Debat1el Registre 2: Els límits del parc

  1. Maria Neus Carles Roqué says:

    Hola Alba,

    Els teus registres mostren una mirada molt sensible i observadora sobre l’espai quotidià i les fronteres invisibles que el conformen. Tant a la rambla com al parc, has sabut identificar contrastos molt potents i els has convertit en reflexions sobre com convivim dins la ciutat. Aquesta capacitat per veure allò que normalment passa desapercebut és una bona base per construir una mirada artística pròpia.

    Tot i això, cal que en els pròxims registres aprofundeixis més en la dimensió artística i processual del teu treball. Les entrades del Folio se centren sobretot en la descripció del que observes o del que vols transmetre, però seria molt interessant que expliquessis com decideixes enregistrar-ho, per què tries determinades imatges o enquadraments, quines emocions et genera, o si hi ha hagut alguna dificultat o descobriment en el procés. Aquestes reflexions donen més profunditat i coherència a la teva proposta.

    Pel que fa als llenguatges artístics, és important que continuïs experimentant. En el segon registre, per exemple, comentes una situació molt interessant —la frontera invisible dels horaris del parc—, però potser el vídeo no és el mitjà que millor transmet aquesta idea. Hauries pogut explorar altres formats, com un registre sonor o un petit podcast, on la veu o el silenci transmetessin aquesta incertesa; o bé una il·lustració o còmic que mostri visualment el tancament de l’espai i la problemàtica que això genera. Reflexionar sobre quin llenguatge t’ajuda més a comunicar allò que vols expressar és una part clau del projecte.

    Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!

    Neus

Debat1el Relat sobre la meva relació amb les arts

  1. Cris Papell Trilla says:

    Hola, Alba!

    Comento sobre el teu relat, perquè m’ha portat molts records una de les coses que has comentat, la lectura a la nit per agafar el son. Jo també era incapaç de dormir, i encara em passa, quan m’endinso en els llibres que llegeixo.

    La diferència d’edat entre tu i jo segurament és notable, pel que expliques, però m’ha sobtat que una de les col·leccions que tens és “Los Cinco” i jo quan era petita, i soc del 1973, també era una de les meves lectures. Ja veus, m’has fet recordar moltes coses.

    Moltes gràcies per compartir. Una abraçada.