Publicat per 
Debat1el Registre 2: La Música Com a Pont i Com a Manca
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat4el El relat de la meva vida i l’art.
- Marta Pericás Palmero says:
M’ha encantat llegir la teva experiència! Es nota que l’art ha estat sempre una part molt present i inspiradora a la teva vida, i és genial com has pogut combinar la teva passió per la música amb la vocació d’ensenyar. Em sembla molt interessant la manera en què observes com els infants connecten amb els instruments i com això et permet veure l’evolució i la creativitat de cadascun. També comparteixo la idea que l’art és present a tot arreu; visitar museus i explorar diferents formes d’expressió ens recorda constantment que mai deixarem de descobrir coses noves i enriquidores. És molt motivador veure com la teva passió personal es transforma en una eina educativa.
- Jaume Alexis Company Colom says:
M’ha agradat molt el teu relat perquè transmet una passió molt autèntica per l’art i la música. Es nota que l’has viscuda des de petita i que forma part de la teva identitat. La manera com expliques la connexió entre l’art familiar, el teatre musical i la teva vocació docent és molt inspiradora. Sobretot m’ha encantat la idea que l’art és present a tot arreu i que mai ens en podem avorrir —és una visió molt optimista i plena de vida. El teu text reflecteix entusiasme, sensibilitat i una gran estimació per compartir l’art amb els altres.
- Lucas Rodríguez Cabañeros says:
Hola Laura!
He gaudit molt llegint la teva aportació i observant el teu mapeig. Es percep clarament que l’art, especialment la música i el teatre musical, formen part essencial de la teva identitat. Transmets una passió molt genuïna per aquestes disciplines i una gran sensibilitat a l’hora de connectar-les amb la teva vocació docent.
M’ha encantat com descrius l’emoció de veure els infants descobrir la música o superar-se a si mateixos; és una imatge preciosa del que pot significar educar a través de l’art com a experiència compartida. També trobo molt encertada la teva visió de l’art com un element present a tot arreu —als museus, als escenaris o al dia a dia—, perquè reflecteix una manera viva i contemporània d’entendre la cultura artística.
Sens dubte, el teu recorregut és inspirador i contagia ganes de portar aquesta mateixa energia creativa a les aules!
- Àlex Olivares Jiménez says:
M’ha agradat molt com expliques la relació que has tingut amb l’art des de petita, especialment el fet d’estar envoltada de música i expressió dins de l’àmbit familiar. En el meu cas, la meva vinculació no va ser tan constant, però sí que he acabat trobant la meva via a través de la fotografia, que també és una forma de mirar i expressar-se. M’ha fet pensar que les experiències artístiques que vivim en la infància deixen empremta, encara que no sempre en siguem conscients en aquell moment. Crec que això reforça la idea que l’art a l’escola pot ser molt significatiu a nivell personal, més enllà del resultat final.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat5el Relat amb l’educació artística.
- Mireia Marín Otero says:
Hola Jaume Alexis,
El teu relat m’ha fet recordar moltes coses de la meva infància, sobretot quan comentes que pintaves lliurement murals amb pots de pintura sense por a equivocar-te. Crec que l’art és tan real i bonic perquè té aquesta màgia de poder fer sense por a equivocar-te, perquè d’alguna manera quan fem art no tenim aquesta por i en canvi quan fem altres matèries sí que la tenim, en general.
M’ha agradat molt i trobo que és molt bon consell el que et va donar el professor de guitarra.
Un relat molt bonic, gràcies per compartir-lo!
- Maria says:
Hola Jaume,
m’ha agradat molt el teu relat. És molt interessant com lligues art i llibertat, tant en la música com en la pintura que són mitjans amb els que em sento més identificada. La fotografia, en canvi, és bastant aliena a mi i la manera en la qual parles de la llum i els diferents elements que hi juguen un paper és molt evocadora i mai hi havia pensat. Sempre l’havia considerat una cosa més tècnica i que potser per això oferia menys llibertat a l’artista, però veig que estava equivocada. Moltes gràcies per compartir-ho.
- Laia Moreno Atarés says:
Hola, Jaume,
M’he sentit molt identificada mentre llegia el teu relat. Sobretot amb la manera com expliques que l’art t’ha ajudat a mirar, escoltar i sentir d’una altra manera. També he connectat molt amb el que dius sobre la curiositat, perquè crec que és la millor manera d’aprendre l’art, o més ben dit, d’aprendre a veure’l. El teu relat m’ha fet pensar en molts moments en què he trobat en l’art una forma d’expressar el que sento.
Sobretot em quedo amb aquesta frase: “L’educació artística m’ha ensenyat que no cal fer art per ser artista.”
Gràcies per compartir una part de tu!
Laia.
- Ana Sánchez Campoy says:
Bona tarda Jaume,
M’ha agradat molt quan dius que l’art no és només una assignatura, sinó una manera de viure. A més, tens tota la raó quan dius que l’art pot formar part del dia a dia, encara que sigui de manera senzilla. Per últim, m’ha fet gràcia el que expliques del festival tocant la cançó “Imagine”, perquè jo també he viscut moments semblants amb infants i sé que, tot i que no surti perfecte, és molt especial i ho recordes tota la vida.
Moltes gràcies per compartir la teva experiència amb l’art.
Anna - Laura Parreño Tienda says:
M’ha agradat molt llegir el teu relat, perquè transmet una gran sensibilitat i una connexió molt autèntica amb l’art i amb tot el que t’ha aportat al llarg de la teva trajectòria educativa. Crec que has sabut reflectir molt bé com l’educació artística pot ser una eina per descobrir-se un mateix i entendre el món des d’una altra mirada.
