Una mica de ciutat. Registre 2 de l’activitat 3
En aquesta segona entrada, torno a Barcelona, la ciutat que em va veure créixer i després expulsat, però que encara em crida per la seva energia social. Els carrers concorren amb un ritme frenètic, la vida hi és intensa, però l’espai propi va disminuint.
Les imatges que he recollit (i podeu veure en el següent enllaç google drive ) mostren aglomeracions d’edificis, espais desangelats al nucli urbà, gàbies avorridíssimes per a gossos, i terrasses on les converses s’entrellacen sense intimitat. L’urbanisme configura el nostre comportament: ens fa caminar de pressa, no veure el cel o reservar-nos el silenci. En aquest urbanisme, l’espai per respirar és un luxe.
A diferència del camp, a la ciutat la proximitat física no garanteix la connexió humana. Vivim amuntegats els uns sobre els altres, però sovint ens podem sentim més sols. Les fronteres aquí són dures: el sou, el transport, la feina, el temps lliure… Tot defineix qui pot accedir a la calma, a la natura, a l’espai.
Viure entre murs i asfalts ens ha fet aprendre a trobar l’humà enmig del soroll, la natura dins del formigó, i un espai propi dins de la multitud.
Debat1el Una mica de ciutat. Registre 2 de l’activitat 3
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Marta,
La teva proposta és molt sòlida i amb una mirada crítica molt ben articulada. Has sabut construir un diàleg molt interessant entre dos entorns que coneixes profundament —el camp i la ciutat— i això et permet reflexionar amb sensibilitat sobre les nocions de límit, frontera i privilegi des d’una experiència personal. Les teves fotografies transmeten una gran qualitat visual i una sensibilitat estètica molt afinada; es nota que observes amb deteniment i que saps capturar l’essència dels espais que habites.
El contrast que estableixes entre la calma del medi natural i la densitat urbana és molt potent com a fil conductor del teu relat. Hi ha una dimensió poètica i alhora política en la teva mirada que encaixa molt bé amb els objectius de l’activitat. Per als propers registres, t’animo a continuar explorant aquesta tensió entre espais i ritmes de vida, però incorporant nous llenguatges expressius —potser algun àudio o experimentació sonora, dibuix, moviment, … — que et permetin ampliar encara més la teva reflexió i jugar amb altres percepcions. També pot ser útil enregistrar vídeos una mica més llargs per tenir més marge en el muntatge final.
Recorda, a més, activar sempre l’actifoli de l’activitat i fer el lliurament a l’aula de la UOC perquè quedi constància del treball; així podràs assegurar que tots els registres apareguin correctament en el seguiment de l’activitat.
Estàs fent una feina molt bona, amb una veu pròpia i reflexiva que es percep en cada imatge i text. Continua en aquesta línia, observant i creant des de la teva experiència vital amb la mateixa autenticitat.
Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!
Neus