L’eco del que no soc

Mireia Estarlich Reverté
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a L’eco del que no soc

Exploració del món; els objectes, les persones, jo… Ens veiem irreals, fals. Tot sembla formar part d’un escenari equilibrat, però buit, com si visquéssim dins una cúpula invisible. Vigilada. Controlada. El temps no avança, tot i que avança massa ràpid per notar-ho. No reconec les meves mans, el meu cos, semblo espectadora de les meves decisions.

A través de la finestra observo un carrer amb poca activitat; la nit em mostra reflexos. Seran “glitchs”? El fanal no es mou, veritat? Per un segon pensava que es podia moure. Recordo dues persones a la cafeteria, què fan soles?

Durant la creació d’aquesta primera part he après a reflectir els detalls que la meva ment veu diàriament, i he pogut transmetre la meva percepció, com em fa sentir. La dificultat més gran ha estat la manca de medis per portar-ho a cap, trobar pàgines per editar el vídeo i trobar música que s’adeqüés al que jo volia. Aquesta idea m’està agradant molt.

L’anàlisi que he portat a cap s’ha basat en l’observació de l’entorn i l’anàlisi de la meva pròpia percepció del cos i la identitat, com a part del meu entorn social i físic. He combinat registres visuals amb música per reflectir la despersonalització, des de la fredor.

Enllaç del vídeo: https://drive.google.com/drive/folders/1e3gvz73dh80gWHLNtcRYam3I_OWni4zv?usp=drive_link

Lliurament de l'activitat 3

Debat1

  1. Maria Neus Carles Roqué
    Visibilitat: Públic

    Hola Mireia,

    Els teus registres mostren una mirada molt introspectiva i sensible, amb una clara voluntat d’explorar la relació entre percepció, identitat i entorn. El primer registre destaca especialment per la seva potència conceptual i estètica: aconsegueixes crear una atmosfera inquietant i poètica alhora, on el vídeo i la música es combinen per transmetre la desconnexió i la despersonalització que descrius. Aquesta manera de mirar el món des de dins, amb una atenció al detall i una sensibilitat per l’estranyesa del quotidià, és un dels punts més forts del teu treball.

    Tot i això, és imprescindible que referenciïs tot el material que no sigui propi, especialment la música que acompanya el vídeo. Encara que provingui d’un banc de sons gratuït o d’una plataforma oberta, cal citar-ne l’origen, i si l’has generada amb una aplicació d’intel·ligència artificial, també s’ha d’indicar. Aquesta transparència forma part del procés artístic i és essencial per mantenir la coherència i la integritat del projecte.

    Pel que fa al segon registre, les fotografies no acaben de transmetre amb força allò que expliques al text. Potser et podria ajudar explorar un altre llenguatge artístic —com el dibuix, el collage, el vídeo o fins i tot un registre sonor o poètic— que permeti expressar millor aquesta sensació de buit i distància. També podries treballar més l’edició o el tractament visual de les imatges per reforçar el missatge emocional que vols comunicar.

    El segon registre no és accessible des de l’Àgora dels Folios, potser la tens amb la visibilitat configurada com a privada. Revisa-ho per tal que tothom la pugui consultar.

    Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!

    Neus

Deixa un comentari