Registre 2: Els límits del parc

Alba Guarner Viedma
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Registre 2: Els límits del parc

Els dimecres a la tarda, solia quedar amb les meves amigues per jugar a futbol al parc de sota de casa meva. És un parc obert durant el dia, amb vida, amb gossos passejant, però té una frontera invisible: la incertesa de l’hora del tancament. El parc sempre s’ha obert cap a les nou del matí, però cada dia el tanquen a una hora diferent, a vegades a les set, d’altres abans, i mai sabíem si podríem acabar l’entrenament de futbol. Aquest fet va fer que ens canséssim d’aquell parc, i vam deixar d’anar.

Aquest espai públic, que hauria de ser de tothom, és un lloc amb límits canviants i arbitraris, on la llibertat d’ús depèn d’una clau o d’un horari incert. Durant el dia, hi transiten veïns, infants i també persones sense llar que troben un lloc per descansar. Però arriba la nit i el parc deixa de ser públic i aquestes persones són expulsades d’aquest refugi.

A través del meu vídeo, he volgut ensenyar aquesta frontera invisible, que determina qui pot gaudir de l’espai i qui queda exclòs. Considero que els límits no sempre són físics, a vegades són horaris, claus o decisions que marquen diferències respecte a la participació i la inclusió dins del barri.

https://drive.google.com/file/d/1p9rat5JTL5jBhKOkR0zQjSm8tZi8awXM/view?usp=drive_link

Lliurament de l'activitat 3

Debat1

  1. Maria Neus Carles Roqué
    Visibilitat: Públic

    Hola Alba,

    Els teus registres mostren una mirada molt sensible i observadora sobre l’espai quotidià i les fronteres invisibles que el conformen. Tant a la rambla com al parc, has sabut identificar contrastos molt potents i els has convertit en reflexions sobre com convivim dins la ciutat. Aquesta capacitat per veure allò que normalment passa desapercebut és una bona base per construir una mirada artística pròpia.

    Tot i això, cal que en els pròxims registres aprofundeixis més en la dimensió artística i processual del teu treball. Les entrades del Folio se centren sobretot en la descripció del que observes o del que vols transmetre, però seria molt interessant que expliquessis com decideixes enregistrar-ho, per què tries determinades imatges o enquadraments, quines emocions et genera, o si hi ha hagut alguna dificultat o descobriment en el procés. Aquestes reflexions donen més profunditat i coherència a la teva proposta.

    Pel que fa als llenguatges artístics, és important que continuïs experimentant. En el segon registre, per exemple, comentes una situació molt interessant —la frontera invisible dels horaris del parc—, però potser el vídeo no és el mitjà que millor transmet aquesta idea. Hauries pogut explorar altres formats, com un registre sonor o un petit podcast, on la veu o el silenci transmetessin aquesta incertesa; o bé una il·lustració o còmic que mostri visualment el tancament de l’espai i la problemàtica que això genera. Reflexionar sobre quin llenguatge t’ajuda més a comunicar allò que vols expressar és una part clau del projecte.

    Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!

    Neus

Deixa un comentari