Publicat per

Com influeix l’entorn en l’estat d’ànim?

Publicat per

Com influeix l’entorn en l’estat d’ànim?

Les fotografies que he recuperat de l’estiu passat, plenes de vegetació i llum suau, reflecteixen el temps amb què les vaig fer. Sense presses, contemplativament. A la ciutat mai m’he parat a fotografiar res. Només a les persones conegudes. Aquesta és una altra diferència que he notat amb el canvi de localització. Abans, el més important era buscar temps per la sociabilització i l’oci. Viure al bosc em permet destinar dies pensant en l’entorn.  L’àudio enregistrat des de la finestra…
Les fotografies que he recuperat de l’estiu passat, plenes de vegetació i llum suau, reflecteixen el temps amb què…

Les fotografies que he recuperat de l’estiu passat, plenes de vegetació i llum suau, reflecteixen el temps amb què les vaig fer. Sense presses, contemplativament. A la ciutat mai m’he parat a fotografiar res. Només a les persones conegudes. Aquesta és una altra diferència que he notat amb el canvi de localització. Abans, el més important era buscar temps per la sociabilització i l’oci. Viure al bosc em permet destinar dies pensant en l’entorn. 

L’àudio enregistrat des de la finestra ho confirma (Registre 4) A primer cop d’orella sembla que no hi passa res, però si escoltem amb atenció hi sentim el vent, un avió que vola a deu quilòmetres d’altura pel cel, un ocell que travessa l’aire, alguns gossos llunyans… Aquesta aparent quietud és, en realitat, vida que s’expressa d’una altra manera.

Aquest entorn ha transformat el meu estat d’ànim. A la ciutat em sentia constantment accelerada, envoltada d’estímuls i una sensació de desconnexió amb mi mateixa. La natura s’ha convertit en un espai que regula, i em dona perspectiva; un contrapunt necessari per comprendre com els entorns que habitem marquen la nostra manera de sentir i de ser.

Debat0el Com influeix l’entorn en l’estat d’ànim?

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRE 5 “LES LLUMS DE LA CIUTAT”

Publicat per

REGISTRE 5 “LES LLUMS DE LA CIUTAT”

Avui m’agradaria parlar de com fan servir l’art per celebrar festivitats. Com Barcelona s’omple de música i llums per crear un esperit…
Avui m’agradaria parlar de com fan servir l’art per celebrar festivitats. Com Barcelona s’omple de música i llums per…

Avui m’agradaria parlar de com fan servir l’art per celebrar festivitats. Com Barcelona s’omple de música i llums per crear un esperit nadalenc. Un sentiment de festa i família i una cara nova a la ciutat que tan acostumats estem de veure. Les nadales que se senten pels carrers, els establiments plens de decoració, els pumpkin spice latte de les cafeteries que fan que l’olor de canyella es quedi impregnat en l’aire. Les casetes d’arbres de Nadal que ens regalen olor de pi i festa. Com també s’utilitza a Halloween i les festes majors. Com aquestes decoracions assenyalen un inici d’etapa. Però em vull centrar en les llums, aquestes que fan que la gent es reuneixi davant de la casa Batlló, per veure un joc de llums i música nadalenca. Per sentir aquest esperit de nou que ens regala aquesta època màgica. I es que utilitzem l’art per integrar aquest sentiment dins nostre i em fa la sensació que com més il·luminat estigui el cel i els carrers de Barcelona millor serà aquest Nadal.

Debat0el REGISTRE 5 “LES LLUMS DE LA CIUTAT”

No hi ha comentaris.

