Cris Papell Trilla

Registre 2: La Música Com a Pont i Com a Manca

Cris Papell Trilla
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Registre 2: La Música Com a Pont i Com a Manca

Debat1

  1. Maria Neus Carles Roqué
    Visibilitat: Públic

    Hola Cris,

    La teva proposta parteix d’una observació molt interessant i personal: la despoblació com a frontera física, social i simbòlica. En el primer registre aconsegueixes transmetre molt bé aquesta idea, no només per la tria de l’espai —el poble abandonat d’Escarlà—, sinó per com en parles. La justificació és clara, reflexiva i ben articulada; expliques les decisions visuals, els símbols que hi intervenen i fins i tot les dificultats del procés, cosa que dona solidesa al treball. A més, les fotografies tenen una bona qualitat i mostren sensibilitat en la mirada i en la composició.

    Pel que fa al segon registre, tot i que la idea de treballar la frontera des del món del so és suggeridora, el resultat queda una mica desconnectat de la intenció que expliques. Si vols explorar la diferència i l’alteritat a través del so, seria important que aquesta diferència es pogués percebre realment en el vídeo. Ara mateix, la música que hi has incorporat no dialoga amb les imatges, i això fa que el conjunt no acabi de funcionar com a peça audiovisual. També és molt breu (uns 23 segons), i només hi apareixen quatre imatges fixes; podries aprofitar el format vídeo per generar més continuïtat o ritme visual. Et recomano reflexionar sobre quin llenguatge artístic s’ajusta millor al que vols explorar. 

    Recorda que és imprescindible citar tot el material que no sigui propi. Si la música que has utilitzat prové d’un banc de sons, encara que sigui gratuït, cal especificar-ne la font i l’autor. En cas que la peça sonora s’hagi generat amb alguna aplicació d’intel·ligència artificial, també s’ha d’indicar clarament quin recurs s’ha fet servir i com s’ha produït. Aquesta transparència és fonamental per reconèixer la procedència del material i garantir la coherència i l’autoria del treball.

    Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!

    Neus

Relat de l’educació artística

Cris Papell Trilla
Visibilitat: Públic - - 3 comentaris a Relat de l’educació artística

Debat3

  1. Anna Borràs Ros
    Visibilitat: Públic

    Hola Cris! M’ha agradat molt la teva autobiografía artística.

    He notat com al llarg del relat has experimentat com un “despertar”. De petita, a l’escola de monges, vas tenir poca llibertat, i a casa se’t va privar de practicar dansa però amb l’edat  has pogut reconectar i has pogut experimentar amb llibertat i gaudi acompanyada del teu company. M’ha semblat un procés precios.

    I pensó que com a Mestres que volem acompañar els infants haurem de tenir en compte dos aspectes primordials: Primer, mirar de no privar de llibertat, de no crear un malestar amb els nostres judicis i avaluacions. Segon, mirar d’ajudar a mantener intactes la curiositat i la creativitat innates pròpies de la infancia, perquè quant els infants que acompanyem siguin adults no hagin de reconectar amb la seva essència, sinó que puguin experimentar una continuitat des de la infancia.

    També m’ha agradat la forma discursiva que has utilitzat, pensó que la forma seqüencial (com diuen Aiello, Irarte i Sassí, 2011)  on presentes cronològicament els esdeveniments viscuts és molt visual i m’ha permès copsar el teu procés.

    Per cert, jo també sóc una amant de la serra del Montsec! I m’he adonat que et segueixo a Instagram! Fa pocs dies  vaig pujar a la Font Blanca i a l’Hostal Roig. I a l’estiu em banyo a Tórrec i a la Font Figuera. Em falta, però, aconseguir el vostre llibre.

    Moltes gràcies per obrir-te a compartir amb tanta sensibilitat.

  2. Cris Papell Trilla
    Visibilitat: Públic

    Hola Anna!

    Moltes gràcies pels teus comentaris. Vaig creure, després de llegir el que ens van recomanar, que s’entén molt millor un relat d’aquest tipus quan hi ha aquest ordre.

