Aquest segon registre se centra en la mobilitat quotidiana i en el trajecte dins del metro, un espai de trànsit marcat per la repetició i l’automatisme. Els matins es construeixen a partir de gestos gairebé mecànics: baixar escales, esperar, entrar al vagó. El so del metro, constant i metàl·lic, acompanya aquests moviments i reforça la sensació de rutina imposada. En el vídeo on m’enfoco els peus, el cos apareix fragmentat, com si perdés identitat dins del conjunt.

El metro és un espai compartit, però paradoxalment profundament individual. Hi convivim moltes persones, però sense mirar-nos, sense reconèixer-nos. Aquest anonimat m’ha fet pensar en el concepte de frontera, no com un mur físic, sinó com una separació simbòlica entre cossos que comparteixen espai però no relació. Tothom va cap a un lloc diferent, amb un temps marcat i una destinació que no es qüestiona.

Aquest registre m’ha ajudat a prendre consciència de com la mobilitat condiciona no només els desplaçaments, sinó també la manera com vivim el temps i el cos. El ritme del metro no admet desviacions ni pauses, i això genera una experiència homogènia que pot esborrar diferències personals. Aquí comença a aparèixer amb més força la idea de límit temporal i corporal, que continuarà desenvolupant-se en els registres següents.

Aquí esta el segon registre amb data 22/10/2025: REGISTRE 2