Registres 2
Hola a tothom!
He decidit fer un reportatge documental de fotos i vídeos sobre el meu viatge a Londres, una ciutat que vaig visitar amb les meves amigues durant quatre dies. Des del primer moment em va fascinar el seu ritme intens, el moviment constant de la gent, la diversitat de cultures i la magnitud dels seus edificis i carrers. Londres em va transmetre una sensació de grandesa i de vitalitat que vaig voler capturar amb la càmera: el frenesi de la ciutat, les multituds, la pluja, els parcs plens d’esquirols i aquell ambient únic que la fa tan especial.
Alhora, mentre enregistrava tot això, no podia evitar pensar en la torre, la casa dels meus padrins, que per a mi sempre ha estat sinònim de calma i d’arrels. La contrasto amb Londres perquè simbolitza tot el contrari: el silenci i la quietud d’un espai familiar davant el soroll i la immensitat d’una gran ciutat. D’alguna manera, aquest projecte vol mostrar aquest equilibri entre dos mons —el de la calma i el del moviment— i com, fins i tot en un lloc tan llunyà com Londres, hi ha petits detalls, com la pluja o els parcs, que em recorden a casa.
Enllaç a la carpeta del Drive de l’aula amb els registres: https://drive.google.com/drive/folders/1I_d8EKx2QHR0G-Mn57bhf88vC_q037Nw
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Íngrid,
El teu projecte és molt complet i coherent des del primer registre, i es veu que hi ha una planificació clara del conjunt. La idea de construir un curtmetratge titulat “Casa” que unifiqui tots els registres és molt bona: li dona sentit narratiu al procés i permet llegir el projecte com una exploració sobre el lloc, la identitat i la memòria personal.
M’agrada especialment com contraposes dos espais vitals —la Torre i la ciutat (en aquest cas, Londres)—, i com a partir d’aquí articules una reflexió sobre la calma i el moviment, el silenci i el soroll, el lloc conegut i l’espai estrany. Aquesta dualitat és un eix conceptual molt potent i, a més, connecta amb la idea de frontera emocional i simbòlica que treballem a l’assignatura.
Les teves justificacions tenen una veu pròpia, molt natural i alhora reflexiva. Hi ha moments en què es percep una mirada poètica i aquesta sensibilitat afegeix profunditat al projecte, perquè no només documentes els espais, sinó que els interpretes des de l’experiència viscuda.
De cara als propers registres, t’animo a seguir experimentant amb altres llenguatges artístics, més enllà del vídeo i la fotografia —potser jugant amb el so, la veu, la paraula o altres formes visuals que et permetin ampliar la teva expressivitat. Seria també recomanable enregistrar els vídeos en format horitzontal, ja que et facilitarà molt el muntatge final i la visualització.
Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!
Neus