Relat sobre la pròpia educació artística.

Montserrat Hernández López
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Relat sobre la pròpia educació artística.

Relat sobre la pròpia educació artística.

Montserrat Hernández López
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Relat sobre la pròpia educació artística.
Bona tarda, companys/es, Comparteixo amb vosaltres el meu relat sobre la pròpia educació artística. Espero que us agradi. Gràcies, Montserrat. Lliurament de l'activitat 2 …
Bona tarda, companys/es, Comparteixo amb vosaltres el meu relat sobre la pròpia educació artística. Espero que us agradi. Gràcies,…

Bona tarda, companys/es,

Comparteixo amb vosaltres el meu relat sobre la pròpia educació artística.

Espero que us agradi.

Gràcies,

Montserrat.

Lliurament de l'activitat 2

Debat1

  1. Mireia Estarlich Reverté
    Visibilitat: Públic

    Hola, Montserrat.

    El teu relat expressa una situació que a molts ens ha passat com a alumnes: l’art és sols per a alguns, pels qui tenen aquest don, com bé dius. També he pogut connectar amb tu i la teva passió per la lectura. Per a les persones imaginatives, els llibres són bons companys.

    Per acabar, m’ha cridat l’atenció la teva passió pel flamenc. Veig que toques la guitarra, ho fas per oci o has tingut ja alguna actuació?

    Merci,

    Mireia E.

Mapa de les pròpies pràctiques culturals i artístiques.

Montserrat Hernández López
Visibilitat: Públic - - comentari el Mapa de les pròpies pràctiques culturals i artístiques.

Mapa de les pròpies pràctiques culturals i artístiques.

Montserrat Hernández López
Visibilitat: Públic - - comentari el Mapa de les pròpies pràctiques culturals i artístiques.
Bona tarda, companys/es, Comparteixo amb vosaltres el meu mapa de pràctiques culturals i artístiques. Gràcies, Montserrat. Lliurament de l'activitat 2 …
Bona tarda, companys/es, Comparteixo amb vosaltres el meu mapa de pràctiques culturals i artístiques. Gràcies, Montserrat. Lliurament de l'activitat…

Bona tarda, companys/es,

Comparteixo amb vosaltres el meu mapa de pràctiques culturals i artístiques.

Gràcies,

Montserrat.

Lliurament de l'activitat 2

Debat

No hi ha comentaris.

Relat de l’educació artística

Marta Pericás Palmero
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Relat de l’educació artística

Relat de l’educació artística

Marta Pericás Palmero
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Relat de l’educació artística
Bon dia a totes i a tots, La meva relació amb les arts sempre ha estat molt viva i emocional. Si hagués de resumir-la, diria que gira al voltant del modelatge i de l’actuació davant la càmera, dues de les meves grans passions. A través d’aquestes experiències he après que l’art no només es crea amb les mans o amb la veu, sinó també amb el cos, amb la mirada i amb la capacitat d’expressar sentiments que van més enllà…
Bon dia a totes i a tots, La meva relació amb les arts sempre ha estat molt viva i…

Bon dia a totes i a tots,

La meva relació amb les arts sempre ha estat molt viva i emocional. Si hagués de resumir-la, diria que gira al voltant del modelatge i de l’actuació davant la càmera, dues de les meves grans passions. A través d’aquestes experiències he après que l’art no només es crea amb les mans o amb la veu, sinó també amb el cos, amb la mirada i amb la capacitat d’expressar sentiments que van més enllà de les paraules.

Quan faig sessions de fotos, intento transmetre emocions, estats d’ànim i històries només amb la postura, el gest i l’expressió facial. Cada sessió és com un petit viatge interior, una oportunitat per descobrir parts de mi mateixa que potser no coneixia. És un llenguatge sense paraules, on la llum, el moviment i el silenci es converteixen en les meves eines principals.

L’altra gran part d’aquesta relació amb l’art és l’actuació en front d’una càmera. He participat en diversos curtmetratges on he hagut de posar-me en la pell de personatges molt diferents entre ells, cadascun amb la seva pròpia història i emocions. Aquest procés és tan intens com gratificant: m’obliga a observar, comprendre i sentir d’una manera profunda per poder transmetre autenticitat. Cada rodatge ha estat un repte, però també una experiència d’aprenentatge que m’ha permès créixer com a persona i com a artista.

