Aquí esta el meu text explicatiu del Muntatge Multiregistre Final:

Aquest segon registre se centra en la mobilitat quotidiana i en el trajecte dins del metro, un espai de trànsit marcat per la repetició i l’automatisme. Els matins es construeixen a partir de gestos gairebé mecànics: baixar escales, esperar, entrar al vagó. El so del metro, constant i metàl·lic, acompanya aquests moviments i reforça la sensació de rutina imposada. En el vídeo on m’enfoco els peus, el cos apareix fragmentat, com si perdés identitat dins del conjunt.

El metro és un espai compartit, però paradoxalment profundament individual. Hi convivim moltes persones, però sense mirar-nos, sense reconèixer-nos. Aquest anonimat m’ha fet pensar en el concepte de frontera, no com un mur físic, sinó com una separació simbòlica entre cossos que comparteixen espai però no relació. Tothom va cap a un lloc diferent, amb un temps marcat i una destinació que no es qüestiona.

Aquest registre m’ha ajudat a prendre consciència de com la mobilitat condiciona no només els desplaçaments, sinó també la manera com vivim el temps i el cos. El ritme del metro no admet desviacions ni pauses, i això genera una experiència homogènia que pot esborrar diferències personals. Aquí comença a aparèixer amb més força la idea de límit temporal i corporal, que continuarà desenvolupant-se en els registres següents.

Aquí esta el segon registre amb data 22/10/2025: REGISTRE 2

Aquest últim registre s’allunya de la rutina urbana i introdueix una experiència de ruptura. El viatge en cotxe, la natura, la neu i la serenitat del capvespre construeixen un relat completament diferent. El ritme canvia, el soroll disminueix i l’espai deixa de ser funcional per esdevenir contemplatiu. Aquest contrast és molt fort respecte als registres anteriors.

La presència del gat, inesperada i espontània, aporta una dimensió d’alteritat no humana que trenca amb la centralitat del cos productiu. La natura, vinculada també a la memòria de la infància, obre una reflexió sobre el privilegi: no tothom pot accedir a aquests espais ni a aquests temps de desconnexió.

Aquest registre m’ha ajudat a entendre la frontera entre el que és quotidià i el que és excepcional. La diferència aquí no és només espacial, sinó social i vital. Aquesta experiència final tanca el procés mostrant com els límits que he observat al llarg dels registres no són casuals, sinó estructurals, i com condicionen profundament les maneres de viure, moure’s i sentir-se en el món.

Aquí esta el sisé registre amb data 15/12/2025: REGISTRE 6

En aquest registre torno a observar un mateix camí, però en condicions diferents. El recorregut és similar, però l’experiència canvia segons l’estat del cos, el clima o el moment vital. En “matins cansats”, el camí es percep més feixuc, més llarg; en “la pluja mana”, l’espai sembla imposar-se encara més, obligant a adaptar el ritme i la manera de caminar. Aquestes variacions m’han fet entendre que el trajecte no és mai neutre, sinó que es construeix des de la relació entre cos, entorn i temps.

El vídeo “futur docent”, de camí al centre de pràctiques, introdueix una dimensió nova: la projecció. El mateix espai es carrega de significat perquè està vinculat a una expectativa professional i personal. Finalment, “festivitats” mostra com el carrer es transforma amb les llums de Nadal, alterant la percepció habitual de l’espai i introduint una estètica que convida al consum i a una aparent alegria col·lectiva.

Aquest registre m’ha permès aprofundir en el concepte de diferència, no només entre espais, sinó entre maneres de viure un mateix espai. El camí és el mateix, però l’experiència no ho és. Això m’ha fet reflexionar sobre com l’entorn urbà acull —o no— els diferents estats vitals, i com aquestes diferències sovint queden invisibilitzades darrere la rutina.

Aquí esta el tercer registre amb data 04/11/2025: REGISTRE 3

En aquest primer registre he volgut observar l’espai urbà que transito diàriament durant el camí cap a la feina. Són carrers amples, amb una arquitectura monumental i una disposició ordenada que transmet una sensació de control, estabilitat i continuïtat. Les persones hi apareixen de manera secundària, gairebé diluïdes dins d’un espai que sembla dissenyat més per ser contemplat que no pas habitat. Aquesta primera mirada és encara descriptiva, però ja em genera preguntes sobre per a qui està pensada aquesta ciutat i quin tipus de presències legitima.

Durant la pausa al treball, la percepció de l’espai canvia lleugerament: el temps sembla aturar-se, però l’entorn continua imposant un ritme i una forma de ser-hi. Aquest contrast m’ha fet pensar en com l’espai urbà no només condiciona els moviments, sinó també les actituds i les maneres d’estar. El carrer no és neutral; organitza, ordena i, alhora, marca límits invisibles sobre qui pot ocupar-lo amb comoditat i qui només hi passa.

Aquest primer registre m’ha servit com a punt de partida per començar a reflexionar sobre els conceptes de límit i diferència des d’una perspectiva espacial. Encara no hi ha una lectura crítica tancada, però sí una voluntat clara d’observar com l’arquitectura i l’organització urbana construeixen relats de poder i normalitat que sovint passen desapercebuts en la quotidianitat.

Aquí esta el primer registre amb data 10/09/2025: REGISTRE 1

Aquest registre posa el focus en el moment de travessar i en les diferències que apareixen quan compartim espais amb persones que no coneixem. Baixar les escales del metro i sortir a l’exterior és un gest quotidià, però també simbòlic: passar de la foscor a la llum, de l’interior al carrer. Aquest canvi reforça la idea de frontera entre espais i experiències.

La presència d’una altra persona que camina davant meu cap a un destí desconegut em fa prendre consciència de l’alteritat. Compartim trajecte durant uns segons, però els nostres camins no coincideixen. Aquesta no-coincidència em sembla significativa: la ciutat està plena de vides que es creuen sense trobar-se. Les obres i reformes del carrer accentuen aquesta sensació de canvi constant, d’un espai que no és mai definitiu.

Aquest registre m’ha ajudat a reflexionar sobre com la ciutat es construeix a partir de múltiples trajectòries que conviuen, però no necessàriament dialoguen. La diferència no és només cultural o social, sinó també vital i temporal. Cada persona habita l’espai des del seu propi recorregut, i això genera una ciutat fragmentada, feta de camins que s’encreuen sense arribar a compartir-se plenament.

Aquí esta el quart registre amb data 17/11/2025: REGISTRE 4

Aquest registre suposa un gir clar cap a l’espai íntim. Aixecar la persiana al matí i mostrar el despertar del dia es contrasta fortament amb el vídeo del treball. Aquí el límit entre espai privat i espai públic es fa evident. A casa, el temps sembla més flexible, el cos encara no està sotmès del tot a les exigències externes. En canvi, al treball reapareixen el ritme imposat, les responsabilitats i la pressió.

Aquest contrast m’ha fet pensar en com els espais determinen no només què fem, sinó com ens sentim. L’espai íntim permet una certa vulnerabilitat, mentre que l’espai laboral exigeix una actitud concreta, una manera d’estar. Aquesta diferència no sempre és visible, però condiciona profundament l’experiència quotidiana.

Aquest registre és important perquè introdueix una mirada més personal i reflexiva, i posa en evidència que els límits no són només físics, sinó també emocionals i simbòlics. La transició entre aquests dos espais mostra com el cos s’adapta constantment a contextos que no ha triat del tot, reforçant la idea que la diferència també es construeix des de dins.

Aquí esta el cinqué registre amb data 01/12/2025: REGISTRE 5