Aquest últim registre s’allunya de la rutina urbana i introdueix una experiència de ruptura. El viatge en cotxe, la natura, la neu i la serenitat del capvespre construeixen un relat completament diferent. El ritme canvia, el soroll disminueix i l’espai deixa de ser funcional per esdevenir contemplatiu. Aquest contrast és molt fort respecte als registres anteriors.

La presència del gat, inesperada i espontània, aporta una dimensió d’alteritat no humana que trenca amb la centralitat del cos productiu. La natura, vinculada també a la memòria de la infància, obre una reflexió sobre el privilegi: no tothom pot accedir a aquests espais ni a aquests temps de desconnexió.

Aquest registre m’ha ajudat a entendre la frontera entre el que és quotidià i el que és excepcional. La diferència aquí no és només espacial, sinó social i vital. Aquesta experiència final tanca el procés mostrant com els límits que he observat al llarg dels registres no són casuals, sinó estructurals, i com condicionen profundament les maneres de viure, moure’s i sentir-se en el món.

Aquí esta el sisé registre amb data 15/12/2025: REGISTRE 6