A més, una altra de les meves grans passions és assistir a concerts en directe. M’encanta veure com la música, la veu i la posada en escena es combinen per crear una energia col·lectiva que només es pot viure en aquell instant. Observar els artistes sobre l’escenari, la seva connexió amb el públic i la manera com l’art es converteix en una experiència compartida, m’inspira molt i em recorda el poder que té la creativitat per unir les persones.

Per a mi, totes aquestes experiències artístiques són formes d’expressió que em connecten amb mi mateixa i amb els altres. Tant el modelatge com l’actuació o la música en directe són camins que em permeten comprendre millor les emocions humanes i valorar la bellesa que hi ha en la diversitat d’expressions i sensibilitats. L’art, en totes les seves formes, s’ha convertit en una part essencial de la meva vida, una manera de comunicar-me i de créixer personalment.

Lliurament de l'activitat 2

Debat2

  1. Beatriz Díaz Ballesteros
    Visibilitat: Públic

    Bona tarda Marta!
    M’ha agradat molt llegir la teva reflexió. És molt interessant com expresses que l’art pot ser corporal, visual i emocional, més enllà de les paraules. La manera com combines modelatge, actuació i l’experiència dels concerts reflecteix molt bé com l’art ens connecta amb nosaltres mateixos i amb els altres. M’ha semblat especialment enriquidor el teu enfocament sobre l’expressió d’emocions i la comprensió de la diversitat de perspectives. Gràcies per compartir la teva experiència; em fa pensar en com cada forma d’art ens permet explorar diferents dimensions de la creativitat i la sensibilitat humana.
    Salutacions,
    Beatriz Diaz

  2. Núria Castellà Beltran
    Visibilitat: Públic

    Hola Marta, m’ha agradat molt el teu relat.

    Es nota que vius l’art amb molta passió i sensibilitat, i que per a tu és una manera d’expressar el que sents més enllà de les paraules. La part del modelatge i de l’actuació m’ha semblat molt bonica, sobretot quan expliques com et permeten descobrir parts de tu mateixa.

    També m’ha agradat molt com descrius els concerts i aquesta energia que es crea entre els artistes i el públic, és una sensació que costa d’explicar però que tothom pot sentir.

    En general, m’ha semblat un relat molt sincer i inspirador, es nota que l’art forma part de qui ets.

Relat de l’educació artística

Cris Papell Trilla
Visibilitat: Públic - - 3 comentaris a Relat de l’educació artística

Relat de l’educació artística

Cris Papell Trilla
Visibilitat: Públic - - 3 comentaris a Relat de l’educació artística
Revisió de la meva educació artística, amb l’objectiu d’afavorir l’anàlisi crítica d’allò que m’ha portat a viure l’art al llarg de la meva vida. Lliurament de l'activitat 2 …
Revisió de la meva educació artística, amb l’objectiu d’afavorir l’anàlisi crítica d’allò que m’ha portat a viure l’art al…

Revisió de la meva educació artística, amb l’objectiu d’afavorir l’anàlisi crítica d’allò que m’ha portat a viure l’art al llarg de la meva vida.

Lliurament de l'activitat 2

Debat3

  1. Anna Borràs Ros
    Visibilitat: Públic

    Hola Cris! M’ha agradat molt la teva autobiografía artística.

    He notat com al llarg del relat has experimentat com un “despertar”. De petita, a l’escola de monges, vas tenir poca llibertat, i a casa se’t va privar de practicar dansa però amb l’edat  has pogut reconectar i has pogut experimentar amb llibertat i gaudi acompanyada del teu company. M’ha semblat un procés precios.

    I pensó que com a Mestres que volem acompañar els infants haurem de tenir en compte dos aspectes primordials: Primer, mirar de no privar de llibertat, de no crear un malestar amb els nostres judicis i avaluacions. Segon, mirar d’ajudar a mantener intactes la curiositat i la creativitat innates pròpies de la infancia, perquè quant els infants que acompanyem siguin adults no hagin de reconectar amb la seva essència, sinó que puguin experimentar una continuitat des de la infancia.

    També m’ha agradat la forma discursiva que has utilitzat, pensó que la forma seqüencial (com diuen Aiello, Irarte i Sassí, 2011)  on presentes cronològicament els esdeveniments viscuts és molt visual i m’ha permès copsar el teu procés.

