Registre 2
Aquest registre està format per tres fotografies que simbolitzen diferents maneres d’entendre la frontera: una porta tancada, una porta oberta i una finestra. Amb aquesta sèrie he volgut explorar com ens relacionem amb la diferència i amb l’altre, i com sovint les fronteres no són només físiques o materials, sinó també emocionals, simbòliques i socials. Les portes i finestres que ens envolten cada dia es converteixen així en metàfores de la nostra actitud davant el món i de com escollim situar-nos davant el que és desconegut.
La porta tancada representa la resistència, la por o la indiferència. És aquell moment en què preferim mantenir-nos dins del nostre espai segur, sense mirar més enllà del que ja coneixem. La porta oberta, en canvi, simbolitza l’oportunitat d’escoltar, compartir i comprendre allò que és diferent. És un gest de confiança i d’obertura que ens permet establir vincles i reconèixer la diversitat com un valor.
Finalment, la finestra es troba en un punt intermedi, permet observar sense entrar del tot, mirar amb curiositat però mantenint una certa distància. Representa la mirada reflexiva que ens acosta a l’altre sense perdre la pròpia identitat.
Aquestes imatges, preses en el meu entorn proper, mostren que les fronteres i les oportunitats de trobada conviuen en la quotidianitat. Fer aquest exercici m’ha ajudat a comprendre que obrir una porta pot ser un acte tan senzill com escoltar o mirar amb empatia. Com a futura mestra, entenc que l’educació ha de ser precisament això, un espai ple de portes obertes, on cada alumne trobi el seu lloc i on la diferència esdevingui font d’aprenentatge i convivència.
Debatcontributions 1el Registre 2
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Laura,
Els teus dos registres mostren una mirada molt atenta i simbòlica sobre la quotidianitat, capaç de transformar elements aparentment banals —com un semàfor o una porta— en metàfores profundes sobre els límits, la llibertat i la relació amb l’altre. En el primer registre, la idea del semàfor com a dispositiu que regula, ordena i, alhora, condiciona el moviment és especialment interessant. Has sabut captar molt bé la tensió entre la norma i la llibertat, i la manera com el gest més senzill —creuar el carrer— pot adquirir un significat interior i reflexiu.
En el segon registre, continues amb aquesta línia poètica i conceptual, treballant amb les portes i finestres com a símbols de la relació amb la diferència. Les imatges tenen una lectura clara i coherent amb el teu discurs, i el text acompanya molt bé la intenció educativa i humanista que hi subjau.
Tot i això, seria interessant que aprofundissis més en la reflexió sobre el procés creatiu: per què has triat la fotografia com a llenguatge per expressar aquestes idees? Quins reptes o descobriments t’ha comportat? Has tingut alguna dificultat tècnica o conceptual durant la realització? Incorporar aquest tipus de reflexions donarà més profunditat al teu Folio.
Et recomano també que, en els propers registres, experimentis amb altres llenguatges artístics —com el vídeo, el collage, l’àudio, el dibuix digital, …— per veure com poden aportar noves perspectives al teu treball. Pots continuar explorant aquesta mirada simbòlica sobre la vida quotidiana, però jugant amb formats diferents que enriqueixin la teva expressió.
Malgrat el petit retard en la publicació del segon registre, ara ja estàs al dia i la línia de treball és molt bona. Endavant, i continua desenvolupant aquesta sensibilitat tan fina i reflexiva.
Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!
Neus