Publicat per 
Debat1el Una mica de ciutat. Registre 2 de l’activitat 3
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el Registres 2
- Maria Neus Carles Roqué says:
Hola Íngrid,
El teu projecte és molt complet i coherent des del primer registre, i es veu que hi ha una planificació clara del conjunt. La idea de construir un curtmetratge titulat “Casa” que unifiqui tots els registres és molt bona: li dona sentit narratiu al procés i permet llegir el projecte com una exploració sobre el lloc, la identitat i la memòria personal.
M’agrada especialment com contraposes dos espais vitals —la Torre i la ciutat (en aquest cas, Londres)—, i com a partir d’aquí articules una reflexió sobre la calma i el moviment, el silenci i el soroll, el lloc conegut i l’espai estrany. Aquesta dualitat és un eix conceptual molt potent i, a més, connecta amb la idea de frontera emocional i simbòlica que treballem a l’assignatura.
Les teves justificacions tenen una veu pròpia, molt natural i alhora reflexiva. Hi ha moments en què es percep una mirada poètica i aquesta sensibilitat afegeix profunditat al projecte, perquè no només documentes els espais, sinó que els interpretes des de l’experiència viscuda.
De cara als propers registres, t’animo a seguir experimentant amb altres llenguatges artístics, més enllà del vídeo i la fotografia —potser jugant amb el so, la veu, la paraula o altres formes visuals que et permetin ampliar la teva expressivitat. Seria també recomanable enregistrar els vídeos en format horitzontal, ja que et facilitarà molt el muntatge final i la visualització.
Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!
Neus
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el “El procès d’aprenentatge del so del taconeig”
- Maria Neus Carles Roqué says:
Hola Marta,
La teva proposta és molt interessant i amb un potencial expressiu enorme. Has triat una temàtica —l’espai del flamenc com a lloc de transformació i d’aprenentatge compartit— que encaixa perfectament amb els conceptes de límit, frontera, diferència i alteritat. Es percep una reflexió profunda sobre el cos com a territori simbòlic i sobre com l’experiència artística pot generar connexió i trencar jerarquies, especialment en la relació alumna-professora que descrius amb tanta sensibilitat.
Els teus textos són molt rics, amb una mirada crítica i poètica alhora, i els registres visuals i sonors que has presentat ajuden a entendre molt bé el teu procés. És especialment valuós com en el segon registre explores la frontera entre el soroll i la música, i com el ritme esdevé una metàfora del procés d’aprenentatge i empoderament.
De cara als propers registres, t’animo a seguir experimentant amb altres llenguatges artístics, més enllà del vídeo i la fotografia —potser jugant amb el so, la veu, la paraula o altres formes visuals que et permetin ampliar la teva expressivitat. Seria també recomanable enregistrar els vídeos en format horitzontal, ja que et facilitarà molt el muntatge final i la visualització. Pel que fa al vídeo “La transformació” del primer registre, on hi ha una imatge estàtica, no he entès perquè has volgut fer un vídeo d’aquesta imatge sense so.
Estàs fent una feina molt coherent i personal, amb una mirada que combina passió, consciència i anàlisi crítica. Continua en aquesta línia, perquè la teva manera d’entendre el flamenc com a espai de trobada i transformació és realment inspiradora.
Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!
Neus
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el Registres 2
- Maria Neus Carles Roqué says:
Hola Montserrat,
Els teus registres mostren una mirada molt sensible i compromesa amb el context social i urbà del barri de Bellvitge, posant en relleu com els espais físics poden esdevenir fronteres socials, culturals i econòmiques. Has sabut vincular molt bé la teva observació quotidiana amb una lectura crítica del territori, connectant les transformacions urbanes amb la identitat i la memòria col·lectiva dels seus habitants. Aquesta mirada arrelada i reflexiva és un dels punts forts del teu treball.
Tot i això, cal que a les entrades del Folio incorporis una reflexió més artística i processual. Explica com decideixes què registrar, amb quin llenguatge artístic decideixes fer-ho i per què o quins elements busques per transmetre la idea de frontera o desigualtat, i com et situa personalment aquest exercici d’observació. Aquest tipus d’anàlisi ajudarà a entendre millor el teu procés de creació, no només el resultat final.