    Per cert, jo també sóc una amant de la serra del Montsec! I m’he adonat que et segueixo a Instagram! Fa pocs dies  vaig pujar a la Font Blanca i a l’Hostal Roig. I a l’estiu em banyo a Tórrec i a la Font Figuera. Em falta, però, aconseguir el vostre llibre.

    Moltes gràcies per obrir-te a compartir amb tanta sensibilitat.

  2. Cris Papell Trilla
    Visibilitat: Públic

    Hola Anna!

    Moltes gràcies pels teus comentaris. Vaig creure, després de llegir el que ens van recomanar, que s’entén molt millor un relat d’aquest tipus quan hi ha aquest ordre.

    Estic totalment d’acord en els dos aspectes que anomenes: no privar la llibertat i mantenir la curiositat i la creativitat. La curiositat és un dels pilars centrals de tota la pedagogia i l’obra de Gianni Rodari. Per a ell, la curiositat no era només un desig passiu de saber coses, sinó l’autèntic motor de la imaginació, de la creativitat i de l’aprenentatge. Et recomano llegir La Gramàtica de la Fantasia. 

    Quina il·lusió que ens segueixis per Instagram i que siguis una amant de la Serra del Montsec, perquè és la gran desconeguda. El llibre el pots aconseguir a qualsevol llibreria, no sé on vius, però en algunes Abacus el tenen.

    Doncs qualsevol cosa que necessitis d’informació ens dius, sempre contestem quan ens envien missatges per Instagram, o et passo el meu telèfon. :)

    Una abraçada.

  3. Andrea Hortal Jimenez
    Visibilitat: Públic

    Hola Cris! :)

    En primer lloc, moltíssimes gràcies pel teu relat, és genial! Volia dir-te que m’ha agradat molt com has explicat les teves primeres experiències que vas tenir amb l’art, i sobretot m’ha agradat molt la manera com has descrit la diferència que hi va haver entre el dibuix a l’escola i l’atracció que senties pel moviment i per la música. A la vegada, m’ha semblat molt interessant com expliques que, tot i que no vas poder anar a classes de dansa de petita, aquesta frustració que vas sentir et va fer prendre consciència sobre el fet de poder tenir accés a l’art depèn molt sovint del context i de les possibilitats, penso que és un aspecte molt realista que molts obliden.

    Per un altre costat, també m’ha cridat l’atenció la part que comentes del descobriment de l’orgue, quan vas veure a un noi tocant amb les dues mans i el peu esquerre i vas dir “això és el que vull tocar!”, m’ha agradat, perquè m’ha transmès molt bé l’emoció que vas sentir de trobar un llenguatge artístic propi. A la vegada, trobo molt enriquidora la connexió que has fet entre la Història de l’Art al Batxillerat i el teu interès per l’arquitectura, així com també el vincle amb l’art i les emocions que descrius amb els musicals i el Ponte Vecchio, penso que has mostrat molt bé com l’art pot fer emocionar a una persona moltíssim.

    Finalment, m’ha semblat molt inspirador el projecte de la Serra del Montsec i com combines la música, l’arquitectura i la recerca per així crear un projecte vital i que sigui creatiu, i demostrant que l’art pot ser una part molt central de la vida, encara que no sigui a nivell professional.

    Moltes gràcies! :)

    -Andrea

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Cris Papell Trilla
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Cris Papell Trilla
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Mapa de pràctiques culturals i artístiques
Amb aquest mapa vull mostrar l’activitat artística que m’ha ocupat i m’ocupa intensament durant els últims 3 anys: la literatura de viatges. Lliurament de l'activitat 2 …
Amb aquest mapa vull mostrar l’activitat artística que m’ha ocupat i m’ocupa intensament durant els últims 3 anys: la…

Amb aquest mapa vull mostrar l’activitat artística que m’ha ocupat i m’ocupa intensament durant els últims 3 anys: la literatura de viatges.

Lliurament de l'activitat 2

Debat2

  1. Marta Pericás Palmero
    Visibilitat: Públic

    Hola, Cris!

    Em pareix molt interessant la teva activitat artística, mai l’havia sentit anomenar. Em podries comentar com és que la vares descobrir i què és exactament el que fas? M’encanta!

  2. Cris Papell Trilla
    Visibilitat: Públic

    Hola, Marta!

