Publicat per

REGISTRE 4 Plàstica

Publicat per

REGISTRE 4 Plàstica

Avui m’agradaria parlar de com veuen els nens “plàstica” o almenys és com ho deia jo quan anava al col·legi. Per a mi plàstica era una…
Avui m’agradaria parlar de com veuen els nens “plàstica” o almenys és com ho deia jo quan anava al col·legi. Per a mi…

Avui m’agradaria parlar de com veuen els nens “plàstica” o almenys és com ho deia jo quan anava al col·legi. Per a mi plàstica era una assignatura molt divertida, perquè em concentrava molt en el que feia i el professor ens donava molta llibertat per explorar la nostra creativitat. He tingut la sort de treballar amb nens i fer moltes manualitats i veure com ells actuen quan els hi dones aquesta llibertat. Quasi tots tenen la iniciativa de “crear” és de les poques vegades que no veig dubtar als nens quan agafen els llapis. I és perquè en l’art no hi ha res erroni. És tan subjectiu que les interpretacions són pròpies i els nens se senten segurs.

Aquests dies que he fet plàstica amb ells he vist com cada nen interpretava les seves realitats amb diferents materials. La imatge del món és perquè els hi vaig ensenyar que a mi m’havia sorprès aquest espectacle visual. Per a ells era indiferent. I amb això llanço una reflexió, que és que el que l’art és art, segons de quins ulls ho miris.

Debat0el REGISTRE 4 Plàstica

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRE 3 DINTRE DEL BOSC

Publicat per

REGISTRE 3 DINTRE DEL BOSC

Avui m’agradaria parlar de com m’afecta l’art d’una manera que no sé en què dia visc. El 7 de novembre vam estrenar…
Avui m’agradaria parlar de com m’afecta l’art d’una manera que no sé en què dia visc. El 7 de…

Avui m’agradaria parlar de com m’afecta l’art d’una manera que no sé en què dia visc. El 7 de novembre vam estrenar un espectacle que es diu DINTRE DEL BOSC la versió en català del musical de Stephen Sondheim de INTO THE WOODS. No vaig fer el registre del 4 de novembre, però que millor excusa que aquesta. Els assajos extra, les poques hores de son, anar a correcuita amb el vestuari i escenografia… Però tot val la pena amb el resultat que ha quedat. Tot val la pena quan poses el peu damunt de l’escenari i et veus recompensat per l’aplaudiment del públic. És molt difícil compaginar aquesta vida amb tota la resta, però sempre val la pena.

 

Adjunto un petit tastet del musical perquè se sàpiga que realment val la pena!

Debat0el REGISTRE 3 DINTRE DEL BOSC

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRE 2

Publicat per

REGISTRE 2

El meu primer “solo trip” un record en imatges i sons Avui m’agradaria parlar del meu primer viatge tota sola. Va ser…
El meu primer “solo trip” un record en imatges i sons Avui m’agradaria parlar del meu primer viatge tota…

El meu primer “solo trip” un record en imatges i sons

Avui m’agradaria parlar del meu primer viatge tota sola. Va ser fa poc i vaig escollir Ámsterdam. Sempre havia tingut ganes d’anar-hi, però no coincidia amb ningú i vaig decidir anar sola. Quan caminant sola per carrers desconeguts estàs més alerta, i també et fixes en coses que potser xerrant amb la teva amiga no ho haguessis fet. Per exemple, el silenci d’un poble pesquer en temporada no turística. El color de les cases amb un cel negre de fons. La bellesa d’una foto típica de postal, sense que hi hagi cap persona posant. O per exemple anar caminant i trobar-te el xivarri d’una festa holandesa. M’agrada saber que aquests records només els he viscut jo i són meus.

Debat1el REGISTRE 2

  1. Maria Neus Carles Roqué says:

    Hola Laura,

    En el primer registre, es percep una voluntat d’aturar-te i escoltar el ritme natural de la ciutat, posant el focus en el cel com a espai de canvi i continuïtat. Aquesta sensibilitat és molt interessant i pot convertir-se en un bon punt de partida per construir una línia poètica o conceptual al llarg del projecte. Pel que fa al segon registre, recorda que els registres han de ser actuals i fruit del teu treball durant el semestre. Pots utilitzar alguna imatge antiga si està ben justificada, però el pes principal ha de recaure en captures o materials realitzats ara.

    Et recomano també que organitzis les captures del Drive en carpetes separades per registre, per tal de facilitar-ne el seguiment i l’avaluació. Revisa, a més, que tinguis l’Actifoli activat en el segon registre, ja que actualment no és accessible.

    Pel que fa als vídeos, seria millor enregistrar-los en horitzontal per garantir una millor visualització, i capturar seqüències una mica més llargues, de manera que després puguis seleccionar fragments útils per al muntatge del multiregistre final.

    Fins ara has treballat amb fotografia i vídeo; t’animo a continuar experimentant amb altres llenguatges artístics —com el dibuix, el collage, el so o l’escriptura poètica— que et permetin explorar noves maneres de representar allò que observes i sents.

    Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!

    Neus

Publicat per

El relat de la meva vida i l’art.

