aig enregistrar aquest àudio mentre passejava tranquil·lament per la ciutat. Des del primer segon es noten els meus passos, secs i regulars, com si marquessin el compàs del trajecte. És un carrer on hi ha moviment, però no d’aquells que t’ofeguen; més aviat una vida quotidiana que flueix al teu costat.

Mentre avanço, sento converses que apareixen i desapareixen segons qui tinc a prop. Algunes veus passen ràpidament, d’altres es queden un moment, potser perquè les persones caminen gairebé al mateix ritme que jo. Són fragments curts, trossos de conversa que no arriben a formar una història completa, però que donen aquella sensació tan típica de carrer viu.

També s’hi barregen sons que qualsevol persona reconeixeria d’una ciutat: el brunzit llunyà dels cotxes, algun fregadís provocat pel mòbil o la roba, i aquella mena d’eco subtil que generen els edificis estrets. No hi ha música ni artificis; tot és tan natural com si hi fessis el mateix camí amb mi.

Al final, el que es recull és una escena quotidiana, simple però real: un trajecte a peu on l’entorn parla per si mateix i on les persones que hi passen, encara que no les vegi, hi deixen la seva petita empremta sonora.

https://drive.google.com/drive/folders/18BUgi2dAX4ZLIa4eODaWNgvPeVW1Gs57