    Doncs fa ja uns quants anys, vaig conèixer una noia que era d’Alòs de Balaguer, que per suposat no tenia ni idea d’on estava, i un dia vaig quedar amb ella al seu poble. Aquell dia vaig descobrir el congost de Mu (si no ho coneixes et recomano que hi vagis, és fantàstic) i em vaig meravellar. Junt amb la meva parella vam començar a descobrir tot el territori i veure que no hi havia informació digitalitzada i vam crear la web de serradelmontsec.cat on anàvem penjant petits articles sobre allò que descobríem. Arrel d’això, ens van contactar d’una editorial per escriure el llibre Serra del Montsec 101 propostes que es va publicar fa bora 2 anys.

    La veritat és que estic molt feliç i la meva vida està al voltant de la Serra del Montsec, quan no treballo. ;)

    Moltes gràcies per interessar-te!

Mapeig de les pròpies pràctiques culturals i artístiques

Marta Soldevila Vargas
Visibilitat: Públic - - comentari el Mapeig de les pròpies pràctiques culturals i artístiques

Mapeig de les pròpies pràctiques culturals i artístiques

Marta Soldevila Vargas
Visibilitat: Públic - - comentari el Mapeig de les pròpies pràctiques culturals i artístiques
Revisió de l’experiència artística Des de petita, a l’escola, m’animaven a dibuixar. De més gran, disfrutava molt de les classes de dibuix tècnic. Després vaig recuperar les càmeres antigues del meu pare i no parava de fer fotos als meus amics. Aquesta obsessió em va portar a estudiar cinema, i, posteriorment, totes aquestes aficions s’han acabat aglutinant en l’animació tradicional. Podeu donar un cop d’ull al següent document, on he recopilat algunes fotografies i dibuixos que he anat fent pel…
Revisió de l’experiència artística Des de petita, a l’escola, m’animaven a dibuixar. De més gran, disfrutava molt de les…

Revisió de l’experiència artística

Des de petita, a l’escola, m’animaven a dibuixar. De més gran, disfrutava molt de les classes de dibuix tècnic. Després vaig recuperar les càmeres antigues del meu pare i no parava de fer fotos als meus amics. Aquesta obsessió em va portar a estudiar cinema, i, posteriorment, totes aquestes aficions s’han acabat aglutinant en l’animació tradicional.

Podeu donar un cop d’ull al següent document, on he recopilat algunes fotografies i dibuixos que he anat fent pel propi gaudi, i on explico la meva relació amb l’expressió visual: Revisió de l’experiència artística

Lliurament de l'activitat 2

Debat

No hi ha comentaris.

Registre 1

Maira Alejandra Castañeda Suárez
Visibilitat: Públic - - comentari el Registre 1

Registre 1

Maira Alejandra Castañeda Suárez
Visibilitat: Públic - - comentari el Registre 1
Aquesta primera setmana he observat moltes coses, però el que més m’ha cridat l’atenció ha estat la lluna. Sempre hi és, encara que de vegades no la puguem veure. Recordo que, quan era petita i sortia amb els meus pares a passejar de nit, ja fos caminant o en cotxe, sempre pensava que la lluna em perseguia. Em preguntava: “Com és possible que una cosa tan gran em vulgui seguir a mi?”. Amb els anys va arribar un moment trist…
Aquesta primera setmana he observat moltes coses, però el que més m’ha cridat l’atenció ha estat la lluna. Sempre…

Aquesta primera setmana he observat moltes coses, però el que més m’ha cridat l’atenció ha estat la lluna. Sempre hi és, encara que de vegades no la puguem veure. Recordo que, quan era petita i sortia amb els meus pares a passejar de nit, ja fos caminant o en cotxe, sempre pensava que la lluna em perseguia. Em preguntava: “Com és possible que una cosa tan gran em vulgui seguir a mi?”.

Amb els anys va arribar un moment trist per a la meva família: la meva àvia va morir. Jo tenia dotze anys, i quan en tenia quinze vaig decidir fer-me un tatuatge d’una lluna, una estrella i la mar. Tot i que no m’agrada gaire anar a la platja per la sorra, les roques i els animals, el so de la mar i la presència de la lluna sempre m’han donat pau. Per a mi, aquell tatuatge simbolitza que la meva àvia continua acompanyant-me. Des dels setze anys, ja no només la porto al cor i a la memòria, sinó que la duc amb mi a tot arreu.

