Veure’l córrer pel camp verd és, per a mi, la representació visual de la llibertat sense condicions. En aquest espai obert, el cos es deslliura de les corretges i de les normes del carrer per entrar en un estat pur de moviment. No hi ha un objectiu, només l’impuls de sentir la terra i la velocitat.

Aquesta cursa no és només un exercici físic, sinó una frontera simbòlica entre el món habitat i la natura més íntima. Aquí, la diferència entre la seva manera d’habitar el món i la meva es fa evident: ell no corre per arribar enlloc, sinó per ser-hi plenament. En observar-lo, entenc que la llibertat no és l’absència de límits, sinó la capacitat de moure’s amb total consciència i alegria dins de l’espai compartit. Aquest camp esdevé un espai de transformació on jo també aprenc a mirar sense la rigidesa del temps humà.

Enllaç:

https://drive.google.com/drive/folders/1Ppn7BhSxSf8oCjp0Hn6NbezvtfX_Mp-4?usp=drive_link