Fins ara has treballat exclusivament amb fotografia; t’animo a explorar altres llenguatges artístics que puguin aportar noves dimensions al teu discurs. El vídeo, la poesia, el dibuix, els registres sonors, per exemple, et poden permetre reflexionar artísticament i donar més profunditat al teu treball.
Revisa també la configuració de privacitat de la teva entrada del primer registre, ja que no és visible des de l’Àgora dels Folios. Assegura’t que els companys i el professorat puguin accedir-hi per compartir-hi comentaris i mirades diverses.
Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!
Neus
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el Registre 2
- Maria Neus Carles Roqué says:
Hola Marta,
He revisat els teus dos registres i es veu que hi ha una idea de base interessant —el passeig nocturn com a moment d’observació de l’entorn—, però el treball encara necessita més implicació personal i concreció. Les justificacions que has escrit al Folio són correctes formalment, però resulten força generals i costen de relacionar amb el teu procés real d’experimentació. Cal que els textos expliquin millor què observes, per què ho tries i com ho vius tu, no tant des d’un llenguatge teòric o distant.
Has optat només pel format vídeo, i això limita una mica el potencial expressiu del projecte. Et recomano que provis d’incorporar altres llenguatges —fotografia, àudio o text breu— per donar més matisos a la teva mirada. També seria important que els vídeos fossin horitzontals, ja que així et serà molt més fàcil treballar amb el material de cara al multiregistre final.
Pel que fa al so, el segon vídeo no en té. Si és una decisió intencionada, explica-ho, però si no ho és, et suggeriria afegir l’ambient sonor, ja que pot ajudar molt a transmetre l’atmosfera que descrius en el text.
Finalment, vigila bé què vols mostrar: entenc que el gos és el fil conductor del projecte, però en les imatges gairebé només se’l veu a ell, i el context —que sembla ser l’objecte principal d’anàlisi— queda en segon terme. Pensa com pots utilitzar la seva presència com a element que introdueix o acompanya la mirada, però sense que eclipsi el teu entorn.
En conjunt, tens un punt de partida amb sentit, però cal que el desenvolupis amb una mirada més propera, que realment sorgeixi de la teva experiència i observació directa.
Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!
Neus
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el Registre 2: La Música Com a Pont i Com a Manca
- Maria Neus Carles Roqué says:
Hola Cris,
La teva proposta parteix d’una observació molt interessant i personal: la despoblació com a frontera física, social i simbòlica. En el primer registre aconsegueixes transmetre molt bé aquesta idea, no només per la tria de l’espai —el poble abandonat d’Escarlà—, sinó per com en parles. La justificació és clara, reflexiva i ben articulada; expliques les decisions visuals, els símbols que hi intervenen i fins i tot les dificultats del procés, cosa que dona solidesa al treball. A més, les fotografies tenen una bona qualitat i mostren sensibilitat en la mirada i en la composició.
Pel que fa al segon registre, tot i que la idea de treballar la frontera des del món del so és suggeridora, el resultat queda una mica desconnectat de la intenció que expliques. Si vols explorar la diferència i l’alteritat a través del so, seria important que aquesta diferència es pogués percebre realment en el vídeo. Ara mateix, la música que hi has incorporat no dialoga amb les imatges, i això fa que el conjunt no acabi de funcionar com a peça audiovisual. També és molt breu (uns 23 segons), i només hi apareixen quatre imatges fixes; podries aprofitar el format vídeo per generar més continuïtat o ritme visual. Et recomano reflexionar sobre quin llenguatge artístic s’ajusta millor al que vols explorar.
Recorda que és imprescindible citar tot el material que no sigui propi. Si la música que has utilitzat prové d’un banc de sons, encara que sigui gratuït, cal especificar-ne la font i l’autor. En cas que la peça sonora s’hagi generat amb alguna aplicació d’intel·ligència artificial, també s’ha d’indicar clarament quin recurs s’ha fet servir i com s’ha produït. Aquesta transparència és fonamental per reconèixer la procedència del material i garantir la coherència i l’autoria del treball.
Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!
Neus
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat4el El relat de la meva vida i l’art.
- Marta Pericás Palmero says:
M’ha encantat llegir la teva experiència! Es nota que l’art ha estat sempre una part molt present i inspiradora a la teva vida, i és genial com has pogut combinar la teva passió per la música amb la vocació d’ensenyar. Em sembla molt interessant la manera en què observes com els infants connecten amb els instruments i com això et permet veure l’evolució i la creativitat de cadascun. També comparteixo la idea que l’art és present a tot arreu; visitar museus i explorar diferents formes d’expressió ens recorda constantment que mai deixarem de descobrir coses noves i enriquidores. És molt motivador veure com la teva passió personal es transforma en una eina educativa.
- Jaume Alexis Company Colom says:
M’ha agradat molt el teu relat perquè transmet una passió molt autèntica per l’art i la música. Es nota que l’has viscuda des de petita i que forma part de la teva identitat. La manera com expliques la connexió entre l’art familiar, el teatre musical i la teva vocació docent és molt inspiradora. Sobretot m’ha encantat la idea que l’art és present a tot arreu i que mai ens en podem avorrir —és una visió molt optimista i plena de vida. El teu text reflecteix entusiasme, sensibilitat i una gran estimació per compartir l’art amb els altres.
- Lucas Rodríguez Cabañeros says:
Hola Laura!
He gaudit molt llegint la teva aportació i observant el teu mapeig. Es percep clarament que l’art, especialment la música i el teatre musical, formen part essencial de la teva identitat. Transmets una passió molt genuïna per aquestes disciplines i una gran sensibilitat a l’hora de connectar-les amb la teva vocació docent.
M’ha encantat com descrius l’emoció de veure els infants descobrir la música o superar-se a si mateixos; és una imatge preciosa del que pot significar educar a través de l’art com a experiència compartida. També trobo molt encertada la teva visió de l’art com un element present a tot arreu —als museus, als escenaris o al dia a dia—, perquè reflecteix una manera viva i contemporània d’entendre la cultura artística.
Sens dubte, el teu recorregut és inspirador i contagia ganes de portar aquesta mateixa energia creativa a les aules!
- Àlex Olivares Jiménez says:
M’ha agradat molt com expliques la relació que has tingut amb l’art des de petita, especialment el fet d’estar envoltada de música i expressió dins de l’àmbit familiar. En el meu cas, la meva vinculació no va ser tan constant, però sí que he acabat trobant la meva via a través de la fotografia, que també és una forma de mirar i expressar-se. M’ha fet pensar que les experiències artístiques que vivim en la infància deixen empremta, encara que no sempre en siguem conscients en aquell moment. Crec que això reforça la idea que l’art a l’escola pot ser molt significatiu a nivell personal, més enllà del resultat final.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat5el Relat amb l’educació artística.
- Mireia Marín Otero says:
Hola Jaume Alexis,
El teu relat m’ha fet recordar moltes coses de la meva infància, sobretot quan comentes que pintaves lliurement murals amb pots de pintura sense por a equivocar-te. Crec que l’art és tan real i bonic perquè té aquesta màgia de poder fer sense por a equivocar-te, perquè d’alguna manera quan fem art no tenim aquesta por i en canvi quan fem altres matèries sí que la tenim, en general.
M’ha agradat molt i trobo que és molt bon consell el que et va donar el professor de guitarra.
Un relat molt bonic, gràcies per compartir-lo!
- Maria says:
Hola Jaume,
m’ha agradat molt el teu relat. És molt interessant com lligues art i llibertat, tant en la música com en la pintura que són mitjans amb els que em sento més identificada. La fotografia, en canvi, és bastant aliena a mi i la manera en la qual parles de la llum i els diferents elements que hi juguen un paper és molt evocadora i mai hi havia pensat. Sempre l’havia considerat una cosa més tècnica i que potser per això oferia menys llibertat a l’artista, però veig que estava equivocada. Moltes gràcies per compartir-ho.