Des d’aleshores, cada vegada que observo la lluna descobreixo nous detalls. He après que les estrelles brillen més quan ens allunyem de les llums artificials, que la lluna també es pot veure de dia, i que el seu cicle mai s’atura: de nova a creixent, plena i minvant, torna a començar una vegada i una altra. Aquest moviment constant em recorda la vida mateixa, que també avança sense pausa.

Així mateix, el meu inici va ser un dijous i, des de llavors, les hores, els dies i les setmanes no han deixat de passar. Igual que la lluna, la vida té moments de llum i moments de foscor, però tots formen part del mateix procés. La lluna, amb els seus canvis, m’ensenya que cada etapa té la seva bellesa i que, com ella, podem brillar d’una manera diferent cada dia.

https://drive.google.com/drive/folders/1mOvKPlW2sZMOqOTkMky7MTO7dcOV7lBT?usp=drive_link (més…)

Lliurament de l'activitat 3

Debat

No hi ha comentaris.

L’eco del que no soc

Mireia Estarlich Reverté
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a L’eco del que no soc

L’eco del que no soc

Mireia Estarlich Reverté
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a L’eco del que no soc
Exploració del món; els objectes, les persones, jo… Ens veiem irreals, fals. Tot sembla formar part d’un escenari equilibrat, però buit, com si visquéssim dins una cúpula invisible. Vigilada. Controlada. El temps no avança, tot i que avança massa ràpid per notar-ho. No reconec les meves mans, el meu cos, semblo espectadora de les meves decisions. A través de la finestra observo un carrer amb poca activitat; la nit em mostra reflexos. Seran “glitchs”? El fanal no es mou, veritat?…
Exploració del món; els objectes, les persones, jo… Ens veiem irreals, fals. Tot sembla formar part d’un escenari equilibrat,…

Exploració del món; els objectes, les persones, jo… Ens veiem irreals, fals. Tot sembla formar part d’un escenari equilibrat, però buit, com si visquéssim dins una cúpula invisible. Vigilada. Controlada. El temps no avança, tot i que avança massa ràpid per notar-ho. No reconec les meves mans, el meu cos, semblo espectadora de les meves decisions.

A través de la finestra observo un carrer amb poca activitat; la nit em mostra reflexos. Seran “glitchs”? El fanal no es mou, veritat? Per un segon pensava que es podia moure. Recordo dues persones a la cafeteria, què fan soles?

Durant la creació d’aquesta primera part he après a reflectir els detalls que la meva ment veu diàriament, i he pogut transmetre la meva percepció, com em fa sentir. La dificultat més gran ha estat la manca de medis per portar-ho a cap, trobar pàgines per editar el vídeo i trobar música que s’adeqüés al que jo volia. Aquesta idea m’està agradant molt.

L’anàlisi que he portat a cap s’ha basat en l’observació de l’entorn i l’anàlisi de la meva pròpia percepció del cos i la identitat, com a part del meu entorn social i físic. He combinat registres visuals amb música per reflectir la despersonalització, des de la fredor.

Enllaç del vídeo: https://drive.google.com/drive/folders/1e3gvz73dh80gWHLNtcRYam3I_OWni4zv?usp=drive_link

Lliurament de l'activitat 3

Debat1

  1. Maria Neus Carles Roqué
    Visibilitat: Públic

    Hola Mireia,

    Els teus registres mostren una mirada molt introspectiva i sensible, amb una clara voluntat d’explorar la relació entre percepció, identitat i entorn. El primer registre destaca especialment per la seva potència conceptual i estètica: aconsegueixes crear una atmosfera inquietant i poètica alhora, on el vídeo i la música es combinen per transmetre la desconnexió i la despersonalització que descrius. Aquesta manera de mirar el món des de dins, amb una atenció al detall i una sensibilitat per l’estranyesa del quotidià, és un dels punts més forts del teu treball.

    Tot i això, és imprescindible que referenciïs tot el material que no sigui propi, especialment la música que acompanya el vídeo. Encara que provingui d’un banc de sons gratuït o d’una plataforma oberta, cal citar-ne l’origen, i si l’has generada amb una aplicació d’intel·ligència artificial, també s’ha d’indicar. Aquesta transparència forma part del procés artístic i és essencial per mantenir la coherència i la integritat del projecte.

