Publicat per 
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per 
Debat0el RELAT DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el El meu camí artístic
- Mireia Marín Otero says:
Hola Mireia, m’agrada molt la forma com veus l’art, per expressar secrets que amagues o per transmetre coses que no pots dir amb paraules.
És molt bonica la lletra de la cançó de la Rosalia que adjuntes i segur que té un significat especial :)
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Del dibuix al cinema, un recorregut per la meva formació artística
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el Relat sobre la pròpia educació artística.
- Mireia Estarlich Reverté says:
Hola, Montserrat.
El teu relat expressa una situació que a molts ens ha passat com a alumnes: l’art és sols per a alguns, pels qui tenen aquest don, com bé dius. També he pogut connectar amb tu i la teva passió per la lectura. Per a les persones imaginatives, els llibres són bons companys.
Per acabar, m’ha cridat l’atenció la teva passió pel flamenc. Veig que toques la guitarra, ho fas per oci o has tingut ja alguna actuació?
Merci,
Mireia E.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Mapa de les pròpies pràctiques culturals i artístiques.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el Relat de l’educació artística
- Beatriz Díaz Ballesteros says:
Bona tarda Marta!
M’ha agradat molt llegir la teva reflexió. És molt interessant com expresses que l’art pot ser corporal, visual i emocional, més enllà de les paraules. La manera com combines modelatge, actuació i l’experiència dels concerts reflecteix molt bé com l’art ens connecta amb nosaltres mateixos i amb els altres. M’ha semblat especialment enriquidor el teu enfocament sobre l’expressió d’emocions i la comprensió de la diversitat de perspectives. Gràcies per compartir la teva experiència; em fa pensar en com cada forma d’art ens permet explorar diferents dimensions de la creativitat i la sensibilitat humana.
Salutacions,
Beatriz Diaz - Núria Castellà Beltran says:
Hola Marta, m’ha agradat molt el teu relat.
Es nota que vius l’art amb molta passió i sensibilitat, i que per a tu és una manera d’expressar el que sents més enllà de les paraules. La part del modelatge i de l’actuació m’ha semblat molt bonica, sobretot quan expliques com et permeten descobrir parts de tu mateixa.
També m’ha agradat molt com descrius els concerts i aquesta energia que es crea entre els artistes i el públic, és una sensació que costa d’explicar però que tothom pot sentir.
En general, m’ha semblat un relat molt sincer i inspirador, es nota que l’art forma part de qui ets.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat3el Relat de l’educació artística
- Anna Borràs Ros says:
Hola Cris! M’ha agradat molt la teva autobiografía artística.
He notat com al llarg del relat has experimentat com un “despertar”. De petita, a l’escola de monges, vas tenir poca llibertat, i a casa se’t va privar de practicar dansa però amb l’edat has pogut reconectar i has pogut experimentar amb llibertat i gaudi acompanyada del teu company. M’ha semblat un procés precios.
I pensó que com a Mestres que volem acompañar els infants haurem de tenir en compte dos aspectes primordials: Primer, mirar de no privar de llibertat, de no crear un malestar amb els nostres judicis i avaluacions. Segon, mirar d’ajudar a mantener intactes la curiositat i la creativitat innates pròpies de la infancia, perquè quant els infants que acompanyem siguin adults no hagin de reconectar amb la seva essència, sinó que puguin experimentar una continuitat des de la infancia.
També m’ha agradat la forma discursiva que has utilitzat, pensó que la forma seqüencial (com diuen Aiello, Irarte i Sassí, 2011) on presentes cronològicament els esdeveniments viscuts és molt visual i m’ha permès copsar el teu procés.
Per cert, jo també sóc una amant de la serra del Montsec! I m’he adonat que et segueixo a Instagram! Fa pocs dies vaig pujar a la Font Blanca i a l’Hostal Roig. I a l’estiu em banyo a Tórrec i a la Font Figuera. Em falta, però, aconseguir el vostre llibre.
Moltes gràcies per obrir-te a compartir amb tanta sensibilitat.
- Cris Papell Trilla says:
Hola Anna!
Moltes gràcies pels teus comentaris. Vaig creure, després de llegir el que ens van recomanar, que s’entén molt millor un relat d’aquest tipus quan hi ha aquest ordre.
Estic totalment d’acord en els dos aspectes que anomenes: no privar la llibertat i mantenir la curiositat i la creativitat. La curiositat és un dels pilars centrals de tota la pedagogia i l’obra de Gianni Rodari. Per a ell, la curiositat no era només un desig passiu de saber coses, sinó l’autèntic motor de la imaginació, de la creativitat i de l’aprenentatge. Et recomano llegir La Gramàtica de la Fantasia.
Quina il·lusió que ens segueixis per Instagram i que siguis una amant de la Serra del Montsec, perquè és la gran desconeguda. El llibre el pots aconseguir a qualsevol llibreria, no sé on vius, però en algunes Abacus el tenen.
Doncs qualsevol cosa que necessitis d’informació ens dius, sempre contestem quan ens envien missatges per Instagram, o et passo el meu telèfon. :)
Una abraçada.
