Publicat per

Mapa Collage

Publicat per

Mapa Collage

El mapa que presento es basa en un collage de fotografies pròpies que formen part de la meva relació actual amb l’art.…
El mapa que presento es basa en un collage de fotografies pròpies que formen part de la meva relació…

El mapa que presento es basa en un collage de fotografies pròpies que formen part de la meva relació actual amb l’art. He escollit la fotografia com a disciplina central perquè és la manera que tinc d’aturar el temps, observar el que m’envolta i guardar moments que tenen significat per a mi.

Les imatges seleccionades tenen en comú el mar, però cadascuna expressa una mirada diferent. La primera fotografia romantitza l’atardecer, mostrant la calma i la sensació de pausa que trobo quan contemplo el paisatge. La segona reflecteix el mar blau de Menorca en contrast amb la blancor de les construccions de Binibeca, un espai que em transmet llum, identitat i memòria.

Debat0el Mapa Collage

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 3: Escaparats que separen

Publicat per

Registre 3: Escaparats que separen

El carrer de Sants i Creu Coberta, conegut popularment com un dels carrers comercials més llargs d’Europa, és molt més que un seguit de botigues: és un paisatge social on es reflecteixen diferents maneres d’entendre el barri, les tradicions, el consum i la vida quotidiana. De forma indirecta, els aparadors reflecteixen desigualtats i transformacions. Com podem veure a les imatges, una sabateria de tota la vida comparteix vorera amb una gran cadena de telefonia, i una petita merceria continua resistint…
El carrer de Sants i Creu Coberta, conegut popularment com un dels carrers comercials més llargs d’Europa, és molt…

El carrer de Sants i Creu Coberta, conegut popularment com un dels carrers comercials més llargs d’Europa, és molt més que un seguit de botigues: és un paisatge social on es reflecteixen diferents maneres d’entendre el barri, les tradicions, el consum i la vida quotidiana.
De forma indirecta, els aparadors reflecteixen desigualtats i transformacions. Com podem veure a les imatges, una sabateria de tota la vida comparteix vorera amb una gran cadena de telefonia, i una petita merceria continua resistint a la vora de franquícies de gran renom. En aquest carrer hi conviuen dues realitats oposades: la proximitat i la globalització.
Aquests aparadors dibuixen fronteres invisibles, on els vidres ja no són només elements arquitectònics, sinó fronteres simbòliques que separen els veïns dels clients, és a dir, la vida local del consum global i accelerat.
Aquesta diferència afecta la identitat del barri. La globalització està fent desaparèixer els comerços de proximitat, i amb ells, part de la memòria i de l’ànima del carrer.
En definitiva, el carrer de Sants, amb els seus quilòmetres d’aparadors, és un mirall urbà: reflecteix la barreja de passat i present, de tradició i modernitat, de convivència i desigualtat. Els aparadors no només mostren productes: mostren realitats socials que conviuen, es reflecteixen i, sovint, es miren sense tocar-se.

https://drive.google.com/drive/folders/1bUZhDWPBGYLu0GFSWdecwbNEDsCMESEN?usp=drive_link

Debat0el Registre 3: Escaparats que separen

No hi ha comentaris.