“El procès d’aprenentatge del so del taconeig”
En aquest segon registre m’he centrat en el so i el ritme del taconeig volent representar una metàfora del procès d’aprenentatge. Un procès que passa pel límit entre el soroll i la música, la frontera entre professora i alumna, i la diferència entre saber i sentir.
He enregistrat diferents moments de la classe quan treballem tècnica de peus. Durant aquesta part de la classe sempre seguim la mateixa estructura: en primer lloc, la professora ens marca el compàs amb la veu, després ho fa afegint el so amb els peus, i finalment ho integrem amb la música. En el vídeo, he volgut mostrar aquest pas del silenci al so compartit, de la incertesa inicial a la força col·lectiva del ritme.
Aquest procés m’ha fet reflexionar sobre la frontera entre saber i sentir. Al principi només imitem, sense entendre del tot el que fem; els nostres passos són dispersos, irregulars, molt lents, sense compàs, i constantment seguim a la professora. Però a mesura que practiquem, el cos comença a entendre allò que la ment només memoritza, i ja no executem uns simples passos per imitació o memorització, sinó que expressem el que el nostre cos ha interioritzat, escoltem el compàs i som capaces d’introduir els peus seguint aquest. És en aquest moment quan el ritme, es converteix en una forma d’expressió.
També trobo important destacar la frontera que hi ha entre l’expertesa de la professora i la inexperiència de nosaltres com alumnes. El compàs que ella canta és una guia, però també és un repte, perquè passem per moments de por, vergonya, manca de confiança, etc. i ella ens convida a travessar aquests límits que nosaltres mateixes ens posem. Finalment, amb esforç i amb constància, acabem produint un so que al principi semblava impossible poder arribar a aconseguir.
Portant a terme aquest registre, he après que el so és una forma d’empoderament: quan aconseguim que els nostres peus sonin amb força i precisió, deixem de ser només aprenents i ens convertim en part activa d’una tradició viva com és el flamenc. Trenquem la diferència entre alumna i professora, perquè ara ja totes formem part del mateix so.
Enllaç:
https://drive.google.com/drive/folders/1uJEWWaZagTr9cC6otoQRcAvi_iJE0JZp
Debat1el “El procès d’aprenentatge del so del taconeig”
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Marta,
La teva proposta és molt interessant i amb un potencial expressiu enorme. Has triat una temàtica —l’espai del flamenc com a lloc de transformació i d’aprenentatge compartit— que encaixa perfectament amb els conceptes de límit, frontera, diferència i alteritat. Es percep una reflexió profunda sobre el cos com a territori simbòlic i sobre com l’experiència artística pot generar connexió i trencar jerarquies, especialment en la relació alumna-professora que descrius amb tanta sensibilitat.
Els teus textos són molt rics, amb una mirada crítica i poètica alhora, i els registres visuals i sonors que has presentat ajuden a entendre molt bé el teu procés. És especialment valuós com en el segon registre explores la frontera entre el soroll i la música, i com el ritme esdevé una metàfora del procés d’aprenentatge i empoderament.
De cara als propers registres, t’animo a seguir experimentant amb altres llenguatges artístics, més enllà del vídeo i la fotografia —potser jugant amb el so, la veu, la paraula o altres formes visuals que et permetin ampliar la teva expressivitat. Seria també recomanable enregistrar els vídeos en format horitzontal, ja que et facilitarà molt el muntatge final i la visualització. Pel que fa al vídeo “La transformació” del primer registre, on hi ha una imatge estàtica, no he entès perquè has volgut fer un vídeo d’aquesta imatge sense so.
Estàs fent una feina molt coherent i personal, amb una mirada que combina passió, consciència i anàlisi crítica. Continua en aquesta línia, perquè la teva manera d’entendre el flamenc com a espai de trobada i transformació és realment inspiradora.
Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!
Neus