Debat1el Registre 2 Timelapse

  1. Maria Neus Carles Roqué says:

    Hola,

    Els teus registres parteixen d’una observació interessant sobre la relació entre llum, foscor i percepció urbana, però cal que el text del Folio vagi més enllà de la descripció literària. Les teves entrades se centren sobretot en el que veus i en com ho expliques, però falta reflexió sobre el procés de creació: com vas decidir què fotografiar o gravar, per què vas triar aquests enquadraments, quines dificultats has tingut o quines decisions artístiques has pres durant el treball. Aquest tipus de reflexió és essencial per entendre com construeixes la teva mirada i quin recorregut segueixes com a creador.

    Pel que fa al vídeo del segon registre, el timelapse és una bona elecció per representar el pas del temps i el moviment de la llum, però t’aconsello que un altre cop gravis en format horitzontal. Això facilitarà la visualització en diferents dispositius i donarà més coherència al conjunt de materials.

    També és important que activis l’Actifoli corresponent a l’activitat i lliuris correctament les entrades a l’aula virtual. D’aquesta manera, les teves publicacions quedaran registrades i podrem fer-ne el seguiment i retorn de manera adequada.

    Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!

    Neus

Debat5el Relat amb l’educació artística.

  1. Mireia Marín Otero says:

    Hola Jaume Alexis,

    El teu relat m’ha fet recordar moltes coses de la meva infància, sobretot quan comentes que pintaves lliurement murals amb pots de pintura sense por a equivocar-te. Crec que l’art és tan real i bonic perquè té aquesta màgia de poder fer sense por a equivocar-te, perquè d’alguna manera quan fem art no tenim aquesta por i en canvi quan fem altres matèries sí que la tenim, en general.

    M’ha agradat molt i trobo que és molt bon consell el que et va donar el professor de guitarra.

    Un relat molt bonic, gràcies per compartir-lo!

     

  2. Maria says:

    Hola Jaume,
     

    m’ha agradat molt el teu relat. És molt interessant com lligues art i llibertat, tant en la música com en la pintura que són mitjans amb els que em sento més identificada. La fotografia, en canvi, és bastant aliena a mi i la manera en la qual parles de la llum i els diferents elements que hi juguen un paper és molt evocadora i mai hi havia pensat. Sempre l’havia considerat una cosa més tècnica i que potser per això oferia menys llibertat a l’artista, però veig que estava equivocada. Moltes gràcies per compartir-ho.

  3. Laia Moreno Atarés says:

    Hola, Jaume,

    M’he sentit molt identificada mentre llegia el teu relat. Sobretot amb la manera com expliques que l’art t’ha ajudat a mirar, escoltar i sentir d’una altra manera. També he connectat  molt amb el que dius sobre la curiositat, perquè crec que és la millor manera d’aprendre l’art, o més ben dit, d’aprendre a veure’l. El teu relat m’ha fet pensar en molts moments en què he trobat en l’art una forma d’expressar el que sento.

    Sobretot em quedo amb aquesta frase: “L’educació artística m’ha ensenyat que no cal fer art per ser artista.

    Gràcies per compartir una part de tu!

    Laia.

  4. Ana Sánchez Campoy says:

    Bona tarda Jaume,
    M’ha agradat molt quan dius que l’art no és només una assignatura, sinó una manera de viure. A més, tens tota la raó quan dius  que l’art pot formar part del dia a dia, encara que sigui de manera senzilla. Per últim, m’ha fet gràcia el que expliques del festival tocant la cançó “Imagine”, perquè jo també he viscut moments semblants amb infants i sé que, tot i que no surti perfecte, és molt especial i ho recordes tota la vida.
    Moltes gràcies per compartir la teva experiència amb l’art.
    Anna

  5. Laura Parreño Tienda says:

    M’ha agradat molt llegir el teu relat, perquè transmet una gran sensibilitat i una connexió molt autèntica amb l’art i amb tot el que t’ha aportat al llarg de la teva trajectòria educativa. Crec que has sabut reflectir molt bé com l’educació artística pot ser una eina per descobrir-se un mateix i entendre el món des d’una altra mirada.

    M’ha semblat especialment interessant com descrius el pas de la llibertat creativa de la infància a la rigidesa de la secundària, i com tot i això aconsegueixes trobar-hi un sentit i valorar-ne l’aprenentatge. Potser podries aprofundir una mica més en aquest punt, què creus que fa que el sistema educatiu perdi aquest esperit creatiu amb els anys?, ja que la teva experiència convida molt a reflexionar-hi.

    També m’ha agradat la idea final que “l’art no és una assignatura, sinó una manera de viure”, perquè resumeix molt bé el missatge del relat. En general, trobo que és un text molt ben estructurat, honest i inspirador.

    Felicitats!