Publicat per

“Parlar sense paraules”

Publicat per

“Parlar sense paraules”

En aquest registre he volgut enfocar-me en l’expressió del rostre, un lienzo on és representa l’emoció directa del flamenc. M’he observat mentre escolto i ballo diferents coreografies dels diferents “pals” del flamenc (alegries, buleries, tangos, sevillanes, solea, etc.), i m’he adonat de com cada cançó transforma l’expressió de la meva cara. Quan el ritme és intens la meva cara expressa força, quan no tinc una part molt interioritzada o encara l’estic aprenent, la meva expressió es de concentració; quan la…
En aquest registre he volgut enfocar-me en l’expressió del rostre, un lienzo on és representa l’emoció directa del flamenc.…

En aquest registre he volgut enfocar-me en l’expressió del rostre, un lienzo on és representa l’emoció directa del flamenc. M’he observat mentre escolto i ballo diferents coreografies dels diferents “pals” del flamenc (alegries, buleries, tangos, sevillanes, solea, etc.), i m’he adonat de com cada cançó transforma l’expressió de la meva cara. Quan el ritme és intens la meva cara expressa força, quan no tinc una part molt interioritzada o encara l’estic aprenent, la meva expressió es de concentració; quan la música es més suau expresso sensibilitat. També he observat que faig diferents gestos en funció del que sento en el moment: tensió, passió, orgull, etc.

Observar aquestes imatges m’ha fet confirmar el que jo ja sabia, que el flamenc és una forma d’expressar emocions que sovint no podem dir amb paraules, però que molts cops no fa falta cap paraula per parlar. Cada rostre mostra una part interna, l’expressió interior és universal i cada ballarina viu el flamenc d’una manera diferent, però al mateix temps totes compartim una mateixa intensitat emocional.

Aquest exercici m’ha fet ser més conscient de com la cara pot convertir-se en un espai de frontera entre el que sentim i el que mostrem. Gràcies a aquest registre he après a valorar el rostre com un lloc d’autenticitat, on el flamenc surt de dins i es fa visible als altres.

Enllaç:

https://drive.google.com/drive/folders/19mlhftWnaKWm4TedQH9MKyD67PxfjyTn

Debat0el “Parlar sense paraules”

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 5. L’exili il·lustrat: La frontera dibuixada

Publicat per

Registre 5. L’exili il·lustrat: La frontera dibuixada

En aquest cinquè registre, he decidit canviar radicalment de llenguatge artístic. Per evitar la reiteració de la fotografia i el vídeo, he optat pel dibuix a mà alçada per representar conceptualment el conflicte de la despoblació. He il·lustrat una escena que sintetitza la desigualtat territorial: un home abandonant la seva llar rural, amb la maleta a la mà, sota l’ombra amenaçadora d’un complex industrial. He analitzat aquesta composició des de la noció de frontera i privilegi. Al dibuix, he situat…
En aquest cinquè registre, he decidit canviar radicalment de llenguatge artístic. Per evitar la reiteració de la fotografia i…

En aquest cinquè registre, he decidit canviar radicalment de llenguatge artístic. Per evitar la reiteració de la fotografia i el vídeo, he optat pel dibuix a mà alçada per representar conceptualment el conflicte de la despoblació. He il·lustrat una escena que sintetitza la desigualtat territorial: un home abandonant la seva llar rural, amb la maleta a la mà, sota l’ombra amenaçadora d’un complex industrial.

He analitzat aquesta composició des de la noció de frontera i privilegi. Al dibuix, he situat la indústria i els gratacels en una posició elevada i dominant, representen l’hegemonia urbana i el capital, el sistema que “fa ombra” al món rural. El poble de pedra, en canvi, apareix com l’alteritat marginada, l’espai que ha deixat de ser funcional per al sistema productiu. El cartell de “El Poble Despoblat” marca el límit final: el moment en què un territori deixa de ser un lloc per viure i esdevé un no-lloc. L’home no només marxa, sinó que és expulsat per aquesta pressió estructural.

La principal dificultat d’aquest registre ha estat, sens dubte, la meva manca d’habilitat i costum de dibuixar. Enfrontar-me al full en blanc sense dominar la tècnica m’ha fet sentir vulnerable i insegura. No obstant això, he après que aquesta imperfecció del traç aporta una honestedat crua al missatge. Utilitzar un llenguatge que no domino m’ha obligat a sintetitzar les idees, no calia un dibuix realista, sinó un que mostrés clarament la jerarquia de poder que buida els nostres pobles. El dibuix m’ha permès, a diferència de la foto, “mentir” amb la perspectiva per fer evident una veritat social: la indústria aixafant la tradició.

