Aquest registre suposa un gir clar cap a l’espai íntim. Aixecar la persiana al matí i mostrar el despertar del dia es contrasta fortament amb el vídeo del treball. Aquí el límit entre espai privat i espai públic es fa evident. A casa, el temps sembla més flexible, el cos encara no està sotmès del tot a les exigències externes. En canvi, al treball reapareixen el ritme imposat, les responsabilitats i la pressió.

Aquest contrast m’ha fet pensar en com els espais determinen no només què fem, sinó com ens sentim. L’espai íntim permet una certa vulnerabilitat, mentre que l’espai laboral exigeix una actitud concreta, una manera d’estar. Aquesta diferència no sempre és visible, però condiciona profundament l’experiència quotidiana.

Aquest registre és important perquè introdueix una mirada més personal i reflexiva, i posa en evidència que els límits no són només físics, sinó també emocionals i simbòlics. La transició entre aquests dos espais mostra com el cos s’adapta constantment a contextos que no ha triat del tot, reforçant la idea que la diferència també es construeix des de dins.

Aquí esta el cinqué registre amb data 01/12/2025: REGISTRE 5