En aquest registre torno a observar un mateix camí, però en condicions diferents. El recorregut és similar, però l’experiència canvia segons l’estat del cos, el clima o el moment vital. En “matins cansats”, el camí es percep més feixuc, més llarg; en “la pluja mana”, l’espai sembla imposar-se encara més, obligant a adaptar el ritme i la manera de caminar. Aquestes variacions m’han fet entendre que el trajecte no és mai neutre, sinó que es construeix des de la relació entre cos, entorn i temps.

El vídeo “futur docent”, de camí al centre de pràctiques, introdueix una dimensió nova: la projecció. El mateix espai es carrega de significat perquè està vinculat a una expectativa professional i personal. Finalment, “festivitats” mostra com el carrer es transforma amb les llums de Nadal, alterant la percepció habitual de l’espai i introduint una estètica que convida al consum i a una aparent alegria col·lectiva.

Aquest registre m’ha permès aprofundir en el concepte de diferència, no només entre espais, sinó entre maneres de viure un mateix espai. El camí és el mateix, però l’experiència no ho és. Això m’ha fet reflexionar sobre com l’entorn urbà acull —o no— els diferents estats vitals, i com aquestes diferències sovint queden invisibilitzades darrere la rutina.

Aquí esta el tercer registre amb data 04/11/2025: REGISTRE 3