La frontera dibuixada.

Eines i Recursos:

  • Edició:  Bytedance Pte. Ltd. (2025). CapCut – Video Editor (Versió per a iOS) [Aplicació mòbil]. https://www.capcut.com/

  • Àudio: Bytedance Pte. Ltd. (2025). writing sounds with a pencil A (908648) [Arxiu d’àudio]. Biblioteca d’àudio de CapCut.

Debat0el Registre 5. L’exili il·lustrat: La frontera dibuixada

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 4

Publicat per

Registre 4

Aquesta setmana m’he fixat en dos elements de la meva rutina que, tot i ser diferents, comparteixen un mateix objectiu: l’eficàcia. He analitzat la meva vida social i la meva dedicació a seleccionar materials didàctics per a la feina. En ambdós camps, busco que la comunicació i l’aprenentatge siguin directes i profitosos. Pel que fa al meu cercle d’amics, la diferència d’edat (amb persones de 33, 29, 24 anys, i jo de 19) enriqueix els temes i les perspectives, evitant…
Aquesta setmana m’he fixat en dos elements de la meva rutina que, tot i ser diferents, comparteixen un mateix…

Aquesta setmana m’he fixat en dos elements de la meva rutina que, tot i ser diferents, comparteixen un mateix objectiu: l’eficàcia. He analitzat la meva vida social i la meva dedicació a seleccionar materials didàctics per a la feina. En ambdós camps, busco que la comunicació i l’aprenentatge siguin directes i profitosos.

Pel que fa al meu cercle d’amics, la diferència d’edat (amb persones de 33, 29, 24 anys, i jo de 19) enriqueix els temes i les perspectives, evitant la monotonia. El fet que ells parlin anglès, i que sigui la meva tercera llengua, no és una barrera sinó un factor que em força a parar més atenció a com m’expresso. A més, gaudeixo molt de sortir a menjar fora amb ells, ja que aquesta pausa és la que marca la transició i m’aporta l’estabilitat social que necessito.

Aquesta mateixa intenció d’optimització és crucial en el meu treball amb materials didàctics. M’agrada el procés d’avaluar i triar recursos que garanteixin un aprenentatge més efectiu per als alumnes. No es tracta només de buscar, sinó de trobar la manera més directa i clara de transmetre un concepte. Aquesta tasca, repetitiva en essència, m’estimula constantment. Com el cicle de la lluna, que és constant, però sempre visible d’una manera nova, la rutina de buscar materials mai esgota la possibilitat de fer una descoberta important.

En resum, la qualitat de la meva rutina es basa en la intenció: la d’una comunicació clara en el meu entorn personal i la d’un aprenentatge òptim en el meu entorn professional. Aquesta observació de l’efectivitat és el que vull aplicar en la meva futura tasca docent, buscant sempre la manera més efectiva de connectar amb els alumnes.

https://drive.google.com/file/d/1OBAvloyQ8PxIu__YVBLElOYuOpkI42mu/view?usp=drive_link

Debat0el Registre 4

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRE 4 Plàstica

Publicat per

REGISTRE 4 Plàstica

Avui m’agradaria parlar de com veuen els nens “plàstica” o almenys és com ho deia jo quan anava al col·legi. Per a mi plàstica era una…
Avui m’agradaria parlar de com veuen els nens “plàstica” o almenys és com ho deia jo quan anava al col·legi. Per a mi…

Avui m’agradaria parlar de com veuen els nens “plàstica” o almenys és com ho deia jo quan anava al col·legi. Per a mi plàstica era una assignatura molt divertida, perquè em concentrava molt en el que feia i el professor ens donava molta llibertat per explorar la nostra creativitat. He tingut la sort de treballar amb nens i fer moltes manualitats i veure com ells actuen quan els hi dones aquesta llibertat. Quasi tots tenen la iniciativa de “crear” és de les poques vegades que no veig dubtar als nens quan agafen els llapis. I és perquè en l’art no hi ha res erroni. És tan subjectiu que les interpretacions són pròpies i els nens se senten segurs.