M’ha semblat especialment interessant com descrius el pas de la llibertat creativa de la infància a la rigidesa de la secundària, i com tot i això aconsegueixes trobar-hi un sentit i valorar-ne l’aprenentatge. Potser podries aprofundir una mica més en aquest punt, què creus que fa que el sistema educatiu perdi aquest esperit creatiu amb els anys?, ja que la teva experiència convida molt a reflexionar-hi.
També m’ha agradat la idea final que “l’art no és una assignatura, sinó una manera de viure”, perquè resumeix molt bé el missatge del relat. En general, trobo que és un text molt ben estructurat, honest i inspirador.
Felicitats!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Mapa cultural Jaume Company
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Mapeig de les pròpies pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat3el Relat de l’educació artística
- Mireia Marín Otero says:
Hola Laura!
M’ha agradat molt aquesta reflexió que has fet: “l’art no és només un acte individual, sinó també una experiència compartida que pot unir persones molt diferents a través d’un llenguatge comú” i hi estic totalment d’acord. Quan l’art uneix i quan és compartit és una experiència excepcional.
- Beatriz Díaz Ballesteros says:
Hola Laura, bona tarda!
M’ha agradat molt llegir el teu text i veure com connectes la teva experiència amb la dansa, el teatre i la música amb la construcció de la teva identitat i la teva futura pràctica docent. Em sembla molt encertat com destaques que l’art és molt més que una activitat creativa: és un mitjà d’autoexpressió, de comprensió emocional i de connexió amb els altres. També comparteixo la teva reflexió sobre l’educació artística formal i com sovint limita la creativitat; l’espai per a l’experimentació lliure és fonamental per al desenvolupament personal i per fomentar la sensibilitat i la curiositat dels infants.
Trobo molt interessant la teva idea d’integrar l’art com a eix transversal a l’aula i com a eina inclusiva, permetent que cada infant trobi la seva manera d’expressar-se. M’ha fet pensar en com les experiències artístiques pròpies poden marcar profundament la manera d’ensenyar i relacionar-se amb els alumnes.
Moltes gràcies per descriure tant bé la teva experiència,
salutacions,
Beatriz Diaz. - Laia Moreno Atarés says:
Hola, Laura,
M’ha agradat molt poder llegir la teva història i relació amb l’art perquè expliques una ben diferent de la meva. En el meu cas, no vaig tenir tanta connexió amb la dansa, el teatre o la música, sinó amb les arts més plàstiques i visuals. Tot i això, he connectat molt amb la passió amb què descrius com l’art t’ha ajudat a expressar-te i a construir la teva identitat.
Com diu també la Beatriz, les propostes que fas com a futura docent m’han ajudat a veure una nova manera d’enfocar l’art a les aules, sobretot la proposta d’utilitzar la música per treballar la llengua o la dramatització per comprendre millor la història i les emocions dels personatges. Crec que és una manera molt interessant d’entendre l’aprenentatge i de fer-lo més viu i significatiu per a l’alumnat.
Coincideixo amb tu que l’art és una molt bona eina per fomentar la curiositat, la inclusió i la sensibilitat a l’aula, i crec que la teva manera de veure-ho reflecteix una gran vocació docent i sensibilitat artística.
Laia.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el RELAT DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el El meu camí artístic
- Mireia Marín Otero says:
Hola Mireia, m’agrada molt la forma com veus l’art, per expressar secrets que amagues o per transmetre coses que no pots dir amb paraules.
És molt bonica la lletra de la cançó de la Rosalia que adjuntes i segur que té un significat especial :)
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Del dibuix al cinema, un recorregut per la meva formació artística
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Cris,
La teva proposta parteix d’una observació molt interessant i personal: la despoblació com a frontera física, social i simbòlica. En el primer registre aconsegueixes transmetre molt bé aquesta idea, no només per la tria de l’espai —el poble abandonat d’Escarlà—, sinó per com en parles. La justificació és clara, reflexiva i ben articulada; expliques les decisions visuals, els símbols que hi intervenen i fins i tot les dificultats del procés, cosa que dona solidesa al treball. A més, les fotografies tenen una bona qualitat i mostren sensibilitat en la mirada i en la composició.
Pel que fa al segon registre, tot i que la idea de treballar la frontera des del món del so és suggeridora, el resultat queda una mica desconnectat de la intenció que expliques. Si vols explorar la diferència i l’alteritat a través del so, seria important que aquesta diferència es pogués percebre realment en el vídeo. Ara mateix, la música que hi has incorporat no dialoga amb les imatges, i això fa que el conjunt no acabi de funcionar com a peça audiovisual. També és molt breu (uns 23 segons), i només hi apareixen quatre imatges fixes; podries aprofitar el format vídeo per generar més continuïtat o ritme visual. Et recomano reflexionar sobre quin llenguatge artístic s’ajusta millor al que vols explorar.
Recorda que és imprescindible citar tot el material que no sigui propi. Si la música que has utilitzat prové d’un banc de sons, encara que sigui gratuït, cal especificar-ne la font i l’autor. En cas que la peça sonora s’hagi generat amb alguna aplicació d’intel·ligència artificial, també s’ha d’indicar clarament quin recurs s’ha fet servir i com s’ha produït. Aquesta transparència és fonamental per reconèixer la procedència del material i garantir la coherència i l’autoria del treball.
Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!
Neus