Publicat per

El relat de la meva vida i l’art.

Des de ben petita he estat rodejada d’art. Des del meu avi tocant la guitarra als sopars familiars fins a la meva…
Des de ben petita he estat rodejada d’art. Des del meu avi tocant la guitarra als sopars familiars fins…

Des de ben petita he estat rodejada d’art. Des del meu avi tocant la guitarra als sopars familiars fins a la meva germana gran tacada de pintura ensenyant-me la seva nova obra. Sempre he tingut clar que volia estar sobre un escenari i formar-me en teatre musical, gaudint dels teatres, la música en directe i l’actuació ha sigut el meu pa de cada dia. A més de formació una passió. Quan vaig descobrir que podia compaginar la música amb l’ensenyament, dues de les meves vocacions, vaig trobar el meu camí professional. Veure als més petits colpejant instruments de percussió fins a una alumna antiga arribar a una nota molt alta. A part de gaudir del meu temps lliure visitant museus. Crec que hi ha tantes possibilitats de trobar art a tot arreu que mai et pots avorrir d’ell.

Debat4el El relat de la meva vida i l’art.

  1. Marta Pericás Palmero says:

    M’ha encantat llegir la teva experiència! Es nota que l’art ha estat sempre una part molt present i inspiradora a la teva vida, i és genial com has pogut combinar la teva passió per la música amb la vocació d’ensenyar. Em sembla molt interessant la manera en què observes com els infants connecten amb els instruments i com això et permet veure l’evolució i la creativitat de cadascun. També comparteixo la idea que l’art és present a tot arreu; visitar museus i explorar diferents formes d’expressió ens recorda constantment que mai deixarem de descobrir coses noves i enriquidores. És molt motivador veure com la teva passió personal es transforma en una eina educativa.

  2. Jaume Alexis Company Colom says:

    M’ha agradat molt el teu relat perquè transmet una passió molt autèntica per l’art i la música. Es nota que l’has viscuda des de petita i que forma part de la teva identitat. La manera com expliques la connexió entre l’art familiar, el teatre musical i la teva vocació docent és molt inspiradora. Sobretot m’ha encantat la idea que l’art és present a tot arreu i que mai ens en podem avorrir —és una visió molt optimista i plena de vida. El teu text reflecteix entusiasme, sensibilitat i una gran estimació per compartir l’art amb els altres.

  3. Lucas Rodríguez Cabañeros says:

    Hola Laura!

    He gaudit molt llegint la teva aportació i observant el teu mapeig. Es percep clarament que l’art, especialment la música i el teatre musical, formen part essencial de la teva identitat. Transmets una passió molt genuïna per aquestes disciplines i una gran sensibilitat a l’hora de connectar-les amb la teva vocació docent.

    M’ha encantat com descrius l’emoció de veure els infants descobrir la música o superar-se a si mateixos; és una imatge preciosa del que pot significar educar a través de l’art com a experiència compartida. També trobo molt encertada la teva visió de l’art com un element present a tot arreu —als museus, als escenaris o al dia a dia—, perquè reflecteix una manera viva i contemporània d’entendre la cultura artística.

    Sens dubte, el teu recorregut és inspirador i contagia ganes de portar aquesta mateixa energia creativa a les aules!

  4. Àlex Olivares Jiménez says:

    M’ha agradat molt com expliques la relació que has tingut amb l’art des de petita, especialment el fet d’estar envoltada de música i expressió dins de l’àmbit familiar. En el meu cas, la meva vinculació no va ser tan constant, però sí que he acabat trobant la meva via a través de la fotografia, que també és una forma de mirar i expressar-se. M’ha fet pensar que les experiències artístiques que vivim en la infància deixen empremta, encara que no sempre en siguem conscients en aquell moment. Crec que això reforça la idea que l’art a l’escola pot ser molt significatiu a nivell personal, més enllà del resultat final.

Publicat per

Les perspectives d’un cel a Barcelona

Publicat per

Les perspectives d’un cel a Barcelona

Aquests dies he estat observant el meu entorn. Els diferents sons i imatges que m’envolten que eren moltes en una ciutat tan…
Aquests dies he estat observant el meu entorn. Els diferents sons i imatges que m’envolten que eren moltes en…

Aquests dies he estat observant el meu entorn. Els diferents sons i imatges que m’envolten que eren moltes en una ciutat tan gran com Barcelona. Justament aquests dies he pogut observar els diferents estats del cel. He tingut la sort de veure un cel clar sense núvols amb un sol radiant poc propi de la tardor. El so de les fulles crepitant a punt de caure i de les cigales cantant. També la boira que cobreix el cel de blanc fent-lo quasi invisible. Un cel rosa a punt de desaparèixer per la foscor de la nit. I un avió deixant el seu recorregut per un cel blau acompanyat d’un so estrident que anuncia la seva arribada.

M’agradaria durant aquest semestre trobar més perspectives del cel que sembla una cosa constant als nostres dies i observar les diferents varietats i sons que acompanyen a aquests canvis.

Carregant...

Debat0el Les perspectives d’un cel a Barcelona

No hi ha comentaris.