Aquests dies que he fet plàstica amb ells he vist com cada nen interpretava les seves realitats amb diferents materials. La imatge del món és perquè els hi vaig ensenyar que a mi m’havia sorprès aquest espectacle visual. Per a ells era indiferent. I amb això llanço una reflexió, que és que el que l’art és art, segons de quins ulls ho miris.

Debat0el REGISTRE 4 Plàstica

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRE 3 DINTRE DEL BOSC

Publicat per

REGISTRE 3 DINTRE DEL BOSC

Avui m’agradaria parlar de com m’afecta l’art d’una manera que no sé en què dia visc. El 7 de novembre vam estrenar…
Avui m’agradaria parlar de com m’afecta l’art d’una manera que no sé en què dia visc. El 7 de…

Avui m’agradaria parlar de com m’afecta l’art d’una manera que no sé en què dia visc. El 7 de novembre vam estrenar un espectacle que es diu DINTRE DEL BOSC la versió en català del musical de Stephen Sondheim de INTO THE WOODS. No vaig fer el registre del 4 de novembre, però que millor excusa que aquesta. Els assajos extra, les poques hores de son, anar a correcuita amb el vestuari i escenografia… Però tot val la pena amb el resultat que ha quedat. Tot val la pena quan poses el peu damunt de l’escenari i et veus recompensat per l’aplaudiment del públic. És molt difícil compaginar aquesta vida amb tota la resta, però sempre val la pena.

 

Adjunto un petit tastet del musical perquè se sàpiga que realment val la pena!

Debat0el REGISTRE 3 DINTRE DEL BOSC

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 4: L’experiència del límit: Bellesa i Terror

Publicat per

Registre 4: L’experiència del límit: Bellesa i Terror

En aquest quart registre, faig un gir en la meva narrativa sobre la despoblació. Si en els meus treballs anteriors, les runes d’Escarlà, el silenci dels instruments i la denúncia del privilegi en els oficis perduts, analitzava la desigualtat estructural i les causes externes del buidament, aquí passo de la crítica sociològica a l’experiència existencial. He construït el vídeo a partir dels versos de Rainer Maria Rilke al Llibre d’hores (1905): “Deixa que tot et passi: la bellesa i el…
En aquest quart registre, faig un gir en la meva narrativa sobre la despoblació. Si en els meus treballs…

En aquest quart registre, faig un gir en la meva narrativa sobre la despoblació. Si en els meus treballs anteriors, les runes d’Escarlà, el silenci dels instruments i la denúncia del privilegi en els oficis perduts, analitzava la desigualtat estructural i les causes externes del buidament, aquí passo de la crítica sociològica a l’experiència existencial.

He construït el vídeo a partir dels versos de Rainer Maria Rilke al Llibre d’hores (1905): “Deixa que tot et passi: la bellesa i el terror”. Rilke escrivia això com un consell espiritual per acceptar la totalitat de la vida. Jo m’apropio d’aquestes paraules per descriure l’experiència física d’habitar aquests marges geogràfics.

El túnel fosc ja no és només una frontera de desigualtat econòmica (com veiem amb els artesans), sinó el llindar del “terror” del qual parla el poeta: l’aïllament, el fred i la vulnerabilitat davant la natura. Per contra, el banc solitari representa la “bellesa” punyent que només existeix gràcies a aquesta absència humana. He après que per entendre l’alteritat del món rural no n’hi ha prou amb denunciar-ne l’oblit, cal sentir-ne la duresa.

La principal dificultat ha estat gestionar la tensió entre la solemnitat del text de Rilke i la música. He decidit mantenir aquest contrast per tancar la frase del poeta: “Cap sentiment és definitiu”. La música actua com la força resilient que empeny a seguir caminant i deixant petjada, malgrat el terror del buit.

Bibliografia

Rilke, R. M. (2009). Llibre d’hores (J. Valls, Trad.). Edicions de 1984. (Obra original publicada el 1905).

