Debat1el L’eco del que no soc

  1. Maria Neus Carles Roqué says:

    Hola Mireia,

    Els teus registres mostren una mirada molt introspectiva i sensible, amb una clara voluntat d’explorar la relació entre percepció, identitat i entorn. El primer registre destaca especialment per la seva potència conceptual i estètica: aconsegueixes crear una atmosfera inquietant i poètica alhora, on el vídeo i la música es combinen per transmetre la desconnexió i la despersonalització que descrius. Aquesta manera de mirar el món des de dins, amb una atenció al detall i una sensibilitat per l’estranyesa del quotidià, és un dels punts més forts del teu treball.

    Tot i això, és imprescindible que referenciïs tot el material que no sigui propi, especialment la música que acompanya el vídeo. Encara que provingui d’un banc de sons gratuït o d’una plataforma oberta, cal citar-ne l’origen, i si l’has generada amb una aplicació d’intel·ligència artificial, també s’ha d’indicar. Aquesta transparència forma part del procés artístic i és essencial per mantenir la coherència i la integritat del projecte.

    Pel que fa al segon registre, les fotografies no acaben de transmetre amb força allò que expliques al text. Potser et podria ajudar explorar un altre llenguatge artístic —com el dibuix, el collage, el vídeo o fins i tot un registre sonor o poètic— que permeti expressar millor aquesta sensació de buit i distància. També podries treballar més l’edició o el tractament visual de les imatges per reforçar el missatge emocional que vols comunicar.

    El segon registre no és accessible des de l’Àgora dels Folios, potser la tens amb la visibilitat configurada com a privada. Revisa-ho per tal que tothom la pugui consultar.

    Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!

    Neus

Debat1el Mapa de pràctiques artístiques

  1. Marta Soldevila Vargas says:

    Hola Marta!

    Em sembla molt valent que puguis expressar les emocions a través del cos davant d’una càmera; és una manera molt potent de comunicar i connectar amb els altres. Jo vaig estudiar cinema i el meu lloc és darrera la càmera, a davant no seria capaç de colocar-m’hi!

    Crec que aquesta experiència et pot ser molt útil a l’hora de treballar amb infants, ja que els podràs ajudar a expressar-se de formes creatives, lliures, i amb seguretat amb ells/es mateixos/es. Segur que sabràs transmetre aquesta passió a l’aula i inspirar els teus futurs alumnes!

Debat0el L’aula de flamenc: un espai de transformació i un “llindar” entre el món quotidià i l’escena artística

No hi ha comentaris.