    Estic totalment d’acord en els dos aspectes que anomenes: no privar la llibertat i mantenir la curiositat i la creativitat. La curiositat és un dels pilars centrals de tota la pedagogia i l’obra de Gianni Rodari. Per a ell, la curiositat no era només un desig passiu de saber coses, sinó l’autèntic motor de la imaginació, de la creativitat i de l’aprenentatge. Et recomano llegir La Gramàtica de la Fantasia. 

    Quina il·lusió que ens segueixis per Instagram i que siguis una amant de la Serra del Montsec, perquè és la gran desconeguda. El llibre el pots aconseguir a qualsevol llibreria, no sé on vius, però en algunes Abacus el tenen.

    Doncs qualsevol cosa que necessitis d’informació ens dius, sempre contestem quan ens envien missatges per Instagram, o et passo el meu telèfon. :)

    Una abraçada.

  3. Andrea Hortal Jimenez
    Visibilitat: Públic

    Hola Cris! :)

    En primer lloc, moltíssimes gràcies pel teu relat, és genial! Volia dir-te que m’ha agradat molt com has explicat les teves primeres experiències que vas tenir amb l’art, i sobretot m’ha agradat molt la manera com has descrit la diferència que hi va haver entre el dibuix a l’escola i l’atracció que senties pel moviment i per la música. A la vegada, m’ha semblat molt interessant com expliques que, tot i que no vas poder anar a classes de dansa de petita, aquesta frustració que vas sentir et va fer prendre consciència sobre el fet de poder tenir accés a l’art depèn molt sovint del context i de les possibilitats, penso que és un aspecte molt realista que molts obliden.

    Per un altre costat, també m’ha cridat l’atenció la part que comentes del descobriment de l’orgue, quan vas veure a un noi tocant amb les dues mans i el peu esquerre i vas dir “això és el que vull tocar!”, m’ha agradat, perquè m’ha transmès molt bé l’emoció que vas sentir de trobar un llenguatge artístic propi. A la vegada, trobo molt enriquidora la connexió que has fet entre la Història de l’Art al Batxillerat i el teu interès per l’arquitectura, així com també el vincle amb l’art i les emocions que descrius amb els musicals i el Ponte Vecchio, penso que has mostrat molt bé com l’art pot fer emocionar a una persona moltíssim.

    Finalment, m’ha semblat molt inspirador el projecte de la Serra del Montsec i com combines la música, l’arquitectura i la recerca per així crear un projecte vital i que sigui creatiu, i demostrant que l’art pot ser una part molt central de la vida, encara que no sigui a nivell professional.

    Moltes gràcies! :)

    -Andrea

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Cris Papell Trilla
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Debat2

  1. Marta Pericás Palmero
    Visibilitat: Públic

    Hola, Cris!

    Em pareix molt interessant la teva activitat artística, mai l’havia sentit anomenar. Em podries comentar com és que la vares descobrir i què és exactament el que fas? M’encanta!

  2. Cris Papell Trilla
    Visibilitat: Públic

    Hola, Marta!

    Doncs fa ja uns quants anys, vaig conèixer una noia que era d’Alòs de Balaguer, que per suposat no tenia ni idea d’on estava, i un dia vaig quedar amb ella al seu poble. Aquell dia vaig descobrir el congost de Mu (si no ho coneixes et recomano que hi vagis, és fantàstic) i em vaig meravellar. Junt amb la meva parella vam començar a descobrir tot el territori i veure que no hi havia informació digitalitzada i vam crear la web de serradelmontsec.cat on anàvem penjant petits articles sobre allò que descobríem. Arrel d’això, ens van contactar d’una editorial per escriure el llibre Serra del Montsec 101 propostes que es va publicar fa bora 2 anys.

    La veritat és que estic molt feliç i la meva vida està al voltant de la Serra del Montsec, quan no treballo. ;)

    Moltes gràcies per interessar-te!