El relat de la meva vida i l’art.
Des de ben petita he estat rodejada d’art. Des del meu avi tocant la guitarra als sopars familiars fins a la meva germana gran tacada de pintura ensenyant-me la seva nova obra. Sempre he tingut clar que volia estar sobre un escenari i formar-me en teatre musical, gaudint dels teatres, la música en directe i l’actuació ha sigut el meu pa de cada dia. A més de formació una passió. Quan vaig descobrir que podia compaginar la música amb l’ensenyament, dues de les meves vocacions, vaig trobar el meu camí professional. Veure als més petits colpejant instruments de percussió fins a una alumna antiga arribar a una nota molt alta. A part de gaudir del meu temps lliure visitant museus. Crec que hi ha tantes possibilitats de trobar art a tot arreu que mai et pots avorrir d’ell.
Debat4el El relat de la meva vida i l’art.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
M’ha encantat llegir la teva experiència! Es nota que l’art ha estat sempre una part molt present i inspiradora a la teva vida, i és genial com has pogut combinar la teva passió per la música amb la vocació d’ensenyar. Em sembla molt interessant la manera en què observes com els infants connecten amb els instruments i com això et permet veure l’evolució i la creativitat de cadascun. També comparteixo la idea que l’art és present a tot arreu; visitar museus i explorar diferents formes d’expressió ens recorda constantment que mai deixarem de descobrir coses noves i enriquidores. És molt motivador veure com la teva passió personal es transforma en una eina educativa.
M’ha agradat molt el teu relat perquè transmet una passió molt autèntica per l’art i la música. Es nota que l’has viscuda des de petita i que forma part de la teva identitat. La manera com expliques la connexió entre l’art familiar, el teatre musical i la teva vocació docent és molt inspiradora. Sobretot m’ha encantat la idea que l’art és present a tot arreu i que mai ens en podem avorrir —és una visió molt optimista i plena de vida. El teu text reflecteix entusiasme, sensibilitat i una gran estimació per compartir l’art amb els altres.
Hola Laura!
He gaudit molt llegint la teva aportació i observant el teu mapeig. Es percep clarament que l’art, especialment la música i el teatre musical, formen part essencial de la teva identitat. Transmets una passió molt genuïna per aquestes disciplines i una gran sensibilitat a l’hora de connectar-les amb la teva vocació docent.
M’ha encantat com descrius l’emoció de veure els infants descobrir la música o superar-se a si mateixos; és una imatge preciosa del que pot significar educar a través de l’art com a experiència compartida. També trobo molt encertada la teva visió de l’art com un element present a tot arreu —als museus, als escenaris o al dia a dia—, perquè reflecteix una manera viva i contemporània d’entendre la cultura artística.
Sens dubte, el teu recorregut és inspirador i contagia ganes de portar aquesta mateixa energia creativa a les aules!
M’ha agradat molt com expliques la relació que has tingut amb l’art des de petita, especialment el fet d’estar envoltada de música i expressió dins de l’àmbit familiar. En el meu cas, la meva vinculació no va ser tan constant, però sí que he acabat trobant la meva via a través de la fotografia, que també és una forma de mirar i expressar-se. M’ha fet pensar que les experiències artístiques que vivim en la infància deixen empremta, encara que no sempre en siguem conscients en aquell moment. Crec que això reforça la idea que l’art a l’escola pot ser molt significatiu a nivell personal, més enllà del resultat final.