    Pel que fa al segon registre, les fotografies no acaben de transmetre amb força allò que expliques al text. Potser et podria ajudar explorar un altre llenguatge artístic —com el dibuix, el collage, el vídeo o fins i tot un registre sonor o poètic— que permeti expressar millor aquesta sensació de buit i distància. També podries treballar més l’edició o el tractament visual de les imatges per reforçar el missatge emocional que vols comunicar.

    El segon registre no és accessible des de l’Àgora dels Folios, potser la tens amb la visibilitat configurada com a privada. Revisa-ho per tal que tothom la pugui consultar.

    Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!

    Neus

Registre 1: Les ruïnes com a frontera del temps

Cris Papell Trilla
Visibilitat: Públic - - comentari el Registre 1: Les ruïnes com a frontera del temps

Registre 1: Les ruïnes com a frontera del temps

Cris Papell Trilla
Visibilitat: Públic - - comentari el Registre 1: Les ruïnes com a frontera del temps
Per aquest primer registre, he escollit el tema de la despoblació a partir de l’observació d’un poble abandonat, Escarlà, que tinc molt a prop de casa. He observat que la ruïna no és només el resultat d’una manca de cura, sinó una frontera física i social palpable. La imatge de la porta de fusta trencada, amb l’any 1778 gravat, no només marca un límit entre el que va ser i el que és, sinó que també separa l’espai d’una alteritat…
Per aquest primer registre, he escollit el tema de la despoblació a partir de l’observació d’un poble abandonat, Escarlà,…

Per aquest primer registre, he escollit el tema de la despoblació a partir de l’observació d’un poble abandonat, Escarlà, que tinc molt a prop de casa.

He observat que la ruïna no és només el resultat d’una manca de cura, sinó una frontera física i social palpable. La imatge de la porta de fusta trencada, amb l’any 1778 gravat, no només marca un límit entre el que va ser i el que és, sinó que també separa l’espai d’una alteritat històrica, el rastre d’una comunitat que va viure i que va desaparèixer, deixant el seu llegat relegat al marge del present.

L’interior de l’església, amb el sostre esfondrat i el cel visible, il·lustra la trencadissa del límit entre l’espai privat-sagrat i el medi natural. La vegetació que envaeix les cases i les arcades de l’església, així com l’estructura de la façana de pedra amb els balcons buits, evidencien la victòria del temps i la natura sobre la presència humana.

Aquesta primera exploració m’ha permès aprendre a veure la despoblació com un eix de desigualtat territorial, on la història i el patrimoni queden al marge de les dinàmiques de desenvolupament. La principal dificultat ha estat evitar una visió purament descriptiva, buscant, en canvi, un enfocament crític que destaqués la tensió entre l’acció individual i la importància davant la regressió i el cicle de l’oblit.

Fotografies impressionants del poble d’Escarlà.

 

Lliurament de l'activitat 3

Debat

No hi ha comentaris.

Les perspectives d’un cel a Barcelona

Laura Gutierrez Gordo
Visibilitat: Públic - - comentari el Les perspectives d’un cel a Barcelona

Les perspectives d’un cel a Barcelona

Laura Gutierrez Gordo
Visibilitat: Públic - - comentari el Les perspectives d’un cel a Barcelona
Aquests dies he estat observant el meu entorn. Els diferents sons i imatges que m’envolten que eren moltes en una ciutat tan…
Aquests dies he estat observant el meu entorn. Els diferents sons i imatges que m’envolten que eren moltes en…

Aquests dies he estat observant el meu entorn. Els diferents sons i imatges que m’envolten que eren moltes en una ciutat tan gran com Barcelona. Justament aquests dies he pogut observar els diferents estats del cel. He tingut la sort de veure un cel clar sense núvols amb un sol radiant poc propi de la tardor. El so de les fulles crepitant a punt de caure i de les cigales cantant. També la boira que cobreix el cel de blanc fent-lo quasi invisible. Un cel rosa a punt de desaparèixer per la foscor de la nit. I un avió deixant el seu recorregut per un cel blau acompanyat d’un so estrident que anuncia la seva arribada.

M’agradaria durant aquest semestre trobar més perspectives del cel que sembla una cosa constant als nostres dies i observar les diferents varietats i sons que acompanyen a aquests canvis.

Carregant...

Lliurament de l'activitat 3

Debat

No hi ha comentaris.