Debat1el Registre 2

  1. Maria Neus Carles Roqué says:

    Hola,
    En primer lloc, el teu primer registre és molt sensible i personal; transmets molt bé el vincle emocional amb la lluna i la teva àvia. Hi ha una mirada poètica que dona profunditat a la teva reflexió, i això és molt positiu.
    Ara bé, he vist que en el segon registre no tens l’Actifoli ben activat, i per això no apareix correctament entre les entrades de l’activitat. Revisa-ho si us plau, perquè si no està marcat, no queda registrat amb la resta de lliuraments de l’activitat i és difícil de poder-hi accedir per consultar, tant pels companys de l’aula com pel professorat. També és important que les captures i registres siguin actuals. Pots incloure alguna imatge o referència del passat si és rellevant, però sempre ha d’estar clarament indicada i justificada. Les captures d’ara són essencials per mostrar el teu procés de reflexió present.
    Pel que fa al llenguatge artístic, fins ara has treballat només amb la fotografia. Et recomano que experimentis amb altres llenguatges (vídeo, so, text poètic, dibuix…) per descobrir quin t’ajuda millor a expressar allò que vols transmetre. No es tracta només de provar per provar, sinó de reflexionar sobre quin llenguatge artístic és més adient per comunicar la teva idea o emoció. A més, les justificacions del Folio tendeixen a ser descriptives. Intenta incorporar més reflexió sobre el procés artístic: per què has triat aquestes imatges, què t’han fet pensar, quines emocions o idees has volgut transmetre, o com ha evolucionat la teva manera de mirar.
    Finalment, en el segon registre hi ha massa poques captures; revisa les indicacions de l’enunciat del Folio per assegurar-te que el volum i la varietat de materials siguin adequats.
    Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!
    Neus

Debat1el Registre 2: Els límits del parc

  1. Maria Neus Carles Roqué says:

    Hola Alba,

    Els teus registres mostren una mirada molt sensible i observadora sobre l’espai quotidià i les fronteres invisibles que el conformen. Tant a la rambla com al parc, has sabut identificar contrastos molt potents i els has convertit en reflexions sobre com convivim dins la ciutat. Aquesta capacitat per veure allò que normalment passa desapercebut és una bona base per construir una mirada artística pròpia.

    Tot i això, cal que en els pròxims registres aprofundeixis més en la dimensió artística i processual del teu treball. Les entrades del Folio se centren sobretot en la descripció del que observes o del que vols transmetre, però seria molt interessant que expliquessis com decideixes enregistrar-ho, per què tries determinades imatges o enquadraments, quines emocions et genera, o si hi ha hagut alguna dificultat o descobriment en el procés. Aquestes reflexions donen més profunditat i coherència a la teva proposta.

    Pel que fa als llenguatges artístics, és important que continuïs experimentant. En el segon registre, per exemple, comentes una situació molt interessant —la frontera invisible dels horaris del parc—, però potser el vídeo no és el mitjà que millor transmet aquesta idea. Hauries pogut explorar altres formats, com un registre sonor o un petit podcast, on la veu o el silenci transmetessin aquesta incertesa; o bé una il·lustració o còmic que mostri visualment el tancament de l’espai i la problemàtica que això genera. Reflexionar sobre quin llenguatge t’ajuda més a comunicar allò que vols expressar és una part clau del projecte.

    Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!

    Neus

Debat1el Registres 2

  1. Maria Neus Carles Roqué says:

    Hola Íngrid,

    El teu projecte és molt complet i coherent des del primer registre, i es veu que hi ha una planificació clara del conjunt. La idea de construir un curtmetratge titulat “Casa” que unifiqui tots els registres és molt bona: li dona sentit narratiu al procés i permet llegir el projecte com una exploració sobre el lloc, la identitat i la memòria personal.

    M’agrada especialment com contraposes dos espais vitals —la Torre i la ciutat (en aquest cas, Londres)—, i com a partir d’aquí articules una reflexió sobre la calma i el moviment, el silenci i el soroll, el lloc conegut i l’espai estrany. Aquesta dualitat és un eix conceptual molt potent i, a més, connecta amb la idea de frontera emocional i simbòlica que treballem a l’assignatura.

    Les teves justificacions tenen una veu pròpia, molt natural i alhora reflexiva. Hi ha moments en què es percep una mirada poètica i aquesta sensibilitat afegeix profunditat al projecte, perquè no només documentes els espais, sinó que els interpretes des de l’experiència viscuda.

    De cara als propers registres, t’animo a seguir experimentant amb altres llenguatges artístics, més enllà del vídeo i la fotografia —potser jugant amb el so, la veu, la paraula o altres formes visuals que et permetin ampliar la teva expressivitat. Seria també recomanable enregistrar els vídeos en format horitzontal, ja que et facilitarà molt el muntatge final i la visualització.

    Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!