- Laia Moreno Atarés says:
Hola, Jaume,
M’he sentit molt identificada mentre llegia el teu relat. Sobretot amb la manera com expliques que l’art t’ha ajudat a mirar, escoltar i sentir d’una altra manera. També he connectat molt amb el que dius sobre la curiositat, perquè crec que és la millor manera d’aprendre l’art, o més ben dit, d’aprendre a veure’l. El teu relat m’ha fet pensar en molts moments en què he trobat en l’art una forma d’expressar el que sento.
Sobretot em quedo amb aquesta frase: “L’educació artística m’ha ensenyat que no cal fer art per ser artista.”
Gràcies per compartir una part de tu!
Laia.
- Ana Sánchez Campoy says:
Bona tarda Jaume,
M’ha agradat molt quan dius que l’art no és només una assignatura, sinó una manera de viure. A més, tens tota la raó quan dius que l’art pot formar part del dia a dia, encara que sigui de manera senzilla. Per últim, m’ha fet gràcia el que expliques del festival tocant la cançó “Imagine”, perquè jo també he viscut moments semblants amb infants i sé que, tot i que no surti perfecte, és molt especial i ho recordes tota la vida.
Moltes gràcies per compartir la teva experiència amb l’art.
Anna - Laura Parreño Tienda says:
M’ha agradat molt llegir el teu relat, perquè transmet una gran sensibilitat i una connexió molt autèntica amb l’art i amb tot el que t’ha aportat al llarg de la teva trajectòria educativa. Crec que has sabut reflectir molt bé com l’educació artística pot ser una eina per descobrir-se un mateix i entendre el món des d’una altra mirada.
M’ha semblat especialment interessant com descrius el pas de la llibertat creativa de la infància a la rigidesa de la secundària, i com tot i això aconsegueixes trobar-hi un sentit i valorar-ne l’aprenentatge. Potser podries aprofundir una mica més en aquest punt, què creus que fa que el sistema educatiu perdi aquest esperit creatiu amb els anys?, ja que la teva experiència convida molt a reflexionar-hi.
També m’ha agradat la idea final que “l’art no és una assignatura, sinó una manera de viure”, perquè resumeix molt bé el missatge del relat. En general, trobo que és un text molt ben estructurat, honest i inspirador.
Felicitats!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Mapa cultural Jaume Company
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Mapeig de les pròpies pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Marta,
La teva proposta és molt sòlida i amb una mirada crítica molt ben articulada. Has sabut construir un diàleg molt interessant entre dos entorns que coneixes profundament —el camp i la ciutat— i això et permet reflexionar amb sensibilitat sobre les nocions de límit, frontera i privilegi des d’una experiència personal. Les teves fotografies transmeten una gran qualitat visual i una sensibilitat estètica molt afinada; es nota que observes amb deteniment i que saps capturar l’essència dels espais que habites.
El contrast que estableixes entre la calma del medi natural i la densitat urbana és molt potent com a fil conductor del teu relat. Hi ha una dimensió poètica i alhora política en la teva mirada que encaixa molt bé amb els objectius de l’activitat. Per als propers registres, t’animo a continuar explorant aquesta tensió entre espais i ritmes de vida, però incorporant nous llenguatges expressius —potser algun àudio o experimentació sonora, dibuix, moviment, … — que et permetin ampliar encara més la teva reflexió i jugar amb altres percepcions. També pot ser útil enregistrar vídeos una mica més llargs per tenir més marge en el muntatge final.
Recorda, a més, activar sempre l’actifoli de l’activitat i fer el lliurament a l’aula de la UOC perquè quedi constància del treball; així podràs assegurar que tots els registres apareguin correctament en el seguiment de l’activitat.
Estàs fent una feina molt bona, amb una veu pròpia i reflexiva que es percep en cada imatge i text. Continua en aquesta línia, observant i creant des de la teva experiència vital amb la mateixa autenticitat.
Espero que aquest comentari t’ajudi a continuar avançant i aprofundint en el teu projecte. Endavant!
Neus