En aquest quart registre, faig un gir en la meva narrativa sobre la despoblació. Si en els meus treballs anteriors, les runes d’Escarlà, el silenci dels instruments i la denúncia del privilegi en els oficis perduts, analitzava la desigualtat estructural i les causes externes del buidament, aquí passo de la crítica sociològica a l’experiència existencial.
He construït el vídeo a partir dels versos de Rainer Maria Rilke al Llibre d’hores (1905): “Deixa que tot et passi: la bellesa i el terror”. Rilke escrivia això com un consell espiritual per acceptar la totalitat de la vida. Jo m’apropio d’aquestes paraules per descriure l’experiència física d’habitar aquests marges geogràfics.
El túnel fosc ja no és només una frontera de desigualtat econòmica (com veiem amb els artesans), sinó el llindar del “terror” del qual parla el poeta: l’aïllament, el fred i la vulnerabilitat davant la natura. Per contra, el banc solitari representa la “bellesa” punyent que només existeix gràcies a aquesta absència humana. He après que per entendre l’alteritat del món rural no n’hi ha prou amb denunciar-ne l’oblit, cal sentir-ne la duresa.
La principal dificultat ha estat gestionar la tensió entre la solemnitat del text de Rilke i la música. He decidit mantenir aquest contrast per tancar la frase del poeta: “Cap sentiment és definitiu”. La música actua com la força resilient que empeny a seguir caminant i deixant petjada, malgrat el terror del buit.
Bibliografia
Rilke, R. M. (2009). Llibre d’hores (J. Valls, Trad.). Edicions de 1984. (Obra original publicada el 1905).
Debat0el Registre 4: L’experiència del límit: Bellesa i Terror
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Cris,
La teva proposta parteix d’una observació molt interessant i personal: la despoblació com a frontera física, social i simbòlica. En el primer registre aconsegueixes transmetre molt bé aquesta idea, no només per la tria de l’espai —el poble abandonat d’Escarlà—, sinó per com en parles. La justificació és clara, reflexiva i ben articulada; expliques les decisions visuals, els símbols que hi intervenen i fins i tot les dificultats del procés, cosa que dona solidesa al treball. A més, les fotografies tenen una bona qualitat i mostren sensibilitat en la mirada i en la composició.
Pel que fa al segon registre, tot i que la idea de treballar la frontera des del món del so és suggeridora, el resultat queda una mica desconnectat de la intenció que expliques. Si vols explorar la diferència i l’alteritat a través del so, seria important que aquesta diferència es pogués percebre realment en el vídeo. Ara mateix, la música que hi has incorporat no dialoga amb les imatges, i això fa que el conjunt no acabi de funcionar com a peça audiovisual. També és molt breu (uns 23 segons), i només hi apareixen quatre imatges fixes; podries aprofitar el format vídeo per generar més continuïtat o ritme visual. Et recomano reflexionar sobre quin llenguatge artístic s’ajusta millor al que vols explorar.
Recorda que és imprescindible citar tot el material que no sigui propi. Si la música que has utilitzat prové d’un banc de sons, encara que sigui gratuït, cal especificar-ne la font i l’autor. En cas que la peça sonora s’hagi generat amb alguna aplicació d’intel·ligència artificial, també s’ha d’indicar clarament quin recurs s’ha fet servir i com s’ha produït. Aquesta transparència és fonamental per reconèixer la procedència del material i garantir la coherència i l’autoria del treball.
Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!
Neus