Debat1el REGISTRE 2

  1. Maria Neus Carles Roqué says:

    Hola Laura,

    En el primer registre, es percep una voluntat d’aturar-te i escoltar el ritme natural de la ciutat, posant el focus en el cel com a espai de canvi i continuïtat. Aquesta sensibilitat és molt interessant i pot convertir-se en un bon punt de partida per construir una línia poètica o conceptual al llarg del projecte. Pel que fa al segon registre, recorda que els registres han de ser actuals i fruit del teu treball durant el semestre. Pots utilitzar alguna imatge antiga si està ben justificada, però el pes principal ha de recaure en captures o materials realitzats ara.

    Et recomano també que organitzis les captures del Drive en carpetes separades per registre, per tal de facilitar-ne el seguiment i l’avaluació. Revisa, a més, que tinguis l’Actifoli activat en el segon registre, ja que actualment no és accessible.

    Pel que fa als vídeos, seria millor enregistrar-los en horitzontal per garantir una millor visualització, i capturar seqüències una mica més llargues, de manera que després puguis seleccionar fragments útils per al muntatge del multiregistre final.

    Fins ara has treballat amb fotografia i vídeo; t’animo a continuar experimentant amb altres llenguatges artístics —com el dibuix, el collage, el so o l’escriptura poètica— que et permetin explorar noves maneres de representar allò que observes i sents.

    Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!

    Neus

Debat4el El relat de la meva vida i l’art.

  1. Marta Pericás Palmero says:

    M’ha encantat llegir la teva experiència! Es nota que l’art ha estat sempre una part molt present i inspiradora a la teva vida, i és genial com has pogut combinar la teva passió per la música amb la vocació d’ensenyar. Em sembla molt interessant la manera en què observes com els infants connecten amb els instruments i com això et permet veure l’evolució i la creativitat de cadascun. També comparteixo la idea que l’art és present a tot arreu; visitar museus i explorar diferents formes d’expressió ens recorda constantment que mai deixarem de descobrir coses noves i enriquidores. És molt motivador veure com la teva passió personal es transforma en una eina educativa.

  2. Jaume Alexis Company Colom says:

    M’ha agradat molt el teu relat perquè transmet una passió molt autèntica per l’art i la música. Es nota que l’has viscuda des de petita i que forma part de la teva identitat. La manera com expliques la connexió entre l’art familiar, el teatre musical i la teva vocació docent és molt inspiradora. Sobretot m’ha encantat la idea que l’art és present a tot arreu i que mai ens en podem avorrir —és una visió molt optimista i plena de vida. El teu text reflecteix entusiasme, sensibilitat i una gran estimació per compartir l’art amb els altres.

  3. Lucas Rodríguez Cabañeros says:

    Hola Laura!

    He gaudit molt llegint la teva aportació i observant el teu mapeig. Es percep clarament que l’art, especialment la música i el teatre musical, formen part essencial de la teva identitat. Transmets una passió molt genuïna per aquestes disciplines i una gran sensibilitat a l’hora de connectar-les amb la teva vocació docent.

    M’ha encantat com descrius l’emoció de veure els infants descobrir la música o superar-se a si mateixos; és una imatge preciosa del que pot significar educar a través de l’art com a experiència compartida. També trobo molt encertada la teva visió de l’art com un element present a tot arreu —als museus, als escenaris o al dia a dia—, perquè reflecteix una manera viva i contemporània d’entendre la cultura artística.

    Sens dubte, el teu recorregut és inspirador i contagia ganes de portar aquesta mateixa energia creativa a les aules!

  4. Àlex Olivares Jiménez says:

    M’ha agradat molt com expliques la relació que has tingut amb l’art des de petita, especialment el fet d’estar envoltada de música i expressió dins de l’àmbit familiar. En el meu cas, la meva vinculació no va ser tan constant, però sí que he acabat trobant la meva via a través de la fotografia, que també és una forma de mirar i expressar-se. M’ha fet pensar que les experiències artístiques que vivim en la infància deixen empremta, encara que no sempre en siguem conscients en aquell moment. Crec que això reforça la idea que l’art a l’escola pot ser molt significatiu a nivell personal, més enllà del resultat final.