- Andrea Hortal Jimenez says:
Hola Cris! :)
En primer lloc, moltíssimes gràcies pel teu relat, és genial! Volia dir-te que m’ha agradat molt com has explicat les teves primeres experiències que vas tenir amb l’art, i sobretot m’ha agradat molt la manera com has descrit la diferència que hi va haver entre el dibuix a l’escola i l’atracció que senties pel moviment i per la música. A la vegada, m’ha semblat molt interessant com expliques que, tot i que no vas poder anar a classes de dansa de petita, aquesta frustració que vas sentir et va fer prendre consciència sobre el fet de poder tenir accés a l’art depèn molt sovint del context i de les possibilitats, penso que és un aspecte molt realista que molts obliden.
Per un altre costat, també m’ha cridat l’atenció la part que comentes del descobriment de l’orgue, quan vas veure a un noi tocant amb les dues mans i el peu esquerre i vas dir “això és el que vull tocar!”, m’ha agradat, perquè m’ha transmès molt bé l’emoció que vas sentir de trobar un llenguatge artístic propi. A la vegada, trobo molt enriquidora la connexió que has fet entre la Història de l’Art al Batxillerat i el teu interès per l’arquitectura, així com també el vincle amb l’art i les emocions que descrius amb els musicals i el Ponte Vecchio, penso que has mostrat molt bé com l’art pot fer emocionar a una persona moltíssim.
Finalment, m’ha semblat molt inspirador el projecte de la Serra del Montsec i com combines la música, l’arquitectura i la recerca per així crear un projecte vital i que sigui creatiu, i demostrant que l’art pot ser una part molt central de la vida, encara que no sigui a nivell professional.
Moltes gràcies! :)
-Andrea
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat2el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
- Marta Pericás Palmero says:
Hola, Cris!
Em pareix molt interessant la teva activitat artística, mai l’havia sentit anomenar. Em podries comentar com és que la vares descobrir i què és exactament el que fas? M’encanta!
- Cris Papell Trilla says:
Hola, Marta!
Doncs fa ja uns quants anys, vaig conèixer una noia que era d’Alòs de Balaguer, que per suposat no tenia ni idea d’on estava, i un dia vaig quedar amb ella al seu poble. Aquell dia vaig descobrir el congost de Mu (si no ho coneixes et recomano que hi vagis, és fantàstic) i em vaig meravellar. Junt amb la meva parella vam començar a descobrir tot el territori i veure que no hi havia informació digitalitzada i vam crear la web de serradelmontsec.cat on anàvem penjant petits articles sobre allò que descobríem. Arrel d’això, ens van contactar d’una editorial per escriure el llibre Serra del Montsec 101 propostes que es va publicar fa bora 2 anys.
La veritat és que estic molt feliç i la meva vida està al voltant de la Serra del Montsec, quan no treballo. ;)
Moltes gràcies per interessar-te!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Laura!
M’ha agradat molt aquesta reflexió que has fet: “l’art no és només un acte individual, sinó també una experiència compartida que pot unir persones molt diferents a través d’un llenguatge comú” i hi estic totalment d’acord. Quan l’art uneix i quan és compartit és una experiència excepcional.
Hola Laura, bona tarda!
M’ha agradat molt llegir el teu text i veure com connectes la teva experiència amb la dansa, el teatre i la música amb la construcció de la teva identitat i la teva futura pràctica docent. Em sembla molt encertat com destaques que l’art és molt més que una activitat creativa: és un mitjà d’autoexpressió, de comprensió emocional i de connexió amb els altres. També comparteixo la teva reflexió sobre l’educació artística formal i com sovint limita la creativitat; l’espai per a l’experimentació lliure és fonamental per al desenvolupament personal i per fomentar la sensibilitat i la curiositat dels infants.
Trobo molt interessant la teva idea d’integrar l’art com a eix transversal a l’aula i com a eina inclusiva, permetent que cada infant trobi la seva manera d’expressar-se. M’ha fet pensar en com les experiències artístiques pròpies poden marcar profundament la manera d’ensenyar i relacionar-se amb els alumnes.
Moltes gràcies per descriure tant bé la teva experiència,
salutacions,
Beatriz Diaz.
Hola, Laura,
M’ha agradat molt poder llegir la teva història i relació amb l’art perquè expliques una ben diferent de la meva. En el meu cas, no vaig tenir tanta connexió amb la dansa, el teatre o la música, sinó amb les arts més plàstiques i visuals. Tot i això, he connectat molt amb la passió amb què descrius com l’art t’ha ajudat a expressar-te i a construir la teva identitat.
Com diu també la Beatriz, les propostes que fas com a futura docent m’han ajudat a veure una nova manera d’enfocar l’art a les aules, sobretot la proposta d’utilitzar la música per treballar la llengua o la dramatització per comprendre millor la història i les emocions dels personatges. Crec que és una manera molt interessant d’entendre l’aprenentatge i de fer-lo més viu i significatiu per a l’alumnat.
Coincideixo amb tu que l’art és una molt bona eina per fomentar la curiositat, la inclusió i la sensibilitat a l’aula, i crec que la teva manera de veure-ho reflecteix una gran vocació docent i sensibilitat artística.
Laia.