    Neus

Debat1el “El procès d’aprenentatge del so del taconeig”

  1. Maria Neus Carles Roqué says:

    Hola Marta,

    La teva proposta és molt interessant i amb un potencial expressiu enorme. Has triat una temàtica —l’espai del flamenc com a lloc de transformació i d’aprenentatge compartit— que encaixa perfectament amb els conceptes de límit, frontera, diferència i alteritat. Es percep una reflexió profunda sobre el cos com a territori simbòlic i sobre com l’experiència artística pot generar connexió i trencar jerarquies, especialment en la relació alumna-professora que descrius amb tanta sensibilitat.

    Els teus textos són molt rics, amb una mirada crítica i poètica alhora, i els registres visuals i sonors que has presentat ajuden a entendre molt bé el teu procés. És especialment valuós com en el segon registre explores la frontera entre el soroll i la música, i com el ritme esdevé una metàfora del procés d’aprenentatge i empoderament.

    De cara als propers registres, t’animo a seguir experimentant amb altres llenguatges artístics, més enllà del vídeo i la fotografia —potser jugant amb el so, la veu, la paraula o altres formes visuals que et permetin ampliar la teva expressivitat. Seria també recomanable enregistrar els vídeos en format horitzontal, ja que et facilitarà molt el muntatge final i la visualització. Pel que fa al vídeo “La transformació” del primer registre, on hi ha una imatge estàtica, no he entès perquè has volgut fer un vídeo d’aquesta imatge sense so.

    Estàs fent una feina molt coherent i personal, amb una mirada que combina passió, consciència i anàlisi crítica. Continua en aquesta línia, perquè la teva manera d’entendre el flamenc com a espai de trobada i transformació és realment inspiradora.

    Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!

    Neus

Debat1el Registres 2

  1. Maria Neus Carles Roqué says:

    Hola Montserrat,

    Els teus registres mostren una mirada molt sensible i compromesa amb el context social i urbà del barri de Bellvitge, posant en relleu com els espais físics poden esdevenir fronteres socials, culturals i econòmiques. Has sabut vincular molt bé la teva observació quotidiana amb una lectura crítica del territori, connectant les transformacions urbanes amb la identitat i la memòria col·lectiva dels seus habitants. Aquesta mirada arrelada i reflexiva és un dels punts forts del teu treball.

    Tot i això, cal que a les entrades del Folio incorporis una reflexió més artística i processual. Explica com decideixes què registrar, amb quin llenguatge artístic decideixes fer-ho i per què  o quins elements busques per transmetre la idea de frontera o desigualtat, i com et situa personalment aquest exercici d’observació. Aquest tipus d’anàlisi ajudarà a entendre millor el teu procés de creació, no només el resultat final.

    Fins ara has treballat exclusivament amb fotografia; t’animo a explorar altres llenguatges artístics que puguin aportar noves dimensions al teu discurs. El vídeo, la poesia, el dibuix, els registres sonors, per exemple, et poden permetre reflexionar artísticament i donar més profunditat al teu treball. 

    Revisa també la configuració de privacitat de la teva entrada del primer registre, ja que no és visible des de l’Àgora dels Folios. Assegura’t que els companys i el professorat puguin accedir-hi per compartir-hi comentaris i mirades diverses.

    Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!

    Neus

Debat1el Registre 2

  1. Maria Neus Carles Roqué says:

    Hola Marta,

    He revisat els teus dos registres i es veu que hi ha una idea de base interessant —el passeig nocturn com a moment d’observació de l’entorn—, però el treball encara necessita més implicació personal i concreció. Les justificacions que has escrit al Folio són correctes formalment, però resulten força generals i costen de relacionar amb el teu procés real d’experimentació. Cal que els textos expliquin millor què observes, per què ho tries i com ho vius tu, no tant des d’un llenguatge teòric o distant.

    Has optat només pel format vídeo, i això limita una mica el potencial expressiu del projecte. Et recomano que provis d’incorporar altres llenguatges —fotografia, àudio o text breu— per donar més matisos a la teva mirada. També seria important que els vídeos fossin horitzontals, ja que així et serà molt més fàcil treballar amb el material de cara al multiregistre final.

    Pel que fa al so, el segon vídeo no en té. Si és una decisió intencionada, explica-ho, però si no ho és, et suggeriria afegir l’ambient sonor, ja que pot ajudar molt a transmetre l’atmosfera que descrius en el text.

    Finalment, vigila bé què vols mostrar: entenc que el gos és el fil conductor del projecte, però en les imatges gairebé només se’l veu a ell, i el context —que sembla ser l’objecte principal d’anàlisi— queda en segon terme. Pensa com pots utilitzar la seva presència com a element que introdueix o acompanya la mirada, però sense que eclipsi el teu entorn.

    En conjunt, tens un punt de partida amb sentit, però cal que el desenvolupis amb una mirada més propera, que realment sorgeixi de la teva experiència i observació directa.

    Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!

    Neus