Relat de l’educació artística

Cris Papell Trilla
Visibilitat: Públic - - 3 comentaris a Relat de l’educació artística

Revisió de la meva educació artística, amb l’objectiu d’afavorir l’anàlisi crítica d’allò que m’ha portat a viure l’art al llarg de la meva vida.

Lliurament de l'activitat 2

Debat3

  1. Anna Borràs Ros
    Visibilitat: Públic

    Hola Cris! M’ha agradat molt la teva autobiografía artística.

    He notat com al llarg del relat has experimentat com un “despertar”. De petita, a l’escola de monges, vas tenir poca llibertat, i a casa se’t va privar de practicar dansa però amb l’edat  has pogut reconectar i has pogut experimentar amb llibertat i gaudi acompanyada del teu company. M’ha semblat un procés precios.

    I pensó que com a Mestres que volem acompañar els infants haurem de tenir en compte dos aspectes primordials: Primer, mirar de no privar de llibertat, de no crear un malestar amb els nostres judicis i avaluacions. Segon, mirar d’ajudar a mantener intactes la curiositat i la creativitat innates pròpies de la infancia, perquè quant els infants que acompanyem siguin adults no hagin de reconectar amb la seva essència, sinó que puguin experimentar una continuitat des de la infancia.

    També m’ha agradat la forma discursiva que has utilitzat, pensó que la forma seqüencial (com diuen Aiello, Irarte i Sassí, 2011)  on presentes cronològicament els esdeveniments viscuts és molt visual i m’ha permès copsar el teu procés.

    Per cert, jo també sóc una amant de la serra del Montsec! I m’he adonat que et segueixo a Instagram! Fa pocs dies  vaig pujar a la Font Blanca i a l’Hostal Roig. I a l’estiu em banyo a Tórrec i a la Font Figuera. Em falta, però, aconseguir el vostre llibre.

    Moltes gràcies per obrir-te a compartir amb tanta sensibilitat.

  2. Cris Papell Trilla
    Visibilitat: Públic

    Hola Anna!

    Moltes gràcies pels teus comentaris. Vaig creure, després de llegir el que ens van recomanar, que s’entén molt millor un relat d’aquest tipus quan hi ha aquest ordre.

    Estic totalment d’acord en els dos aspectes que anomenes: no privar la llibertat i mantenir la curiositat i la creativitat. La curiositat és un dels pilars centrals de tota la pedagogia i l’obra de Gianni Rodari. Per a ell, la curiositat no era només un desig passiu de saber coses, sinó l’autèntic motor de la imaginació, de la creativitat i de l’aprenentatge. Et recomano llegir La Gramàtica de la Fantasia. 

    Quina il·lusió que ens segueixis per Instagram i que siguis una amant de la Serra del Montsec, perquè és la gran desconeguda. El llibre el pots aconseguir a qualsevol llibreria, no sé on vius, però en algunes Abacus el tenen.

    Doncs qualsevol cosa que necessitis d’informació ens dius, sempre contestem quan ens envien missatges per Instagram, o et passo el meu telèfon. :)

    Una abraçada.

  3. Andrea Hortal Jimenez
    Visibilitat: Públic

    Hola Cris! :)

    En primer lloc, moltíssimes gràcies pel teu relat, és genial! Volia dir-te que m’ha agradat molt com has explicat les teves primeres experiències que vas tenir amb l’art, i sobretot m’ha agradat molt la manera com has descrit la diferència que hi va haver entre el dibuix a l’escola i l’atracció que senties pel moviment i per la música. A la vegada, m’ha semblat molt interessant com expliques que, tot i que no vas poder anar a classes de dansa de petita, aquesta frustració que vas sentir et va fer prendre consciència sobre el fet de poder tenir accés a l’art depèn molt sovint del context i de les possibilitats, penso que és un aspecte molt realista que molts obliden.

    Per un altre costat, també m’ha cridat l’atenció la part que comentes del descobriment de l’orgue, quan vas veure a un noi tocant amb les dues mans i el peu esquerre i vas dir “això és el que vull tocar!”, m’ha agradat, perquè m’ha transmès molt bé l’emoció que vas sentir de trobar un llenguatge artístic propi. A la vegada, trobo molt enriquidora la connexió que has fet entre la Història de l’Art al Batxillerat i el teu interès per l’arquitectura, així com també el vincle amb l’art i les emocions que descrius amb els musicals i el Ponte Vecchio, penso que has mostrat molt bé com l’art pot fer emocionar a una persona moltíssim.

    Finalment, m’ha semblat molt inspirador el projecte de la Serra del Montsec i com combines la música, l’arquitectura i la recerca per així crear un projecte vital i que sigui creatiu, i demostrant que l’art pot ser una part molt central de la vida, encara que no sigui a nivell professional.

    Moltes gràcies! :)

    -Andrea

Deixa un comentari