Publicat per 
Íngrid Piñol Salvadó
Publicat per
Publicat per
Publicat per
Publicat per
Debat2el Relat de l’educació artística
- Alba Guarner Viedma says:
Bon dia Ingrid, m’ha encantat llegir el teu relat! Jo també, de petita, estava obsessionada amb les fades i les sirenes, però en comptes de dibuixar-les, que mai se m’ha donat bé, m’encantava maquillar les meves nines i familiars com si fossin fades.
Amb la lectura em passava una cosa molt semblant a tu: hi havia dies que a la nit no podia dormir i la meva mare, que mai ha sigut gaire lectora, em deia que agafés un llibre per agafar la son… i al cap d’una hora tornava i jo estava completament endinsada en la lectura.
També m’he sentit molt identificada amb la part del ball: vaig fer hiphop durant 11 anys i finalment em vaig desapuntar; però em passa com a tu, tinc els meus moments espontanis de ball per casa. I el mateix amb la guitarra, vaig intentar aprendre’n quan feia batxillerat, però vaig desistir! M’ha semblat molt maco el que expliques sobre adonar-te que el dibuix no era la teva professió, sinó el teu salvavides. Els dibuixos que has compartit són preciosos, i et desitjo moltíssima sort amb la publicació del llibre que estàs escrivint!Alba
- Oriol Fernández Lozano says:
Hola Íngrid, gràcies per compartir el teu relat, és una experiència que dista molt de la que he viscut jo i això em fa conèixer molt més altres maneres de viure l’art. És molt interessant veure com les diferents formes d’art en algun moment de la nostra vida poden ser un salvavides, expressar les emocions i aprendre-les a gestionar amb alguna forma d’art és una eina indispensable. Ànims amb la novel·la!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat2el Presentació Íngrid Piñol Salvadó
- Beatriz Díaz Ballesteros says:
Hola Íngrid!
He gaudit molt amb la teva presentació, es nota que ets una apassionada de l’art i que la dansa, la música i el teatre formen part de la teva manera de viure i d’entendre l’educació. Transmets aquesta passió de manera molt clara i natural, i això fa que el teu discurs sigui proper i inspirador. M’ha semblat molt interessant la reflexió que fas sobre el paper de l’educació artística com a eina per desenvolupar la creativitat i l’expressió de l’alumnat. També expliques amb molta claredat què esperes de l’assignatura i es veu que tens ganes d’aprendre i d’aprofitar al màxim els recursos que pot oferir-te.
En definitiva, el teu vídeo reflecteix molt bé la teva trajectòria i les teves motivacions, i alhora transmet entusiasme i il·lusió i a mi m’han donat ganes d’escoltar-te més.
Gràcies per transmetre tanta passió.
Salutacions,
Beatriz Diaz. - Anna Borràs Ros says:
M’encanta com com t’expresses! Penso com tú, tota la vida és art! Fins i tot per mi cuinar és un art i m’encanta jugar amb els colors i textures a les presentacions dels plats.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Íngrid,
El teu projecte és molt complet i coherent des del primer registre, i es veu que hi ha una planificació clara del conjunt. La idea de construir un curtmetratge titulat “Casa” que unifiqui tots els registres és molt bona: li dona sentit narratiu al procés i permet llegir el projecte com una exploració sobre el lloc, la identitat i la memòria personal.
M’agrada especialment com contraposes dos espais vitals —la Torre i la ciutat (en aquest cas, Londres)—, i com a partir d’aquí articules una reflexió sobre la calma i el moviment, el silenci i el soroll, el lloc conegut i l’espai estrany. Aquesta dualitat és un eix conceptual molt potent i, a més, connecta amb la idea de frontera emocional i simbòlica que treballem a l’assignatura.
Les teves justificacions tenen una veu pròpia, molt natural i alhora reflexiva. Hi ha moments en què es percep una mirada poètica i aquesta sensibilitat afegeix profunditat al projecte, perquè no només documentes els espais, sinó que els interpretes des de l’experiència viscuda.
De cara als propers registres, t’animo a seguir experimentant amb altres llenguatges artístics, més enllà del vídeo i la fotografia —potser jugant amb el so, la veu, la paraula o altres formes visuals que et permetin ampliar la teva expressivitat. Seria també recomanable enregistrar els vídeos en format horitzontal, ja que et facilitarà molt el muntatge final i la visualització.
Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!
Neus