixi davant de la casa Batlló, per veure un joc de llums i música nadalenca. Per sentir aquest esperit de nou que ens regala aquesta època màgica. I es que utilitzem l’art per integrar aquest sentiment dins nostre i em fa la sensació que com més il·luminat estigui el cel i els carrers de Barcelona millor serà aquest Nadal.

Avui m’agradaria parlar de com veuen els nens “plàstica” o almenys és com ho deia jo quan anava al col·legi. Per a mi plàstica era una assignatura molt divertida, perquè em concentrava molt en el que feia i el professor ens donava molta llibertat per explorar la nostra creativitat. He tingut la sort de treballar amb nens i fer moltes manualitats i veure com ells actuen quan els hi dones aquesta llibertat. Quasi tots tenen la iniciativa de “crear” és de les poques vegades que no veig dubtar als nens quan agafen els llapis. I és perquè en l’art no hi ha res erroni. És tan subjectiu que les interpretacions són pròpies i els nens se senten segurs.

Aquests dies que he fet plàstica amb ells he vist com cada nen interpretava les seves realitats amb diferents materials. La imatge del món és perquè els hi vaig ensenyar que a mi m’havia sorprès aquest espectacle visual. Per a ells era indiferent. I amb això llanço una reflexió, que és que el que l’art és art, segons de quins ulls ho miris.

Avui m’agradaria parlar de com m’afecta l’art d’una manera que no sé en què dia visc. El 7 de novembre vam estrenar un espectacle que es diu DINTRE DEL BOSC la versió en català del musical de Stephen Sondheim de INTO THE WOODS. No vaig fer el registre del 4 de novembre, però que millor excusa que aquesta. Els assajos extra, les poques hores de son, anar a correcuita amb el vestuari i escenografia… Però tot val la pena amb el resultat que ha quedat. Tot val la pena quan poses el peu damunt de l’escenari i et veus recompensat per l’aplaudiment del públic. És molt difícil compaginar aquesta vida amb tota la resta, però sempre val la pena.

Adjunto un petit tastet del musical perquè se sàpiga que realment val la pena!

El meu primer “solo trip” un record en imatges i sons

Avui m’agradaria parlar del meu primer viatge tota sola. Va ser fa poc i vaig escollir Ámsterdam. Sempre havia tingut ganes d’anar-hi, però no coincidia amb ningú i vaig decidir anar sola. Quan caminant sola per carrers desconeguts estàs més alerta, i també et fixes en coses que potser xerrant amb la teva amiga no ho haguessis fet. Per exemple, el silenci d’un poble pesquer en temporada no turística. El color de les cases amb un cel negre de fons. La bellesa d’una foto típica de postal, sense que hi hagi cap persona posant. O per exemple anar caminant i trobar-te el xivarri d’una festa holandesa. M’agrada saber que aquests records només els he viscut jo i són meus.

Des de ben petita he estat rodejada d’art. Des del meu avi tocant la guitarra als sopars familiars fins a la meva germana gran tacada de pintura ensenyant-me la seva nova obra. Sempre he tingut clar que volia estar sobre un escenari i formar-me en teatre musical, gaudint dels teatres, la música en directe i l’actuació ha sigut el meu pa de cada dia. A més de formació una passió. Quan vaig descobrir que podia compaginar la música amb l’ensenyament, dues de les meves vocacions, vaig trobar el meu camí professional. Veure als més petits colpejant instruments de percussió fins a una alumna antiga arribar a una nota molt alta. A part de gaudir del meu temps lliure visitant museus. Crec que hi ha tantes possibilitats de trobar art a tot arreu que mai et pots avorrir d’ell.

Aquests dies he estat observant el meu entorn. Els diferents sons i imatges que m’envolten que eren moltes en una ciutat tan gran com Barcelona. Justament aquests dies he pogut observar els diferents estats del cel. He tingut la sort de veure un cel clar sense núvols amb un sol radiant poc propi de la tardor. El so de les fulles crepitant a punt de caure i de les cigales cantant. També la boira que cobreix el cel de blanc fent-lo quasi invisible. Un cel rosa a punt de desaparèixer per la foscor de la nit. I un avió deixant el seu recorregut per un cel blau acompanyat d’un so estrident que anuncia la seva arribada.

M’agradaria durant aquest semestre trobar més perspectives del cel que sembla una cosa constant als nostres dies i observar les diferents varietats i sons que acompanyen a aquests canvis.