L’experiència del límit: Bellesa i Terror

Debat0el Registre 4: L’experiència del límit: Bellesa i Terror

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 4: Passeig

Publicat per

Registre 4: Passeig

aig enregistrar aquest àudio mentre passejava tranquil·lament per la ciutat. Des del primer segon es noten els meus passos, secs i regulars, com si marquessin el compàs del trajecte. És un carrer on hi ha moviment, però no d’aquells que t’ofeguen; més aviat una vida quotidiana que flueix al teu costat. Mentre avanço, sento converses que apareixen i desapareixen segons qui tinc a prop. Algunes veus passen ràpidament, d’altres es queden un moment, potser perquè les persones caminen gairebé al…
aig enregistrar aquest àudio mentre passejava tranquil·lament per la ciutat. Des del primer segon es noten els meus passos,…

aig enregistrar aquest àudio mentre passejava tranquil·lament per la ciutat. Des del primer segon es noten els meus passos, secs i regulars, com si marquessin el compàs del trajecte. És un carrer on hi ha moviment, però no d’aquells que t’ofeguen; més aviat una vida quotidiana que flueix al teu costat.

Mentre avanço, sento converses que apareixen i desapareixen segons qui tinc a prop. Algunes veus passen ràpidament, d’altres es queden un moment, potser perquè les persones caminen gairebé al mateix ritme que jo. Són fragments curts, trossos de conversa que no arriben a formar una història completa, però que donen aquella sensació tan típica de carrer viu.

També s’hi barregen sons que qualsevol persona reconeixeria d’una ciutat: el brunzit llunyà dels cotxes, algun fregadís provocat pel mòbil o la roba, i aquella mena d’eco subtil que generen els edificis estrets. No hi ha música ni artificis; tot és tan natural com si hi fessis el mateix camí amb mi.

Al final, el que es recull és una escena quotidiana, simple però real: un trajecte a peu on l’entorn parla per si mateix i on les persones que hi passen, encara que no les vegi, hi deixen la seva petita empremta sonora.

https://drive.google.com/drive/folders/18BUgi2dAX4ZLIa4eODaWNgvPeVW1Gs57

Debat0el Registre 4: Passeig

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registres 4

Publicat per

Registres 4

En aquesta quarta entrega de registres de l’activitat 3 he decidit canviar una mica el format i experimentar amb el muntatge audiovisual. He fet una recopilació de vídeos curtets i un àudio amb la intenció de crear-ne un clip més llarg i coherent per a fer uba sequència per al muntatge del producte final de l’activitat. El material que he enregistrat està basat en moments quotidians del meu dia a dia: el tràfic de la nit quan surto de la feina,…
En aquesta quarta entrega de registres de l’activitat 3 he decidit canviar una mica el format i experimentar amb…

En aquesta quarta entrega de registres de l’activitat 3 he decidit canviar una mica el format i experimentar amb el muntatge audiovisual. He fet una recopilació de vídeos curtets i un àudio amb la intenció de crear-ne un clip més llarg i coherent per a fer uba sequència per al muntatge del producte final de l’activitat.

El material que he enregistrat està basat en moments quotidians del meu dia a dia: el tràfic de la nit quan surto de la feina, les reunions a les quals he d’anar a Saragossa, el soroll del carrer que es filtra per  la finestra de l’oficina, la calma aparent del tren, els paisatges que passen per la finestra… Tot i així, darrere d’aquestes escenes hi ha sempre una mateixa idea: el moviment constant, la feina, l’estrès, la sensació de no parar mai.

Amb aquests registres vull reflectir aquesta dualitat entre la calma que sembla oferir l’entorn (sobretot en els trajectes en tren o en els paisatges llunyans) i el ritme intern accelerat que porta el dia a dia, des del començament fins al final de la jornada.

Comparteixo també l’enllaç als registres de l’activitat: https://drive.google.com/drive/folders/1WOV77g2cXjikJdULm3405gksgZZkmnou

 

 

Debat0el Registres 4

No hi ha comentaris.